ROTLLANA D'OUS AL GUST DEL XERÈS (La tortuga)

1 de desembre de 2009

.- Rotllana d'ous al gust del xerés.-
.- Rotllana d'ous acabats de sortir de la nevera.-

.-Llestos per començar empaquetar.-
(columna de tres)
.-Mitja volta i... els tres primers
embolicats.- (mitja dotzena)
Mitja volta més i... llestos, empaquetats
i també reforçats amb doble paper de diari.-

He volgut posar aquest “post” amb l’etiqueta de “Racons Amagats” doncs tots em aprés a cuinar de les nostres mares, àvies, padrines... i dins de nosaltres quant fem algun plat o bé ens posem a cuinar, sempre se’ns desperta algun “racó” del nostre pensament pensant amb alguna d’aquestes persones.
.- Una d’ous.-A la carnisseria d’en Santiago Faura, -més coneguda per :Can Santiago:- és on hi treballava la meva mare com a carnissera. Hauria de tenir molta traça tallant la carn, doncs tothom esperava que l’he despatxes ella… Maria fes-m’ho per fer fricandó… Maria aquests talls primets, doncs són per arrebossar… aquets talls a daus gruixudets per fer l’estofat… Peró bé, l’historia es d’ous i no de carn; si us assembla de carns en podem parlar en un altre ocasió.

Quant jo marxava a la carnisseria a donar un cop de mà, la meva feina consistia en posar els ous en petites caixes o galledes. Els ous venien en unes grans caixes anomenades “pelicans” immenses caixes de fusta carregades d’ous i tapades amb palla per mantenir-los frescos… “goita Josep, aquella senyora vol mitja dotzena d’ous”… -em deia en Santiago… i jo amb molt de compte els posava a sobre del taulell, tot seguit els embolicava amb paper de diari, primer en columna de a tres i després donant-li mitja volta amb el paper i després els tres següents ben embolicats i posant-los amb un altre paper de diari per reforçar-los. Aquesta feina la repetia unes cinc o sis vegades. Alguna vegada venia alguna senyora amb la seva ouera daurada i jo em deia: caram aquesta senyora si que té que tenir diners” i tot seguit els hi posava dins, sempre -aixó si- sempre, amb molt de compte. Quant marxava cap a casa, en Santiago em donava el que em corresponia, em deia: Té la pesseta… te l’has guanyat i jo marxava content i eufòric, doncs això volia dir, que la feina estava ben feta.

Però no sempre era així aixó, doncs venia la Senyora Faura a la carnisseria, entre les onze i quarts de dotze del matí a treballar. La mare –que tenia molta vista- em deia: Ves-te’n cap a casa ajudar a la iaia, tu pararàs la taula , doncs quant jo vingui ja trobaré la taula parada i d’aquesta manera tindrem feina adelantada... Jo ho feia, encara que arrufant el nas, doncs veia “perillar” la meva paga¡.

Quant arribava la mare a casa, ja trobava la taula parada i el dinar fet i em deia: Té de part d’en Santiago que et dongui aixó… sabeu que era no…?. ...sí, sí... La pesseta¡.
També us puc assegurar que mai mentre vaig anar a donar el cop de mà a la carnisseria, -però mai-, havia trencat cap ou. De debò¡

.- Rotllana d’ous amb gust de xerès.
.-La tortuga.-

Els ingredients necessaris per a 6 persones seràn:

6 Ous.-
1 Caixa de gelatina.- (mireu el prospecta)
1 Copeta de xerès.-
200 Grams d’arròs.-
6 Anxoves.-
2 Llaunetes de tonyina.-
50 Grams d’olives farcides.-
Maionesa o bé salsa rosa per acompanyar.-

Preparació:En una cassola gran posarem força aigua amb sal. Quant l’aigua estigui bullint, introduirem els ous. Taparem i quant comenci a bullir de nou, esperarem cinc minuts mes. Refredarem els ous pesant-los per aigua freda i els pelarem. Reservarem. Agafarem la gelatina –mirar instruccions al prospecta- i la col·locarem amb aigua junt amb la copeta de xerès. Amb la gelatina cobrirem el fons d’un motlle de rotllana i ho posarem a la nevera. Un cop la gelatina estigui quallada, col·locarem per sobre els ous i farcirem amb la resta de la gelatina. Tornarem a posar a la nevera fins que quedi ben quallada. Abans de desemmotllar-ho passarem un moment per aigua calenta, per tal que es desmotlli bé. Adornarem el centre del plat amb la ensaladilla. Acompanyat amb la salsa maionesa o rosa. (Blocaires que vagi bo¡¡.)

