Menjablanc.

28 de març de 2011


 Fet amb ametlles crues...

...Menjablanc.

Els experts en l`època medieval, ens expliquen d’aquest plat, que era una menja quaresmal i més concretament creada a Scaladei, (Priorat) els mongos d’aquesta època, es veien obligats durant aquest períoda a fer servir l’imaginació, per tal de no menjar carn i substituir aquest producta, per altres ingredients.
   Una bona mostra és aquest menjablanc que fet amb ametlles crues fan la substitució inclus dels ous, doncs els experts, segueixen explicant, que aquesta substitució dels ous, podría ser deguda a que, els més aferrims mongos a la quaresma van substituir els ous, que són materia de vida, per les ametlles, materia de la terra... sigui com sigui, aquest postra tradicional de Tarragona i més concretament de la ciutat de Reus, i ón a part de ser ciutat de bons pintors i arquitectes, també hi ha bones mestresses dels fogons i naturalment bones bloquistes amb uns magnífics blocs dedicats al món de la cuina i els productes autòctons. Aquestes cuines i àpats, estàn molt ben controlats per aquestes quatre “ganxetes”, expertes amb mengues d’aquestes terres i els seus productes i són; la Mai de, Maiblog  la Dolça de, No tot són postres... a la cuina   la Cori i la Mercé de Cotó de Sucre en aquets tres blocs, podreu trovar, -a part d’aquest deliciós menjablanc- plats i postres d’aquestes terres amb “ganxo”...

Jo per la meva part, dedico aquest menjablanc, aquestes quatre bloquistes la Mai  la Dolça, la Cori i la Mercé moltes gràcies “ganxetes”¡¡.


   (Trobareu la recepta d'aquest deliciós menjablanc, apretant a; Maiblog i a No tot són postres... a la cuinaCotó de sucre.
Blocaires que vagi de gust¡¡



Rap amb Pinya.

22 de març de 2011


 La Fruita i el Peix.

 Rap amb Pinya.
  

 M'ha semblat correcta, obrir la primavera amb aquest plat de fruita i peix. La fruita que encara que potser l'hi dona un toc tropical,-pinya- però amb l'encert del peix -rap- donen en aquest plat un equilibri de sabors al paladar, realment interessant, tant és així que he volgut compartir-ho en tots vosaltres. Una manera de treure-li el  màxim suc en aquest plat.
    Si us agradat aquí teniu la recepta.

Rap amb Pinya  (*) 

Ingredients per a 4 persones:

   4 Talls de rap a rodanxes.
   4 Talls de pinya natural.
   Mantega.
   1 Llimona (el suc).
   2 Taronges (una  per el suc i l'altre per els grills).
   Farina (per arrebossar).
   Julivert.
   Oli.

   Elaboració: 

 Posarem l'oli en una paella al foc i, enfarinarem les rodanxes de rap, i, un cop  tinguem el rap daurat per els dos cantons, el decantarem. A la mateixa paella posarem una micona de mantega junt amb els talls de pinya -les rodanxes de pinya podem fer-les a daus- i un cop la pinya estigui just embadornada amb la mantega, tirarem el suc de la llimona i també  el de la taronja, ho deixarem 3 minuts al foc tot remenant-ho i, totseguit emplatarem amb  les rodanxes o els daus de pinya, els talls de rap i el suc obtingut, adornats amb una micona de julivert. Ho podem servir acompanyat amb grills de taronja. 
 (blocaires, que vagi de gust... aquesta primavera¡¡). 

(*)  La pinya és natural, pelada i tallada a rodanxes.

Crema Catalana.

19 de març de 2011


Crema Catalana.



   No he volgut passar per alt, fer la Crema Catalana en el día de Sant Josep, encara que molts de vosaltres  l'heu  fet als vostres blocs i crec que no cal cap explicació de com es fa -o com és pot fer-, encara que aquesta crema  us puc dir i assegurar, que es Crema Catalana el cent per cent i mai millor dit, doncs la llet utilitzada per fer-la, és d'unes granjes de Granollers i on les vaques, amb un total de 40, donen una llet delicíosa i, on l´únic intermediari que hi ha entre la vaca i en aquest cas jo, és l'ampolla que es  trova  sota de la sitja que guarda la llet. Moltes vegades quant vaig a buscar-la encara està tébia, i un cop arribo  a casa, el primer que faig, és bullir-la i un cop freda, la guardo al congelador.

   Si algú de vosaltres està interessat amb aquesta llet, us puc donar el número de teléfon per si us bé amb gana anar-hi i visitar les granjes i comprar aquesta deliciosa llet.
   Jo la faig servir per a tot; flams, beixamel, arrós amb llet, per posar-la amb el café amb llet i, amb aquesta  Crema Catalana que, aquí us presento, entre altres molts més postres i menjars que si pot afegir.

   La Crema Catalana actual ja apareix als receptaris medievals catalans, llibre de Sent Soví i llibre de Coch,  i està considerada les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. Està àmpliament documentada a la literatura catalana des del segle XIV. Al segle XX apareix a l'obra de Josep Pla i del poeta Miquel Martí i Pol, entre molts altres. (extret de Wiquipèdia)

 Crema Catalana.  (*)

    Ingredients:
    ½ Litre de llet.
    3 ó 4 Ous (rovells).
   125 Grams de sucre.
   Canyella en branca.
    20 Grams de midó.
    Una pela de llimona.

