Pebrots confitats.(Pebrots de Girona)

22 de novembre de 2016




   El diumenge passat em vaig acostar fins el mercat de Tordera i en arribar a les parades dels pagesos de la zona, una gran quantitat de pebrots de Girona-entre altres molts mes productes de la terra- estaven estesos al damunt de la parada d`en Francesc i la seva senyora Paquita pagesos de tota la vida.
   En veure'ls em vaig preguntar: Quin munt d'amanides que es poden fer amb tots aquests pebrots... n'agafaré un quilo i així també en faré una amanida... ja fas amb aquests...? em digué la Paquita, sí per amanir-los amb sal i oli ja en tinc prou..., guaita, agafa una bossa d'aquestes i omple-la fins dalt que t'explicaré com fer-los confitats... la idea em va engrescar i com un bon aprenent,
bolígraf i paper en mà la Paquita en va començar a dictar... com sempre, aquest bolígraf no guixa... ara sí... diguem ...

 Abans no s'acabi la temporada en faig confitats i en conserva, els primers, fets amb les mesures que et donaré surten molt i molt bé i aquests poden menjar-se, sense necessitat de fer-los en conserva.

   Per un quilo de pebrots i poso una cullerada de sal, tres quarts de litre de vinagre blanc, un got de vi blanc, cent g de sucre, un grapat de pebre negre en gra i tres fulles de llorer.


   Ho reparteixo de la següent manera: Un cop netejats i treure-l'hi les llavors, els tallo a tires mes o menys regulars. Mentrestant bullo un litre d'aigua amb dos-cents mil.lilitres de vinagre blanc i una cullerada de sal. Quan arrenca el bull tiro els pebrots nets i sense llavors els deixo coure un minut -just, escaldats- i els deixo que s'escorrin.


   Mentrestant vaig posant els pebrots, que ja els tinc a tires i tallats, els col·loco a dins dels pots que estàn ben nets.
   Escalfo un pot d'alumini i a dins l'hi poso mig litre de vinagre amb cent mil.lilitres d'aigua, cent de vi blanc, els cent g de sucre, el pebre en gra i les tres fulles de llorer.Quan tot plegat arranca el bull poso el caldo dins el pot o pots de vidre cobrint-los per complet. Els sacsejo una mica i els deixo reposar una estona, després, els tapo i els guardo a la nevera, i els faig servir amb les amanides, amb una mica de pa amb tomàquet... guaita, per fer el vermut amb unes olives... 
 


    Al meu home l'hi encanten fets d'aquesta manera i durant tot l'any en tenim.
 
 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)
 
   El pebrot de Girona té un color groc-verdós és de sabor suau i té una allargada prima. La dolçor que té és la diferència que el caracteritza. També es pot escalivar i fregir, acompanya molt bé amb carns.
   Es recull al mes de juliol i és a començament de la tardor que s'acaba.
   Al meu gust, confitat es com s'escau més bé.

 








16 comentarios:

Cuina Cinc ha dit...

M'encanten! Josepb!
I ara que les mongetes del ganxet estan a punt res millor per acompanyar!
Fins aviat,

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Fina; Un enllaç de les mongetes del ganxet:
http://menjadebacalla.blogspot.com/search?q=past%C3%ADs+de+monguetes

Salutacions Fina¡¡ :O)

David Vazquez Francisco ha dit...

Només puc dir, que quina cosa tan bona!!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


David; -restaurantes con sentimineto- Dius poc, però en n'hi ha prou...
Salutacions David¡¡ :O)

Cuina Cinc ha dit...

Bon dia, Josepb,
Una bona proposta i molt original l'enllaç del teu post sobre les mongetes del ganxet.
Et deixo, també, el post que vaig escriure sobre les mongetes del ganxet i una recepta, almenys, de tres generacions que cuinaven i conreaven la família de la casa de la mare:
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2011/11/mongetes-del-ganxet-la-manera-de-la.html,
Ara que venen dies de fred també és uan manera interessant de cuinar-les. A més a mes de l'empedrat i tantes maneres!
Fins aviat,
Bon diumenge,
Fina

VISCalacuina ha dit...

A casa en diem bitxos d'aquests pebrots i el meu oncle cada any en fa uns quants pots de confitats, molt bona recepta la teva!

Teresa ha dit...

El meu pare sempre en menjava... era l'acompanyament de la verdura... ! a mi els avinagrats no em van... bona setmana!

Teresa ha dit...

El meu pare sempre en menjava... era l'acompanyament de la verdura... ! a mi els avinagrats no em van... bona setmana!

Eva Macià ha dit...

Quin luxe comprar al mercat i que a més de productes de luxe te n'emportis receptes, oi? Fan molt goig aquests pebrots confitats! una abraçada Josep!

Juan Hernández ha dit...

Hola José. Aunque me encantan los pimientos especialmente los de Piquillo he de decirte que de esta forma nunca los he preparado y la verdad es que creo que deben estar muy ricos. Además así los puedes utilizar en cualquier época. Acompañan perfectamente a todo.
Un abrazo.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Fina; -Cuin cinc- T'agraeixo el teu enllaç sobre les mongetes del ganxet. Però aquest post està dedicat al pebrot de Girona.
Si segueixes el blog, una de les properes baixades seràn les mongetes del ganxet.
Aquests pebrots són comprats a Tordera al mercat del diumenge, un mercat de referència on si pot comprar amb pagesos de Tordera i voltants.
Salutacions Fina¡¡

Mª Àngels: Son una molt bona manera de fer-los, quant s'acaba la temporada i es poden menjar durant tot l'any.
Salutacions Mª Àngels¡¡ :O)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Teresa; -Com a casa res¡- Acompanyar l'amanida i també per menjar-los durant tot l'any. El vinagre és un bon conservant, el moment de servir-los, es poden pasar per sota l'aixeta.
Salutacions Teresa¡¡ :O)

Eva: -Cuinant entre llibres- Els pagesos de tota la vida són gent sàvia... en tinc un parell de quilos mes, per fer-los d'igual manera.
Salutacions Eva¡¡ :O)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Juan:-Cocina por afición- Los pimientos del Piquillo són realmente exquisitos, rellenos o no.. fritos, a la planxa, guisados... estos pimientos son de temporada y van de junio hasta finales de octubre, esta manera que presento, son comentados por la misma payesa que los cuida y los vende en el mercado de Tordera.
Saludos Juan¡¡ :O)

Cuina Cinc ha dit...

Hola Josepb,
Si, el post és del pebrot de Girona i "confitat" d'una manera semblant el preparava la meva iaia, amb ceba i coliflor per conser i acompanyar les mongetes del ganxet amb un raig d'oli d'oliva:)
Per això, vaig acompanyar l'enllaç del post que de les mongets i resulta que tu ja en tens un i a més en preparació. Res afegir!
Fins aviat!

Anna Pigarda ha dit...

Es fantàstic quan vas al mercat de pagès i trobes aquests petits tresors i a sobre, tornes a casa amb una nova recepta! Els haurem de tastar aquests pebrots confitats que tenen molt bona pinta! Una abraçada!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Fina; -Cuina cinc- Moltes gràcies per el teu enllaç.
Salutacions¡¡ :O)

Anna; -Retalls de cuina- Com he dit a l'Eva -Cuinant entre llibres- els pagesos són gent sàvia, i els hem d'escoltar.
Salutacions Anna¡¡ :O)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,