 |
| Horta de Sant Joan. |
Arnes.
Encara que no sóc molt recomenador de llibres, m’he atrevit a fer-ho amb aquest, doncs el tema del que es parla, sempre m’ha apassionat i la trama on succeeix també.
La Inquisició -o Sant ofici- que en aquest llibre de David Martí, ens parla d’unes suposades bruixes que són tres generacions: la Magdalena –l’àvia-; la Maria –la mare-; i la Lluna –la neta-. La Magdalena ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva neta amb un antic ritual. Aquest ritual és escoltat pel vell mossèn del poble, el qual pensa arribar fins allà on sigui, per tal de destruir aquesta heretgia. Condemnades a morir a la foguera per dita secta, el poble on viuen –Arnes- defensen aferrissadament la seva innocència, davant d’aquest grup sectari que fou tan poderós durant més de 400 anys – L’any 1485, la inquisició castellana entrar a Barcelona. Fou entre aquesta data i fins el 1505, que el tribunal de Barcelona va processar a més de mil persones; tant sols vint-i-cinc van ser absoltes.-
Arnes i Horta de Sant Joan –Terra Alta- és el lloc on succeeix tot aquest entramat de successos. Arnes població que es troba camí cap els Ports i que és frontera natural entre les comunitats de València, Aragó i Catalunya i, Horta de Sant Joan, mal recordada pel foc que va cremar en el seu terme municipal l’estiu de 2009 i on van perdre la vida 5 bombers. La cara positiva d’aquesta població l'ofereix el paisatge meravellós de la Serra de Beseit, recordat per Pablo Picasso amb les seves estades temporals en aquesta població, deixant l’ empremta d’aquest poble en moltes de les seves teles, al igual que també la frase que va deixar escrita d’aquest poble: Tot el que sé ho he aprés a Horta de Sant Joan.El llibre; Les Bruixes d’Arnes, està bassada en fets reals, al igual que el frare Salvador –home de confiança de les suposades bruixes- va viure a Horta de Sant Joan (segle XVI).
Un llibre; Llibre de les Essències –textos misteriosos- i el frare Salvador ajudaran a les suposades bruixes a endinsar-se per les Terres de l’ Ebre i el viatge les portarà, i també a fugir, fins a Barcelona, i és aquí on començarà una nova història.
L’Editorial: Edicions 62, és la encarregada de l’edició d’aquest llibre.
(Blocaires bona lectura!!).
.
.jpg)
2.JPG)
13 comentarios:
Hi vaig estar després de cremar-se ...feia molta pena.
Gracies per ensenyar el llibre...
Josep,
Es un dels llibres que tinc marcats per Sant Jordi des de ja fa unes setmanes. De totes maneres gràcies per la recomanació i per fer-nos cinc cèntims d'un tema tan interessant.
Una abraçada
Hola josep, estic mirant llibres per s.jordi per a l'albert i em va bé aquesta recomanació.El tema és punyent i segur que atrapa. Estic pensant amb diversos: Corpus de sang, Histories de la historia de Barcelona, El llegat de judes, Olor de colònia, Qüestió de fe...Si em pots dir alguna cosa d'aquests estaré molt agraïda!a reveure Mercè-DC
Precisament vam regalar aquest llibre al meu cunyat (es diu Josep, com tu, i li vam regalar pel seu sant). Com que viuen a Mas de Barberans i els encanta tot el què fa referència a aquelles terres, vam estar segurs que seria tot un encert. I vam quedar que quan acabi el llibre me'l passarà, de manera que estic a punt de llegir-lo ;)
Donçs m' anoto la recomanació que els llibres ambientats en aquesta època sempre m' agraden molt.
Ho tindré en compte per St. jordi!
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris.
Dolors; -Els peixos- Sempre fa pena una cosa així la veritat, i sinó està controlat... imagine't¡¡
Gràcies a tu Dolors, per seguir-me.
Josep; -El café de nit- Aquest llibre, l'he trobat molt amè, la seva lectura és planera i molt senzilla de llegir, cada capítol tè entre quatre i cinc pàgines, i és fa fàcil entrendre-ho.