    Preparació:
   Poseu els rovells dels ous amb sucre en un cassó. Barregeu bé amb una cullera de fusta i afegiu una micona  de llet calenta, que estarà perfumada amb la canyella i la pela de llimona; acabant de posar tota la llet, remenant contínuament amb la cullera de fusta. Tot seguit afegiu el midó passat prèviament per un colador i desfet amb una micona  de llet freda (reservada anteriorment). Poseu la crema al foc i seguiu remenant fins que arranqui el bull –no té que arribar a bullir, doncs la crema es faria malbé-, tot seguit retireu-la. Remeneu-la uns segons fora del foc i col•loqueu-la en un atuell,el qual servireu, deixeu refredar del tot.

 (*)  La recepta està extreta del llibre de la Monserrat Seguí; Cuinar és senzill.
    (Blocaires que tingueu un bon día del Pare i també de Sant Josep¡¡)

Mandonguilles amb carxofes, amb un toc de canyella.

10 de març de 2011

 Fent el xup-xup.
 Mandonguilles amb carxofes, amb un punt de canyella.



 

   Un bon "dúo" per cantar-li -les carxofes i les mandonguilles- al paladar amb  aquets dos ingredients. Les carxofes ara estàn en el seu millor moment de temporada i les mandonguilles que  l'hi fan una "segona veu" que donaràn en aquest plat l'atractiu per continuar gaudin del seu cant amb un "bis" i potser un altre...els aplaudiments continuaràn... sucant el plat i, deixant-lo ben net...

       Per gaudir d'aquest espectacle, necessitarem;
                   -aforament per a 6 persones-

          6 Carxoves.
          300 Grams de carn picada de porc.
          300 Grams de carn picada de vedella.
          2 Cebes de Figueres.
          1 Ou.
          Farina.
          Farina de galeta.
          Una culleredeta de canyella.
          1 Pebrot vermell i un de verd.
          1 Got de vi ranci.
          2 Alls.
          Sal i pebre.
          Julivert.
          Oli.
        
    Per tal que l'espectacle sigui un èxit, ho podem fer d'aquesta manera;
  
     Barrejarem les dues carns, afegint-hi l'ou, la farina de galeta, el pebre i la sal, l'all tallat ben petit, la culleredeta de canyella i el julivert. Seguidament farem petites boletes i les barrajarem amb la farina i les tirarem en una paella amb oli i deixarem que quedin una mica rossetes. Ho decantarem.
     Bullirem les carxofes al voltant d'uns 25 minuts, un cop  passat aquest temps les traurem i les decantarem.
     Farem un sofregit amb els pebrots i les cebes, un cop ho tinguem estovat, hi tirarem el got de vi ranci i ho deixarem que es rebaixi un xic més. Agafarem  les mandonguilles que teniem reservades i les carxofes, i l'hi posarem el caldo obtingut de bullir les carxofes, "escoltarem" el xup-xup i rectificarem de sal si convé.
     Ho servirem.

        (blocaires que tingueu molts "bisos")

Pizza de Pagés./ Pizza de Payés.

5 de març de 2011

 Pa rodó/ Pan redondo.
Obrirem el pa per la base/Abriremos el pan por la base.
 ...aquí la tenim.../...ahí la tenemos...

... tirarem una micona d'oli.../ ...tiraremos un poquito de aceite...

 ...posarem unes rodanxes de sobrassada.../... pondremos unas rodajas de sobrasada...

...unes altres de botifarra blanca i negra.../ ...otras de butifarra blanca y negra...
 ...una mica de pernil.../... un poco de jamón...
...un grapat de pinyons.../ ...un puñado de piñones...

... una micona d'oli,  ho posarem al forn 15minuts i.../ ...un poquito de aceite, lo pondremos al horno 15 minutos y...


...que vagi de gust¡¡. / ...que aproveche¡¡.
                                                         

               (Mengeu-la, deseguida que surti del forn/
              Comerla, enseguida que salga del horno)


hemc 52 - pizza casera


   Aquesta és la meva aportació al HEMC d'aquest mes i on, l'anfitriona, Irene,  i el seu bloc;
 Sabor impresión, ens convida a preparar la  nostra pizza preferida.
   A l'antiga Grècia, cobríen els pans plans amb oli, herbes aromatitzades i formatge. Els romans ho deserrollaren amb un pa pla, amb formatge i mel i aromatitzat amb fulles de llaurer.
   Modernament, la pizza agafa la forma que avui en día coneixem al segle XVII a la ciutat de Nàpols, lloc on existeixen les primeres referencies documentades als voltant  dels origens d'una especie de coca amb tomàquet. A finals del segle XIX es va afegir el formatge.


  
 Pa, extret de les runes de Pompeia.
Pan, extraído de las ruinas de Pompeya.
Fotografía de Wikipedia.    (*)

(*) És curiós veure els talls del pa, quasi igual els talls de les pizzes d'ara.

(*) Es curioso ver los cortes del pan, casi iguales a los cortes de pizza de ahora.

Esta es mi aportación al HEMC de este mes y donde, la anfitriona, Irene, y desde su bloc;
Sabor impresión, nos invita a preparar  nuestra pizza preferida.
   Los antiguos griegos cubrían el pan plano con aceite, hierbas aromáticas y queso. Los romanos desarrollaron, un pan plano untado con queso y miel y saborizado con hojas de laurel.
   La pizza moderna se desarrolló hacia el siglo XVII en la ciudad de Nápoles, lugar donde existen las primeras referencias documentales acerca de los orígenes de una especie de tarta con tomate. A finales del siglo XIX se le añadió el queso.