MERCAT DE SANT ANTONI. MERCAT I MEMÒRIA.

10 d’octubre del 2009




El Mercat de Sant Antoni fou inaugurat l’any 1884, anys abans, les parades es trobaven a la plaça del Padró. Els venedors van demanar a les autoritats competents de l’ época, un lloc on poder vendre els seus productes, i poder-s’hi està més estàticament, les autoritats a la vegada, van tenir que demanar al Ministerio de Fomento, els permisos pertinents per la realització de l’obra. Aquestes obres es realitzaren a l’eixample, fóra de les muralles que enfaixaven Barcelona. El nom del mercat l’hi fou donat, per la porta de entrada a una de les muralles, rebent el nom que avui encara porta. –Portal- Mercat de Sant Antoni.

Unes obres que es realitzaren i que van tenir un preu total, és a dir tot inclòs, de; un mil.lió dues centes mil pessetes de l’ época –equivalent a doscents mil duros¡.

Encara que en el centenari de l´inauguració del mercat es van fer festes per celebrar-ho, l’estructura sobretot interior, es trobava ja en una fase de restauració general, la qual tant sols es va “maquillar”. Ara, la llum escanyada de la cúpula central va caient sobre les parades de peix i aquets, amb la vista ja descansada sobre el gel, tant sols els hi queda la possible claror de algún que altre paladar desitjós de il•luminar el seu estómac. La al.legría del hort, s’exposa en algunes de les parades del mercat, les vitamines de les fruites i la dieta de les verdures fan agradable portar a les senyores els productes que, tot recullint-los, els posen dins dels seus carrets. Posi’m un parell de bistecs russos… diu la senyora a l’ amo de la parada, mentres tant, aquest, guarda el diari dins la bossa penjada en els ganxos de la paret de marbre que té al seu darrera. Les olles encara calentes i fumejant, embafen els vidres i les palanganes dels llegums cuits, barrejats amb espinacs i coliflor també bullida, donant-li un ambient d’aire estovat...

Ah…¡ si les parets parlessin… potser no que no ho fan… peró, sí que ho fan les pissares exposades a tot el voltant del mercat i que, amb el nom de Mercat i memòria i la col•laboració dels Mercats Municipals de Barcelona, junt amb l’Escola Massana ho han fet possible , sota la direcció del senyó Jordi Canudas, es troben pissarres escrites amb guix que es poden llegir al voltant de tot el mercat i que, amb l’ajut dels ara ex-responsables de les parades i també ex-amos de les mateixes han explicat. Alguns expliquen la vida que hi han fet, d’altres que, entrant de aprenent/a van arribar a tenir parada própia¡… Jo m’he apuntat aquesta;

(*) Sóc filla del Mercat de Sant Antoni i tinc 59 anys. Sóm tres generacions aquí al Mercat, va començar el meu avi a la parada 240 i desprès es va incorporar una altra parada que van comprar els meus pares.
 
La meva mare va començar aquí amb 14 anys continuant el negoci familiar. Inicialment treballaven amb dos productes: plàtans i tomàquets, desprès lògicament amb el temps va anar canviant i es va anar ampliant.
 
Jo he dormit a sota la meva parada amb 7 mesos… he vingut doncs aquí amb mesos i em preparaven una caixa de plàtans i allà dormía.
 
Abans la maduració dels plàtans, me’n recordo a casa meva, quan per exemple arribaven els ramells de plàtans de les Canàries, que arrivaben per la tarda embolicats amb paper, es descarregaven, s’entraven els ramells de plàtans i es treia el paper que duien, llavors els baixaven amb una corriola –que encara existeix a casa-, s’obria una “trampilla” i es baixaven ramells de 80 i 90 kilos a unes cambres. En aquestes cambres el meu pare cada nit s’havia de dedicar a donar-hi calor i aigua, humitat, llavors maduraven com realment ha de ser la maduració dels plàtans.
Avui en día és molt diferent la forma de madurar les “coses”… van canviant i ens hem adaptat a les necessitats. –Mercat i memória; pissarra escrita amb guix, que es troba a l’entrada dels carrers Urgell/Tamarit-.

(*) Totes les paraules escrites, i el text en general, estàn extrets sense modificar cap paraula del text.

(**) La Corriola, no hi és al mercat de Sant Antoni, tant sols l'he posat per fer més genui la história que està escrita a la pissara.

Després d’escoltar aquestes paraules, me’n vaig a donar un tomb pel mercat, i, he comprat a una parada de fruites i verdures uns plàtans amb macadures que, el temps a madurat, i com que diuen que, no ja festa sense el seu pastís, he volgut fer aquest Diplomàtic de plàtans tot cel.lebrant els seus 125 anys de vida i, esperem que, juntament amb la restauració i remodelació, que comencarà el gener de l’any vinent, puguem disfrutar de moltes més històries i gaudir-les tots plegats.

Per molts anys Mercat de Sant Antoni¡.

