FRANCESC TÀRREGA I EIXEA. LA SENSIBILITAT VIRTUAL I... BONES FESTES!!.

13 de desembre de 2009


Parlant amb en Joan -un bon company de la feina- d’aquest bloc que tinc-i que naturalment és també el vostre- va comentar-me que aquest any es celebra el centenari de la mort d’aquest gran compositor/guitarrista que fou Francesc Tàrrega. Jo l’hi vaig comentar de fer un “post” dedicat a ell i també, a la seva obra… l’endemà mateix tenia en el meu correu una amplia biografia d’aquest insigne i també poc recordat músic, que en Joan va enviar-me. Vaig posar-me, mans a l’obra i, de totplegat n’ha sortit aquest ”post”, que si voleu, m'agradaria compartir amb tots vosaltres.


Francesc Tàrrega neix a Vila-real –La Plana Baixa- un 29 de novembre de 1852 -sí… sí… d’aquesta ciutat que té un equip de futbol a primera divisió, jugant amb els “grans” equips d’aquest esport…, i també dins del seu terme municipal, és pot veure tot tacat –millor dit- tot tapat, de taronges i cítrics, al igual que també fàbriques de ceràmiques i rajoles que envolten el seu terme municipal de més de 50 km2… peró bé, no marxem d’estudi…- estudià solfeig i teoria amb l’anomena’t i cèlebre guitarrista conegut amb el nom de Cec de la Marina a Castelló de la Plana. Després de 2 anys d’estada a Valencia, la seva sensibilitat per la música i el virtuosisme innat que tenia amb aquest instrument, el portaren anà a estudiar harmonia i piano al Conservatorio de Madrid. Dedicat de ple amb l’ instrument de la guitarra debutà amb un gran èxit al Teatro Alhambra de Madrid.


L’any 1881 anà a París, col·laborant amb les festes del centenari de Calderón de la Barca, organitzades per Víctor Hugo. Triomfà en els salons/jardins de la reina Isabel II i on s’explica que, aquesta reina tenia un gos i cada vegada que el mestre Tàrrega tocava en els seus salons/jardins , el gos acabava ajagut els seus peus.També actuà en els salons de la família Rotschild, influents llinatges de banquers i financers europeus.


Actuà a; Bilbao,Cadis, Granada, Londres, Brussel·les, Berna, Roma, Milà, Gènova... però inclús la fama no pot canviar la personalitat de Tàrrega. Home sensible i afectuós, continua obrint les portes de casa seva a tots els seus amics sense tindre en compte la seva condició social. Tàrrega era una persona tímida que preferia els concerts d'ambient familiar, amb un reduït nombre d'assistents, als grans teatres.


S’establi a Barcelona, on, a causa d’una paràlisi hagué d’abandonar l’activitat concertística, dedicant-se de ple a l’ensenyament i també a la composició. Deixebles seus foren Miquel Llobet i Emili Pujol tots dos reconeguts concertistes/guitarristes, de fama mundial. Composicions com; Preludis, La danza nueva, Capricho àrabe, Napolitana, Fantasía … i potser la seva obra més emblemàtica, el trèmolo de “Recuerdos de la Alhambra” que aquí podem escoltar interpretada per Narciso Yepes, tot recordant el viatge que el mestre Tàrrega va fer a Granada i la seva Alhambra…- per mi… sensibilitat i naturalment… virtuosisme, en el seu estat més pur!!


El defecte de la visió que l’hi va produir en caure en una sèquia, potser va contribuir que aquest defecte, amb el temps, és convertís en una virtut i la sensibilitat obtinguda en quedés plasmada a les seves obres i naturalment en els seus dits. Aquí i abans d’acabar, impregnem-nos d’aquesta sensibilitat i, en aquests dies de Nadal, virtualment, escoltem aquest Capricho àrabe, dedicat el seu bon amic i compositor Tomàs Bretón interpretat per Heiko Ossig tot desitjant-vos unes molt bones festes¡¡.

Francesc Tàrrega, morir la matinada del dia 15 de desembre de 1909 a Barcelona.

En Joan Segura, és –com us he dit abans- un bon company de feina i també un molt bon coneixedor del instrument de la guitarra, amb la carrera d’aquest instrument acabada. Sensible, virtuós i, un molt bon coneixedor, també, de l’obra de Francesc Tàrrega.(blocaires disfrutem-ho¡¡)

8 comentarios:

josep ha dit...

Jo quan vaig escoltar, fa molt anys, "recuerdos de l'Alhambra" per primera vegada, m'en vaig enamorar de la música de guitarra de Tàrrega.

Assur ha dit...

Trobo que és indignant que un centenari per commemorar com ho és el de la mort d'un músic de la importància que en la història de la música té Francesc Tàrrega hagi passat tan d'esquitllentes, ja que el ressò que ha tingut durant tot el2009 aquest centenari (el mateix ha passat amb el d'Isaac Albéniz) ha estat mínim, giarebé nul.

L'enhorabona i gràcies, Josep, per recordar-nos-ho en aquest post.

Dolça ha dit...

Gràcies per fer-nos memòria Josep!
PTNTS
Dolça

Josepb. ha dit...

Deu-vosguard a tots¡¡.

Josep; -El café de nit- Trobo que enamorar-se de la música de guitarra amb el mestre Tàrerega és estimar la música de debó i -tal com era ell- també virtualment i sensiblement.

Enric; -Assur- Doncs sí, la seva població és més coneguda per l'equip de futbol -vaig buscar Vil.lareal pet internet i tots feien una menció molt especial al equip de futbol de la població- i poc -per el que sentit- d'aquest compositor/guitarrista que fou Francesc Tàrrega... valgui aquest modest blog que tinc, per fer-li aquest homenatge, en el seu centanari de la seva mort.

Dolça; -No tot son postres... a la cuina- Un petit homenatge des de el meu blog, aquest gran compositor/guitarrista que fou Francesc Tàrrega¡¡.
Una abraçada per tu també Dolça¡¡.

GLÒRIA ha dit...

Benvolgut Josep B.,
Ha estat un autèntic plaer escoltar Tàrrega interpretat per Yepes. M'ha portat fantàstics records de la meva infantesa i, en especial, del meu pare que estimava molt la música i quan sentia aquesta peça -veig el seu gest- em deia: Escolta això, escolta!"
I ho escoltat moltes vegades i d'aquesta te'n dono les gràcies més afectuoses.

Josepb. ha dit...

Glória; -Arbre de foc- A mí em passa igual que el teu pare, he escoltat vegades i vegades aquesta peça, abans de fer el "post" mentre el feia, i després de fer-lo...Les gràcies són mutúes Glória, doncs el "post" d'en Mendelsshon és per escoltar i llegir un i un altre vegada. Fins la propera Glória¡. Josepb.

GLÒRIA ha dit...

Josepb,
Aprofito l'espai del blog per tornar-hi a entrar i desitjar-te MOLT BONES FESTES !!!

Josepb. ha dit...

Glória; -Arbre de foc- Les felicitacions són mututes Glória.
Crec que aquesta peça del Mestre Tàrrega, és una bona peça -junt amb la del Càpricho Àrabe- per així fer-ho, no et sembla?

Bones Festes Glória¡¡.