Stabat Mater, perque avui és avui.

4 d’agost del 2011

    No heu sentiu a dir; -i amb  nosaltres mateixos també-... jo la crema catalana, la faig  tot l’any... o bé... el diumenge van venir a dinar els meus pares i vaig fer canelons... potser plats d’aquells que sembla que tinguem que fer-los el día que toca per la data que s’han de fer –Sant Josep, Sant Esteve...- A mi em passa amb aquest Stabat Mater Dolorosa que, encara que no sigui Setmana Santa, l’escolto en qualsevol dia del any, escoltar-ho i gaudí d’aquesta meravellosa pregària medieval, pel fet de perque avui és avui.
      
   Tampoc voldría amb aquest “post”, no carregar-vos massa de música sacra, tant sols voldría donar-vos  a conèixe´r una mica aquesta pregària medieval, atribuida a Innocenci III  i al franciscà  Jacopone da Todi.
      El nom de Stabat Mater Dolorosa, -Estava la Mare Sufrint-  és  la meditació que tè María, la mare de Jesús, davant la  crucificció.
      Aquest text, ha estat al llarg de l’història un dels més musicats, des de les diferents èpocas i artistes, formes musicals i compositors han creat i han donat vida musical  en aquest text. Més de 200 compositors l’hi  han donat música... Palestrina, Scarlatti, Vivaldi, Liszt, Haydn, Dvorák, Pergolesi, Rossini...  i és d’aquets dos compositors darrers que voldría parlar-vos.
    L’Stabat Mater de Pergolesi  (Jesi (Itàlia)1710- Pozzuoli (Itàlia) 1736) és sens cap dubte, la més editada i reproduida, durant al segle XVIII.
   Si voleu escoltar-ne un fragment, trapitgeu aquí.  Està escrita per a veu soprà, contraal i orquestra. Aquest Stabart Mater fou la pedra de toc dels posteriors que vindríen de tots els compositors precedents.
   Per altra banda L’Stabat Mater de Rossini, (Pèsaro 1792, París1868) és el més popular. Escrit a  la maduresa de Rossini i molt vinculat a Espanya, doncs va ser estrenat a l’església del Convent de Sant Felip el Real, de Madrid, el divendres Sant de 1833.
    Curiositats d’aquesta obra fou que, per atacs de llomadura i també les poques ganes de fer-la, l’obra va quedar inacabada, amb 6 fragments o estacions sense acabar. També, tot sigui dit, que el manuscrit original el va regalar en el prelat D. Manuel Fernàndez Varela que va ser qui l’hi va encarregar l’obra, no es té cap constància de compra/venta de l’obra.  
   El director musical del Teatro Italià de París, Giovanni Tadolini, fou qui va acabar l’obra i es va estrenar l’any 1842  a París. L’obra fou força criticada per els crítics tot dient que hi havía molta teatrealitat en els fragments; no hi havía el sentit místic que havía escrit Jacopone da Todi.
 Rossini era així...
   Aquí us deixo amb aquest Stabat Mater de Rossini–Cuius animam- cantat per Juan Diego Florez.





  (blocaires, escolteu-ho, gaudi-ho...¡¡)

   Voldría dedicar aquest "post", a una persona molt estimada per a mi, per la força que té, per l'al.legría i voluntat que hi posa i verdaderament la fe que sent en fer les coses.
    Carme Consol, un petò i una abraçada molt forta per a tú, per Ica i per el Perú¡¡.

8 comentarios:

paco ha dit...

Aaaaaaaaaaa, Josepb, quins records aquest Stabat Mater, es una partitura maravellosa, la tinc a casa a més de cantar-la molts anys enrere amb la Coral, emocionant Josepb.......abraçades paco

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Hola Josep, què tal? Desprès tornaré per sentir-ho que ara està el Telenoticíes.
Petons.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Paco;-Pau&Vell- Celebro de bon grat, que sigui també del teu agrat, l'Stabat Mater de Rossini, és una peça que cada estació té un toc molt personal de Rossini i també un punt picaresc, Rossini tenía aquesta manera de ser... i potser, també, ha estat junt amb el de Pergolessi, un dels més escoltats.
Salutacions ben coordials Paco i una abraçada cap a Crevillent¡¡ :-D ;-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Ana; -La cocina de Bétulo- Has escoltat la peça...? si és així, espero que t'hagui agradat.
Aquest blog, no tant sols està fet de menjars, receptes, plats i postres, també hi ha una mica de tot, -les pestanyes del principi del blog, es pot mirar i trepitgar- doncs com diu aquella frase; "No sólo de pan vive el hombre".
El nom d'aquest blog ho diu; Menja de bacallà=== El que l'hi agrada a un solter.
Salutacions Ana¡¡ :-D ;-D

Anònim ha dit...

Hola Josep, te escribo desde el Peru, para agradecerte por este lindo post, la música de Juan Diego Flores.Es unos de los grandes tenores Peruanos,y la dedicatoria ,tan linda para mi,moltes gracies,,tu sabes que soy tu fans numero 1 .. un beso grande para ti y también para todo tus bloquistas, desde el Perú carme consol

Margarida ha dit...

M'ha encanta la peça! I ara, mentre visito altres blocs, la tornaré a escoltar!
A mi em sembla un pecat gaudir d'aquesta música només per Setmana Santa!
Petons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Carme Consol; L'agraïment és mutuu, sempre al meu costat i amb bona música i un bon "tocaio" teu... Juan Diego Florez¡¡
Abraçades i petons bens fort Carme Consol¡¡ :-D ;-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Margarida; -El món de la cuina- ...passa igual que amb receptes de cuina... la crema de Sant Josep, els canelons de Sant Esteve, els borregos de Sant Antoni...
Salutacions Margarida¡¡ :-D ;-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,