Mandonguilles amb cebetes del "platillo"

27 de juny de 2014





   Les mandonguilles, són aquestes petites boles de carn picada -com també de peix, al igual que també amb verdures...- que després les podem  arrebossar amb farina i les podem fer a la paella amb oli calent.

   Les mandonguilles, són d'aquelles recomanacions, que les podem fer al moment, fer-na una bona tongada i deixar-les al congelador, per següents vegades.

   També ens poden ajudar a fer-les els nens que tinguem a casa, anar preparant petites boles de carn picada i enfarinar-les. La part de la paella amb l'oli calent, ja queda a criteri dels responsables mes grans.

   El nom de mandonguilla, és conegut als Paisos Catalans i també al País Valencia, a la Catalunya Nord (Rosselló) se les coneix amb el nom de; boles de picolat i a la Vall d´Aran són caulets.
   
   Després d'aquestes breus explicacions, us deixo amb  aquesta recepta, feta amb les cebetes del "platillo", que espero i desitjo, que siguin del vostres agrat.


     Mandonguilles amb cebetes del "platillo" 

   Per fer les mandonguilles, podeu apretar aquí, aprofitant la ben entesa, també n'és un altre bona recepta amb mandonguilles i mongetes del "ganxet", però bé..., aném al tema d'aquestes mandonguilles amb les cebetes del "platillo", el qual està dedicada aquesta entrada.
    Aquestes cebetes, són comprades el Mercat de Tordera surten molt i molt bé de preu, 1€ el kilo, sí, sí.... ho heu llegit bé, 1 € el kilo...¡, donen, molt de joc a la cuina, i si apreteu aquí, en teniu un altre molt  bona recepta per tal de fer, aquestes boníssimes cebetes. 
   


   Aquestes cebetes, un cop els hi vaig treure les llàmines que les cobrien, van està amb aigua calenta amb una mica de sal, al voltant de tres minuts, -l'aigua ja estava calenta quant els hi vaig tirar- i tot seguit, un cop escorregudes, vaig treure-les i les vaig posar a la cassola, que ja tenia amb les mandonguilles i amb el seu suquet.
    El suquet, consistent amb una mica d'oli, una ceba de Figueres mitjana, tallada finament i que es va fer a foc lent fins que va agafar el color rosat. Tot seguit  vaig tirar-li una copeta de vi ranci, la cassola va està tapada un parell de minuts, fins que va perdre l'alcohol, l'aigua que tenia calenta en un pot, junt amb els pèsols, i amb el cullarot vaig començar a tirar-li, petites quantitats d'aigua calenta, i en aquest moment -després de provar-ne un parell, per tal de comprovar que estiguessin al seu punt, ja ho sabeu; (sal, poc fetes, cremades...) en fi..., el que fem quant volem fer les coses amb tota regla- hi vaig tirar les mandonguilles. Dues cullerades de tomàquet, per tal de donar-li una mica més de color i vaig tapar la cassola, aquesta, va ser destapada un parell de vegades, per escoltar com anava el "xup-xup" i veure si necessitava una micona més d'aigua, un cullarot més d'aigua, (acompanyada de quatre pèsols més) i rectificar de sal. Ho vaig donar per fet i aquí en teniu el resultat¡. Un plat que,també, es pot congelar per disfrutar-lo en altres ocasions. 

    Aaahh...¡ tingueu un bon troç de pa, per tal de saber, el resultat d'aquesta "catifa" que acompanyen les mandonguilles¡.    
   

(Blogaires, que vagin de gust¡¡ ) 

5 comentarios:

Margarida ha dit...

Un plat de tota la vida quer no passa mai de moda!!! Veig que segueixes anant als mercats de tot el país buscant sempre el millor producte!
Petons

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

A casa les mandonguilles agraden molt. Aquestes cebetes no sempre es troben, i menys a tan bon preu. Li donen mota melositat al plat.
Petons.

Núria ha dit...

Tens una sorpresa al meu blog...espero que t'agradi!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Margarida; -El mon de la cuina- Sempre procuro anar a buscar els millors productes als millors llocs i si són d'origen, molt millor, és una sensació molt agradable, la veritat.
Salutacions Margarida¡¡ :O)

Ana; -La cocinera de Bétulo- Aquets plats, són d'aquells que acompanyen amb tota classe d'ingredients i queden molt i molt bé en cada ocasió que surten a relluir
Salutacions Ana¡¡ :O)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Núria; -Baker Street- Moltes gràcies per pensar en mi Núria¡¡
Salutacions Núria¡¡ :O)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,