Llegenda de Sant Antoni acompanyada de la recepta dels Borregos.

19 de gener de 2013



Sant Antoni Abat



    En una de les moltes peregrinacions que va arribar a fer Sant Antoni,  i concretament en una d'elles sortin d'una de les poblacions i molt a prop de la creu de terme de dita població, es va trobar amb una truja que portava un garrinet a la boca que no podía caminar perquè era trìpode. La truja va deixar el garrinet als peus del sant, aquest el va beneir i a l'instant el porquet es va posar a córrer amb la quarta pota que li va créixer miraculosament. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai per res i va seguir-lo sempre pertot arreu.
    El porquet que caracteritza la iconografia de sant Antoni i que mai no deixa de figurar al costat, és, per tant, una truja i no un porquet.


     Jo suposo, que el garrinet amb les seves quatre potetes, devía desapareixa tot content  i devía anar amb els seus germanets a jugar. La  llegenda no em parlar del garrinet curat, però  si de la mare que es va emancipar dels seus garrinets.
    Podría ser... que, en una de les moltes parades que el sant -i la truja- haurien fet  per tal de descansar i menjar alguna cosa, una de les menges fossin aquets troçets de pa torrat...?
    Diuen que les llegendes porten sempre alguna cosa de veritat, si és així, aqui us deixo la recepta d'aquets borregos, -rosegons de pa torrat- acompanyats amb fruites confitades.
    A l'enllaç que us poso, trobareu la recepta de dits borregos i també l'história.
 

Extret del full de Monogràfics de Tradicions i Costums dels Països Catalans.
Editat per L'Omnium Cultural.
     (blocaires; que vagi de gust¡¡)

7 comentarios:

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


COM SEMPRE, MOLTES GRÀCIES PER DEIXAR ELS VOSTRES COMENTARIS I DONAR-HI UNA ULLADA EN AQUEST BLOG.
JOSEPB. -MENJA DE BACALLÀ-

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Ja em vaig quedar amb la recepta al seu dia, però de moment encara no la he fet, es molt temptadora.
Petons.

Fem un mos ha dit...

Quins records, a casa la mara per Sant Antoni sempre en feia de borregos, però jo no sabia l’historia
Una abraçada

Francesc ha dit...

Benvolgut Josep, ves per on m'has ensenyat una cosa que desconeixia. Ara ja sé perquè els valencians anomenem Sant Antoni Abat com a "Sant Antoni del porquet". Vull dir, que no sabia perquè sempre es representa aquest sant amb un porquet al costat. Salutacions

las recetas de ella y el abanico ha dit...

Mira que m'encanten els borregos però mai els he fet, així que la teva recepta em va de meravella!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Ana; -La cocinera de Bétulo- Doncs aquí la tens per si els vols fer.
Salutacions Ana. :o)

Sión i Miquel; -Fem un mos- Totes les festes, porten -a part dels records- els seus plats be siguin primers o segons o postres...
Tenim que fer tradició cada dia¡¡
Salutacions Miquel i Sión¡¡ :o)






Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Francesc; -A la taula i al llit...- La llegenda així ho explica, i com ja he dit, les llegendes tenen alguna cosa de veritat... potser si, no?
Salutacions a l'Oretto i a Beneixama¡¡ :o)

Montse; -Ella y el abanico- El món de la "blogoteca" ja ho tenen aquestes coses...
"Salutacions Montse" :o)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,