CASA GISPERT. MESTRES TORRADORS 1851 (*).-

Qui és l’últim siusplau… ? … Ah… bé, ja l’ha agafo…

- … Quin goig aquest pa de figues, donen unes ganes de fer-ne un mos… oh…¡¡… i aquí al costat unes catanes… quina delícia… per acompanyar un bon cafè… i la pissara escrita quina gràcia…¡¡¡ .... mmm… quina olor de cafés més i més bona…, és clar…¡ si ho torren aquí…, ho diu el cartell … com no té que fer bona olor?... i aquest soroll… ah…¡¡ caramb… la màquina de torrar els fruits secs i a sota el cabàs d’espart per anar recollint aquestes avellanes acabades de torrar … goita…¡¡ encara fumeja… oh…¡¡ … i aquesta prestetgeria tota carregada d’ espècies, a veure…? Canyella… pebre negre amb gra…, safrà… vainilla… clau d’espècia… i aquí amb “packs” per regalar… està bé veus…? Un detall d’aquells que a vegades no saps que portar quant et conviden… i aquí uns “packs” amb espècies… i aquets potets de garapinyades…

el nº 30 si us-plau…?, em sembla que me’n quedaré un… el nº30 si us-plau…? Aiii… el 30…? Si és el meu …¡¡ jo … el tinc jo… perdó… estava aquí mirant-me la botiga… i la veritat, m’ho quedaría tot…¡-Bé, poseu-me ametlles crues …, són per fer uns carquinyolis, tinc la recepta i voldría fer-los…-Oooh, que bons que han de ser… –em diu l’Eva, amb un davantal de color verd i que duu el seu nom apuntat.

- A veure que tal em sortiran…,… després poseu-me un quart de kilo d’avellanes, d’aquestes que fan una oloreta…¡

-Sí que en fan sí… són acabades de torrar –em torna a dir l’Eva, mentrestant amb el llaurador, posa les avellanes dins d’una paperina i, amb un bastonet del tamany d’un llapis va punxant-la … és per que “respirin” –em diu mentre acaba posant-hi un tros de “celo” per acabar de tancar-la bé.

-Ara poseu-me 100 grams de panses per posar-les a l’amanida i també 200 grams de nous…, del país eh…?, són per acompanyar les panses…-… alguna cosa més…?

-Sí aquest “pack” d’espècies…, ara sí ja ho tinc tot…-Doncs, en Jaume t’ho cobrarà…- … €…vinga doncs, adéu-siau i fins la propera¡¡

Casa Gispert, és troba al carrer Sombreres en ple barri de La Ribera, enfront mateix de l’Església de Santa María del Mar, fou fundada l’any 1851 i el seu fundador, el metge Josep Gispert, -metge de Centelles,- va fundar la Casa Gispert per als seus dos fills, Enric i Alfons el senyó Gispert, poc s’imaginaria les cues que s’arribarien a formar –i es formen- per anar a comprar els fruits secs acabats de torrar i que van donar-li en aquesta casa el prestigi que encara té de tots els seus productes, d’una qualitat quasi perfecta, des de els productes tradicionals dels fruits secs, siguin amb closca o sense, torrats o crusos, fins els productes embassats al buit, passant per les espècies i herbes al igual què també, els productes ecològics. Tots aquets productes –i molts més- podeu trobar-los aquí, junt amb l’ informació que necessiteu, al igual que l’adreça i el correu electrónic.

.-Carquinyolis.- (**)

Ingredients; (per a 4 persones).

150 Grams d’ametlles crues amb pell. (de Casa Gispert)

175 Grams de farina.

1 Culleradeta i mitja de llevat. (de Casa Gispert)

1 Pessic de canyella. (de Casa Gispert)

100 Grams de sucre.

1 Ratlladura de llimona.

1 Ou.

1 Rovell per pintar.

Primer de tot encenem el forn a 220º i posem en remull les ametlles. En un bol posem la farina amb el llevat i la canyella, el sucre, la ratlladura de llimona i l’ou, i ho aixafem tot amb una forquilla. Quan estigui tot ben barrejat, hi afegim les ametlles escorregudes i ho treballem tot amb les mans.

Dividim la pasta en 3 parts. Treballem cada una de les parts fent un bastonet de dos dits d'amplada, que posarem a sobre d’una plata amb paper de forn. Els pintem amb el rovell d’ou (que haurem barrejat amb unes gotes d’aigua) i els enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin ben daurats. I, encara calents, amb un ganivet elèctric fem talls al biaix d’un centímetre de gruix. Els posem a sobre de la reixeta del forn i els torrem 5 minuts més.

(Blocaires que vagi de gust¡¡.)

(*) El meu agraïment a L’Eva, la Rosa, el Jaume, el Marc i l’Eudald, per les facilitats i la amabilitat que han tingut per què jo, pogués fer aquest “post”.

(**) La recepta d’aquets carquinyolis l’he tret del blog de la Margarida; El món de la cuina. No deixeu de visitar aquest blog, amb totes les receptes explicades pas a pas i amb històries en cada recepta… una delícia de blog¡. Gràcies Margarida per compartir totes aquestes receptes/histories amb tots nosaltres¡¡.