-.Diplomàtic de plàtans.-

Ingredients: (per a 6 persones)

6 Plàtans.-
250 Grams de melindres.-
Dues cullerades soperes de panses de Corínt.
Un got de ron.-
¾ de litre de llet.-
3 Ous.-
Nata (opcional).-

Preparació:

Agafarem un bol i barrejarem la llet amb el ron i tirarem les panses deixant-les remullar durant dues hores.
Amb la barreja llet/ron anirem banyant tots els melindres i seguidament, els posarem dins d’un motlle rodó que tindrem untat amb una micona de mantega. Cobrirem els cantons del motlle. Pelarem i tallarem els plàtans a rodanxes hi posarem una capa als fons del motlle, intercalant amb les panses. Desprès hi col•locarem una capa de melindres, un altre de plàtans i així fins acabar el motlle amb una de melindres. Batarem els ous, afegint la barreja llet/ron. Tot plegat ho tirarem pel damunt del pastís i ho posarem al forn, “al bany maria” amb una micona d’aigua tèbia, -però que no arribi a bullir- a 180º de temperatura i un temps de 40 minuts. Deixarem refredar i desemmotllarem. 

Un cop desemmotllat, ho cobrirem amb crema pastelera o nata.

(Blocaires que vagi de gust¡.)

17 comentarios:

Sílvia A. ha dit...

Que maco que és el Mercat de Sant Antoni!!
Quan vaig a Barcelona sempre he d'entrar al Mercat de la Sagrada Familia (que es el que tinc més aprop)però moltes vegades baixo al de Sant Antoni sobretot els diumenges per veure tot el que venen i canvien, és un lloc amb encant!!!

Ah!!! m'oblidava del pastís que bo!!! ja el prefereixo amb nata...

Sílvia A. ha dit...

Josepb!!! acabo de veure que ets de Badalona, vols saber una cosa?? jo estiuejava els Balluguets uns banys que estaven a prop del carrer Iris... buf quins records. Be no escric més que m'emociono....

ELS PEIXOS ha dit...

Que tal Josep? No se si tu estas aprop del Mercat de Sant Antoni .
Justament avui l'hi vist a la televisió quan deien que el farien nou.Jo també estic a un Mercat que fa 12 anys el van fer nou.Quan veus aquestes familias que fa 125 anys que fan la mateixa feina , et ve pell de gallina, a casa només fa 62 anys que som peixaters i crec que som casi dels únics tan antics en el nostra Mercat.
Jo només vaig menjar plàtans fregits a Bogotà , Colòmbia .
Aquest pot ser ho provaré.

ANNAFS ha dit...

El mercat d eSant Antoni... no hi he anat mai però m' encanten els mercat, i tots els productes que s' hi poden trobar, de qualitat.
Tampoc he provat el diplomatic de platan, i és una bona recepta...

josep ha dit...

Josep
Gràcies per fer-nos cinc cèntims de la història del mercat més gran de Barcelona. Jo vaig viure més de vint anys a l'eixample i tinc molts records de Sant Antoni quan de petit acompanyava a la meva mare a comprar-hi.
Pel que fa al pastís, per la magnífica pinta que fa, havia de ser deliciós.
Una abraçada

sandusky ha dit...

Hola!
Sóc veïna de Sant Antoni (tota la vida ho he estat, de fet) i patiré les carpes i els talls de trànsit i tota la pesca... però cal reconèixer que, malgrat tot, el mercat i els encants necessitaven un rentat de cara. Cada cop feia més peneta veure'l, amb tant passadís desèrtic (feia por i tot). Suposo que cal adaptar-lo una mica al ritme de vida i als horaris d'ara, que no té gaire a veure amb el que va ser.
Això sí, l'estructura arquitectònica, fantàstica ella, que no me la toquin. Mantenir l'esperit, ja és una mica feina de tots.

Llarga vida a St. Antoni!!!

Fem un mos ha dit...

Fa anys que no passo pel mercat de sant Antoni, però tinc mol bons records, tan de las parades, com dels diumenges per comprar llibres i caviar cromos, mol bona la historia del mercat, i mol bona la recepta
salutacions

Assur ha dit...

Preciós l'Slide; interessantíssima la història del mercat, i el detall de les pissarres amb la història dels paradistes em sembla una idea d'una gran sensibilitat. L?enhorabona pel magnífic "post".

Mercè ha dit...

Josep, no he estat al mercat de sant Antoni, però de ben segur que m'encantaria! Gràcies per apropar-nos-el! :)
I pel que fa a aquest diplomàtic, amb la pinta que fa de ben segur que era deliciós!
Petons!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

En primer lloc, a tots els que entreu al meu blog, sigueu benvinguts i després moltes gràcies pels vostres comentaris, crec que és el millor regal que és pot donar.
Bé tot seguit passo a contestar-vos.

Maria ha dit...

