La màgia de les truites. Truita de patata i ... ceba

   Tot passejant, vaig arribar-me fins el Mercat de Sant Antoni un cop dins, en una de les parades d'aviram i ous, vaig llegir  un cartell anunciador que  cridava: Dijous truites – hi continuava- de: patates; de carbassó; d'albergínia; d’all i julivert; de mongetes; de cigrons; de bacallà… i així una llista que es perdía fins al llistó de baix de tot del cartell… ostres¡… -vaig pensar-… a veure … una … dues… …   quinze... i  aquella de sota de tot… fa un total … a veure … de setze tipus diferents de truites…¡

     Tot content vaig dir-me: demà es dijous… per tant… truita Josep…¡.Vaig comprar  una dotzena  d’ous  en aquella mateixa parada i me’n vaig anar tot cufoi cap a casa.

    Encara em quedaven quatre patates que havia comprat el dia abans i dues cebes... de Figueres...¡ l'oli i la sal. 

    Un cop vaig tenir les patates tallades a daus mitjans, les vaig fregir a la paella que la tenía amb l'oli calent i, primer a foc fort, les vaig fer saltar una estona i quant vaig veure que anaven posant-se daurades, vaig baixar el foc i tot seguit vaig tapar la paella... ostres...¡ de bacallà; d'all i julivert; de carbassó... el treure  la tapadora, les patates estaven cuites i toves... en un atuell d'alumini tenía preparats els ous poc batuts, les patates van ser acompanyades fins l'atuell, i, tot plegat  remenat de dalt a baix... vaig fer l'operació a l'inversa... i la truita tornava estar un altre cop a la paella... movent-la pels cantons per tal que no se'n ganxes i de pas ajudant-la que s'ananés quallant... al cap d'una estona començava a quallar... amb l'ajut del "tomba-truites" tornava a estar girada i la truita -per l'altre cara-  tornava a estar a la paella... al cap d'una estoneta ... la truita tornava estar quallada... un cop apagat el foc, la vaig tenir en repòs dos minuts dins de la mateixa paella, tapada amb la tapadora... estava tant i tant emocionat mirant  la meva truita, i l'aspecte que ofería que no em vaig donar compte que m'havía deixat les cebes tallades en un plat, a sobre del marbre... cap problema...¡ -vaig dir-me- L'operació va ser repetida de nou, aquesta vegada tant sols amb les cebes... i al final en tenía dues, una de patata i l'altre de ceba.

     La "màgia" de la cuina té el "truco" de les truites, encara que en sabem el secret, sempe ens atraparà.
  

(Blocaires que vagi de gust¡¡)