MERCAT DE SANT ANTONI. MERCAT I MEMÒRIA.

El Mercat de Sant Antoni fou inaugurat l’any 1884, anys abans, les parades es trobaven a la plaça del Padró. Els venedors van demanar a les autoritats competents de l’ época, un lloc on poder vendre els seus productes, i poder-s’hi està més estàticament, les autoritats a la vegada, van tenir que demanar al Ministerio de Fomento, els permisos pertinents per la realització de l’obra. Aquestes obres es realitzaren a l’eixample, fóra de les muralles que enfaixaven Barcelona. El nom del mercat l’hi fou donat, per la porta de entrada a una de les muralles, rebent el nom que avui encara porta. –Portal- Mercat de Sant Antoni.

Unes obres que es realitzaren i que van tenir un preu total, és a dir tot inclòs, de; un mil.lió dues centes mil pessetes de l’ época –equivalent a doscents mil duros¡.

Encara que en el centenari de l´inauguració del mercat es van fer festes per celebrar-ho, l’estructura sobretot interior, es trobava ja en una fase de restauració general, la qual tant sols es va “maquillar”. Ara, la llum escanyada de la cúpula central va caient sobre les parades de peix i aquets, amb la vista ja descansada sobre el gel, tant sols els hi queda la possible claror de algún que altre paladar desitjós de il•luminar el seu estómac. La al.legría del hort, s’exposa en algunes de les parades del mercat, les vitamines de les fruites i la dieta de les verdures fan agradable portar a les senyores els productes que, tot recullint-los, els posen dins dels seus carrets. Posi’m un parell de bistecs russos… diu la senyora a l’ amo de la parada, mentres tant, aquest, guarda el diari dins la bossa penjada en els ganxos de la paret de marbre que té al seu darrera. Les olles encara calentes i fumejant, embafen els vidres i les palanganes dels llegums cuits, barrejats amb espinacs i coliflor també bullida, donant-li un ambient d’aire estovat...

Ah…¡ si les parets parlessin… potser no que no ho fan… peró, sí que ho fan les pissares exposades a tot el voltant del mercat i que, amb el nom de Mercat i memòria i la col•laboració dels Mercats Municipals de Barcelona, junt amb l’Escola Massana ho han fet possible , sota la direcció del senyó Jordi Canudas, es troben pissarres escrites amb guix que es poden llegir al voltant de tot el mercat i que, amb l’ajut dels ara ex-responsables de les parades i també ex-amos de les mateixes han explicat. Alguns expliquen la vida que hi han fet, d’altres que, entrant de aprenent/a van arribar a tenir parada própia¡… Jo m’he apuntat aquesta;

(*) Sóc filla del Mercat de Sant Antoni i tinc 59 anys. Sóm tres generacions aquí al Mercat, va començar el meu avi a la parada 240 i desprès es va incorporar una altra parada que van comprar els meus pares.
 

La meva mare va començar aquí amb 14 anys continuant el negoci familiar. Inicialment treballaven amb dos productes: plàtans i tomàquets, desprès lògicament amb el temps va anar canviant i es va anar ampliant.
 

Jo he dormit a sota la meva parada amb 7 mesos… he vingut doncs aquí amb mesos i em preparaven una caixa de plàtans i allà dormía.
 

Abans la maduració dels plàtans, me’n recordo a casa meva, quan per exemple arribaven els ramells de plàtans de les Canàries, que arrivaben per la tarda embolicats amb paper, es descarregaven, s’entraven els ramells de plàtans i es treia el paper que duien, llavors els baixaven amb una corriola –que encara existeix a casa-, s’obria una “trampilla” i es baixaven ramells de 80 i 90 kilos a unes cambres. En aquestes cambres el meu pare cada nit s’havia de dedicar a donar-hi calor i aigua, humitat, llavors maduraven com realment ha de ser la maduració dels plàtans.
Avui en día és molt diferent la forma de madurar les “coses”… van canviant i ens hem adaptat a les necessitats. –Mercat i memória; pissarra escrita amb guix, que es troba a l’entrada dels carrers Urgell/Tamarit-.

(*) Totes les paraules escrites, i el text en general, estàn extrets sense modificar cap paraula del text.

(**) La Corriola, no hi és al mercat de Sant Antoni, tant sols l'he posat per fer més genui la história que està escrita a la pissara.

Després d’escoltar aquestes paraules, me’n vaig a donar un tomb pel mercat, i, he comprat a una parada de fruites i verdures uns plàtans amb macadures que, el temps a madurat, i com que diuen que, no ja festa sense el seu pastís, he volgut fer aquest Diplomàtic de plàtans tot cel.lebrant els seus 125 anys de vida i, esperem que, juntament amb la restauració i remodelació, que comencarà el gener de l’any vinent, puguem disfrutar de moltes més històries i gaudir-les tots plegats.

Per molts anys Mercat de Sant Antoni¡.

-.Diplomàtic de plàtans.-

Ingredients: (per a 6 persones)

6 Plàtans.-

250 Grams de melindres.-

Dues cullerades soperes de panses de Corínt.

Un got de ron.-

¾ de litre de llet.-

3 Ous.-

Nata (opcional).-

Preparació:

Agafarem un bol i barrejarem la llet amb el ron i tirarem les panses deixant-les remullar durant dues hores.

Amb la barreja llet/ron anirem banyant tots els melindres i seguidament, els posarem dins d’un motlle rodó que tindrem untat amb una micona de mantega. Cobrirem els cantons del motlle. Pelarem i tallarem els plàtans a rodanxes hi posarem una capa als fons del motlle, intercalant amb les panses. Desprès hi col•locarem una capa de melindres, un altre de plàtans i així fins acabar el motlle amb una de melindres. Batarem els ous, afegint la barreja llet/ron. Tot plegat ho tirarem pel damunt del pastís i ho posarem al forn, “al bany maria” amb una micona d’aigua tèbia, -però que no arribi a bullir- a 180º de temperatura i un temps de 40 minuts. Deixarem refredar i desemmotllarem. 

Un cop desemmotllat, ho cobrirem amb crema pastelera o nata.

(Blocaires que vagi de gust¡.)