Has fet un molt bon reportage del mercat. I aquest postre, deliciós i fàcil de fer, que és el que convé.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Silvia -Cuinar es senzill- El Mercat de Sant Antoni Silvia, per a mí és un dels mes bonics que hi ha a Barcelona, amb més de 600 parades... sí sí 600 parades¡ contat també les paradades del dimenge amb els llibres antics i també les de cromos, amb l'encant que dius tú¡¡. Referent al pastís, com pots llegir, porta molt pocs ingredients, és més entratingut, que no pas difícil, si ho fas ja em diràs¡¡
Sílvia, vols que et digui més encara?, el banys Ballugets, es trovaben a 5 minuts de casa¡¡.

Dolors; -Els peixos-. 62 anys portant un negoci familiar, avui en día ja no se'n troben d'aquets oficis tant arrelats els clients, els mercats i a les plaçes -de vendre- encara hi són i per tant que per molts anys també Dolors¡¡.
Doncs ja comença a ser hora que provis plàtans d'aquí... peró d'aquells que porten macadures a la pell eh?

Anna; -M'agrada cuinar- Els mercats donen vida a les ciutats i aquest concretament a donat nom i vida al barri de Sant Antoni.Tenim que anar més als mercats, doncs com molt bé dius si poden trobar productes frescos i de qualitat, encara que els pobles com ara el teu Olvans, els productes també són de qualitat i no diguem els bolets eh? El diplomàtic de plàtans, l'he fet com unes 8 o 10 vegades per a convidats i sempre amb molt bons resultats. Es entretingut de fer, però facilot de menjar¡.

Josep; -El café de nit- Com molt bé dius Josep, el més gran de Barcelona més de 5.000 m2¡.Quànt estigui renovat, diuen qe serà el més gran d'Europa i el més bonic també¡.L¡experiéncia d'anar amb la mare, a comprar de petit t'ha convertit a tu i a la Glória de grans, a fer aquets suqülents i bons àpats que presenteu, al vostre blog.
El pastís bó i senzill de fer, amb pocs ingredients i el plàtan com a base.
Records a la Glória Josep¡¡.

Sandusky; -Cap de pardals- Com un malalt, que tenim que cuidar perque és recuperi, al mercat tenim que tenir una mica de paciéncia i està un parell d'anys amb la rehabilitació, que de segur un cop estigui acabat, diràs amb molt més orgullosa; Que el que és bó es fa esparar¡¡. Llarga vida i per molts anys pugis dir que ets d'aquest barri. Salutacions¡.

Sion; -Fem un mos- Records de tota una vida, "mercats" per un lloc amblematic, de petits amb el cromos, i de grans amb els encants i les parades de un munt de generacions venen al Mercat de Sant Antoni¡¡¡. Fins la propera Sión.

Enric; -Assur- Celebro que t'hagi agradat el "post" del Mercat de Sant Antoni.
L'escrit de la pissara, -com ja ho dic en el "post"-, està de la mateixa manera i amb les mateixes paraules, sense tocar-na cap. Fins aviat¡¡¡.

Mercé; -cuina per llaminers- Com ja vaig dient, els companys bloquistes, aquest "mercat" ha "marcat" la vida de moltes families, tant despatxant-hi, amb les diferents parades, com les generacions de families que viuen al voltant anant-hi a comprar. Crec que 125 anys d'història son 3 números... peró un munt d'anécdotes i d'històries per explicar a les següents generacions.
El pastís bó de debó¡¡. Salutacions, i una abraçada per tu Mercé¡¡¡.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Maria; -La menta fresca- Celebro que t'hagi agradat "el post" del mercat de Sant Antoni... i el pastís també -per el que dedueixo-que t'agradat, doncs té les tres "bes" altes; bó, bonic i barat¡¡¡.

Francesc ha dit...

Un post magnífic i una recepta sensacional. Gràcies per acostar-nos eixes vivències tan nostrades. Ets un crac!!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; -A la taula i al llit,el primer crit.-
Moltes gràcies per els teus elògis, envers a mí Francesc.He volgut escriure aquest "post" del Mercat de Sant Antoni, doncs 125 anys d'história és molta história, un mercat que val la pena visitar per la seva construcció modernista que té i també pels diumenges amb el mercat de llibres vells i col.lecions de cromos i canvis de novel.les... un encant de mercat.
Ara estarà tancat -diuen- 2 anys, però tenen que possar 3 pisos de parking, i la veritat hi estarà al menys un parell d'anys mes... però la espera, crec que valdrà la pena. Moltes gràcies un altre cop Francesc. Salutacions per l'Oretto¡¡.

BuenasMigas. ha dit...

Josep, jo he viscut uns anys al costat del mercat de Sant Antoni, i m'ha encantat la descripció que has fet d'ell. Has donat en el clau. També m'ha encantat la recepta que ens dones. Salutacions.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Anna;-Buenas migas- "Encantat" està en aquest moments el mercat de Sant Antoni, encara que també m'encantat que amb donguesis la teva opinió.
Tinc el mercat molt a prop de la feina i molts dies i vaig a esmorzar o també a fer les "fotos" que estàn penjades al "Slide". El pastís -si el fas- ja m'ho sabràs dir, no porta gaire feina, és més entretingut, que no pas difícil. Salutacions Anna i moltes gràcies per entrar al meu blog¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,