Fins la propera. Records per la Glória¡¡. :-D
Mercé; -Destepant casoles-
Sobre les recomanacions que em dius, en conec dues;
Corpus de Sang, de Assumpció Cantalozella, llibre aquest que parla de la guerra dels segadors on les tropes reials, (10.000 homes) tenien que ser allotjats a les poblacions properes a Franca per la guerra amb dit país (guerra dels trenta anys). Una d’aquestes poblacions si nega allotjar les tropes, Santa Coloma de Farnès, -fet històric i documentat- aquí es desencadenarà la novel.la de Assumpció Cantalozella, per Barcelona, Girona i poblacions rurals de La Selva de segur molt ben documentada. Jo he llegit d’ ella; el Falcó del Comte -naixament de Catalunya- i dita novel.la també està molt ben documentada, crec que aquesta potser amb més raó, doncs aquesta escriptora és nascuda a Santa Coloma de Farnés. Aquesta novel.la fou premiada l’any 2003 amb el premi Pere Calders de literatura catalana. -Edicons Proa-
Olor de colònia; és la visió d’una colònia tèxtil dels anys 50, on a part de treballar-hi, també eren les escoles dels fills dels treballadors, l’església, on s’hi anava a comprar, les cases per viure-hi...
Un gran incendi provoca la reacció amb cadena de treballadors i amos per apagar-lo... un cop passat, i veient que no hi hagut cap desgràcia personal, van a l’església a resar amos i treballadors i a donar gràcies... cap desgràcia personal...? és aquí, on comença la novel.la, on comencen a sentir-se i a dir-se les enveges d’unes amb les altres, les al.legríes, el que es diu en veu baixa...
Més de cinquanta personatges a la lectura. Lectura fàcil i que enganxa al lector. Primera novel.la de Sílvia Alcantara (Puig-reig 1944) –Berguedà-
-Ediciones de 1984-
Et serveix Mercé? :-D
Gemma; -La cuina de casa- Doncs desitjo i espero que t'agradi com em va a mi llegir-lo. :-D
Annafs; -M'agrada cuinar- Una novel.la que el tema, hagués pogut molt ben passar, a la comarca on vius... Si el llegeixes, ja m'ho diràs Anna. Que tinguis una bona lectura¡¡.
Caram Josep, moltíssimes gràcies!, justament els 2 llibres que m'has comentat són els que tenia en el punt de mira i finalment aquest matí m'he decidit per Corpus de sang, però Olor de colònia queda pendent!,´quan necessiti consultar sobre llibres ja sé que entre tú i en josep colet ho tinc solucionat!, moltes gràcies altre cop.A reveure!
Quantes dones no hauran acabat a la foguera només pel fet de saber llegir, o per sospitoses de heretgia, quan en realitat eren estudioses de la natura!
Una abraçada
Mercé; -Destepant cassoles- Gràcies a tú, per la confiança... encara que el meu fort no són recomenar llibres, encara que he vist que els llibres que havies escollit tots són histórics i aquí sí que m'agrada aquest tema.
Salutacions Mercé¡¡ :-D
Margarida; -El món de la cuina-
Diuen que el saber no ocupa espai… en aquella època l’espai era ocupat per els inquisidors –protectors del Sant ofici- consols i “xusqueros” de “pocamonda”, persones frustrades de la vida, aquestes “persones” eren protegides pel Sant ofici i donaven a coneixa la seva frustració amb persones les quals no volien que sabessin més que ells… intel.lectuals de l`època, metges, astròlegs.
Miquel Servet en fou un exemple de morir en mans d’aquestes “persones”, va morir a la foguera el 1650, Galileu Galilei va ser condemnat per el Sant ofici, encara que no va morir a la foguera va ser excil.liat, el seu judici no es va anul•lar fins l’any 1992¡¡ -l’any 1992 no està equivocat-.
Jo el tinc als pendents per llegir. M'encanten estes històries que de vegades he sentit contar al meu pare i als meus iaios.
A part que tinc sang de per allí i tot lo que sigue defensar la terra i la seua gent no ho puc evitar.
Espero llegir-lo d'aquí res, ja que m'ha cridat molt l'atenció.
Glutoniana; Desitjo que t'agradi el llibre tant com em va agrada a mi.
Aquestes terres parlen per si soles... els ocells, el vents, el silenci que ho acompanyen, tot escoltant el gruixir dels pins que sembli que parlin... donen en aquesta novel.la una sensació de que hi ets a dins.
Salutacions Glutoniana¡¡
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,