Aquest plat és molt millor fer-ho a la vigília.
L’ arròs podem substituir-ho per: ensaladilla, llegums, pasta –macarrons, espaguetis,... montarem la tortuga al nostre gust¡
Jo aquest plat, el trobo molt adient per un dinar d’aniversari per a nens, junts amb la seva família.

7 comentarios:

PILAR ha dit...

Ha quedat una "tortuga" molt vistosa! Jo recordo aquest embolcall per als ous, jajaja. Acompanyava a la meva mare a la plaça els dissabtes i de tornada paravem a comprar els ous a l´Escalona, al carrer Rogent. Mirà que fa anys que no passo per allí. No se ni si encara hi es. Apa, que "rotllo" te pegat...
Fins aviat!

surfzone ha dit...

Fa falta ous per fer una recepta així :-D
Els àspics solen desmuntar-se tot sovint, i sempre massa tard per arreglar-ho!

Per cert, jo també havia vist aquesta ouera, l'econòmica, en deia la iaia...

ELS PEIXOS ha dit...

Com estas Josepb ??
Que maco és tornat a fer aquest Post !!! No se si tu encara tens la mare , però jo no fa massa que la vaig perdre i quan llegeix-ho tot això . m'emociona..Tu sempre em fas emociona .Tens una delicadesa per explicar las coses que semble que t'hi trobis.
Quins temps , els hi va tocar passar als nostres pares, oi ? Però que feliços eren ..ara no ho som tan tenint molt més.
No la sabia aquesta recepta , t'asseguro que ho provaré.
Adéu Josepb i gracies per fer-nos passar un rato bé.

bajoqueta ha dit...

Ens ensenyes un munt de coses!

ANNAFS ha dit...

Una recepta ben bona i una anècdota ben maca.
Fins aviat.

Josepb. ha dit...

Com sempre, sigueu benvinguts en aquest blog, i sapigueu que també és el vostre.

Pilar;-El cau de cuina- Doncs, sí Pilar, són aquells records (racons amagats del nostre pensament) de quànt eres petita hi anaves amb la teva mare anar a comprar (i els ous també)i en compte de que no s'en tranques cap¡¡. Fins ben aviat¡¡.

Surfzone; Doncs sí que fan falta ous, sí..., en aquests cas mitja dotzena¡¡.
Com pots veure a la "foto" aquesta tortuga, va arribar a bon port, doncs vareig menjar-me els seus ous :-D. Aquestes oueres eren les mes económiques que hi havien, sens cap dubte¡¡.

Dolors; -Els peixos- Dóna gust llegir els teus missatges -de debó-i veure -com jo veig- aquets "racons" que ens porten a recordar, vells temps d'infantesa amb la teva mare -jo la vaig perdre fa 10 anys- i de com és vivía... millor,pitxor?... eren altres temps. És disfrutava diferent. Desitjo que t'agradi¡¡.

Bajoqueta; Jo ensenyo, el que veig i -al igual que tú- escric el que sento, en aquests "racons amagats", doncs abans d'arribar a la cuina, de petits d'una manera i de més grans d'una altre.

Anna; -m'agrada cuinar- La veritat, és que sí Anna, poder relacionar una cosa amb l'altre no m'ha estat gens complicat, per un cantó "recordar" a la meva mare amb l'história que he explicat, per després "poder" fer aquesta rotllana d'ous.
Fins la propera Anna¡¡.

Anònim ha dit...

Greetings every one, fantastic website I have found It amply accessible and it has helped me loads
I hope to contribute & assist other users like this chat board has helped me

_________________
[url=http://iphoneusers.com/]redsn0w[/url]



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,