Stabat Mater, perque avui és avui.

    No heu sentiu a dir; -i amb  nosaltres mateixos també-... jo la crema catalana, la faig  tot l’any... o bé... el diumenge van venir a dinar els meus pares i vaig fer canelons... potser plats d’aquells que sembla que tinguem que fer-los el día que toca per la data que s’han de fer –Sant Josep, Sant Esteve...- A mi em passa amb aquest Stabat Mater Dolorosa que, encara que no sigui Setmana Santa, l’escolto en qualsevol dia del any, escoltar-ho i gaudí d’aquesta meravellosa pregària medieval, pel fet de perque avui és avui.
      

   Tampoc voldría amb aquest “post”, no carregar-vos massa de música sacra, tant sols voldría donar-vos  a conèixe´r una mica aquesta pregària medieval, atribuida a Innocenci III  i al franciscà  Jacopone da Todi.

      El nom de Stabat Mater Dolorosa, -Estava la Mare Sufrint-  és  la meditació que tè María, la mare de Jesús, davant la  crucificció.

      Aquest text, ha estat al llarg de l’història un dels més musicats, des de les diferents èpocas i artistes, formes musicals i compositors han creat i han donat vida musical  en aquest text. Més de 200 compositors l’hi  han donat música... Palestrina, Scarlatti, Vivaldi, Liszt, Haydn, Dvorák, Pergolesi, Rossini...  i és d’aquets dos compositors darrers que voldría parlar-vos.

    L’Stabat Mater de Pergolesi  (Jesi (Itàlia)1710- Pozzuoli (Itàlia) 1736) és sens cap dubte, la més editada i reproduida, durant al segle XVIII.

   Si voleu escoltar-ne un fragment, trapitgeu aquí.  Està escrita per a veu soprà, contraal i orquestra. Aquest Stabart Mater fou la pedra de toc dels posteriors que vindríen de tots els compositors precedents.

   Per altra banda L’Stabat Mater de Rossini, (Pèsaro 1792, París1868) és el més popular. Escrit a  la maduresa de Rossini i molt vinculat a Espanya, doncs va ser estrenat a l’església del Convent de Sant Felip el Real, de Madrid, el divendres Sant de 1833.

    Curiositats d’aquesta obra fou que, per atacs de llomadura i també les poques ganes de fer-la, l’obra va quedar inacabada, amb 6 fragments o estacions sense acabar. També, tot sigui dit, que el manuscrit original el va regalar en el prelat D. Manuel Fernàndez Varela que va ser qui l’hi va encarregar l’obra, no es té cap constància de compra/venta de l’obra.  

   El director musical del Teatro Italià de París, Giovanni Tadolini, fou qui va acabar l’obra i es va estrenar l’any 1842  a París. L’obra fou força criticada per els crítics tot dient que hi havía molta teatrealitat en els fragments; no hi havía el sentit místic que havía escrit Jacopone da Todi.

 Rossini era així...

   Aquí us deixo amb aquest Stabat Mater de Rossini–Cuius animam- cantat per Juan Diego Florez.

  (blocaires, escolteu-ho, gaudi-ho...¡¡)

   Voldría dedicar aquest "post", a una persona molt estimada per a mi, per la força que té, per l'al.legría i voluntat que hi posa i verdaderament la fe que sent en fer les coses.

    Carme Consol, un petò i una abraçada molt forta per a tú, per Ica i per el Perú¡¡.