Castelló d'Empúries. Terra de Trobadors. Croquetes de carbassa.

.-Castelló d'Empùries. Al fons, la  Basílica de Santa María,
 coneguda també com la catedral de l'Empordà.- 

   Castelló d'Empúries és un municipi de l'Alt Empordà, amb una extensió de 42 quilòmetres quadrats i al voltant d'uns 12.000 habitants.
   Sant Martí d´Empúries fou l'antiga capital medieval, aquesta es troba arran de mar i les incursions de pirateria i eren molt sovint, la capital fou traslladada a Castelló i des de aleshores esdevindría  la capital medieval de l'Empordà (segle XI).
   Castelló d'Empuries, es troba trepitjant els Aiguamolls de l'Empordà, aquest fet proporciona que de les mes de 4700 hectàrees del parc, el 57% pertanyen al seu municipi¡. Unes bones passejades/caminades per  endinsar-se per els camins i els observatoris i poder observar plantes, arbustos, i les aus -mes de 50 espécies- moltes de les quals i fan estada i d'altres parades puntuals per continuar la seva ruta de migració, en un entorn protegit des de l'any 1983.      

   El ric llegat históric medieval de Castelló ha encaminat en els castelloníns/castellonines i a totes les associacions, entitats, institucions, clubs,etc. de la vila, a transformar-se els dies del 10 al 14 de setembre en una vila medieval que amb el nom; Terra de Trobadors  no hi falten tots els atractius per fer-la possible; Tallers de danses medievals, Campament d'Arquers, sopars medievals on l'elegància és anar vestit de l'època i amb mes de 400 comensals a taula¡, cercaviles, torneig medieval, viatges amb rucs i someres, menjafocs, falconería, concerts, trobadors,etc.

    Endinsar-se per el mercat medieval es perdres en el temps i retrobar-se amb els vells oficis d'aquest període; filadores, artesans del fang, guarnicioners, fusters, ferrers... ooohhh... m'agrada aquest aparell per  penjar les claus... quànt val?, -pregunto jo- són tres dines d'or i un de bronce...  que bonic, per l'entrada de casa quedarà molt i molt bé. Me'l quedo. 
   També ens podem trobar amb poetes i trobadors, que en ple mercat mentre estem comprant, recitin i declamin algún que altre  poema en alguna bella dama o senyora, tot elogiant els seus encants.

   Després d'aquesta passejada primer per els aiguamolls i després per la vila medieval de Castelló, no us venen ganes de menjar unes croquetes de carbassa? 

   LXXXXII. Qui parla con se deuen coura carabaces ab let. 

Llibre de Sent Soví 

   Carabeze a la catalana.  

Mestre Martino

   Ingredients per a 20 croquetes: 

   700 g de polpa de carbassa groga
   1/2 dl de llet
   100 g de midó d'arrós
   2 talls de cansalada sense cotna
   2 o 3 cullerades soperes de sucre fi + 2
   60 g de mantega o greix de porc (llard)
   100 g de pa ratllat

   

   Preparació: 

   Courem la polpa de carbassa amb una micona de llet freda ensucrada amb 2 culleradetes soperes de sucre fi, fins a obtenir un puré espès.
   Un cop ho tinguem fóra del foc, afegirem el midó per tal d'aconseguir una pasta ben fina i llisa.
   Tallarem els trossos de cansalada ben petits. Els embolicarem amb sucre fi, per després pasar-los amb la pasta de carbassa.
    Els hi donarem forma de croqueta i les empolvorem  amb pa ratllat.
    Escalfarem lleugerament la mantega o el llard dins la paella i courem les croquetes amb molta cura, de cada costat.
    Les servirem ben calentes.Es poden empolvorar de sucre o de pólvora de duc, segons el gust de cadascú.

   ccxx. Qui  parla de con sa deu ffer la resepta de la pólvora de duch ffina: si vols ffer pólvora de duch  que sia ffina, sa fa així [...] 

   Libre de Sant Seví

   
   Ingredients: (El pes del sucre ha de ser igual al de les espècies emprades.)
   
   100 g de sucre fi 
   100 g d'espècies: 

   .-20 g de canyella en pols
   .-20 g de gingebre ratllat
   .-10 g de claus d'espècia aixafats
   .-20 g de nous moscades raspades
   .-10 g de garangal ratllat
   .-20 g de cardamom en pols

   Preparació:

   Barrejarem el sucre amb totes les espècies i passarem la barreja per el sedàs, tot picant amb una mà de morter.  
  Posarem la barreja en un pot de vidre que tanqui hermèticament.Tindrem de fer-la servir ràpidament per tal de no perdre totes les aromes de les espècies.

Recepta extreta de: 
   .-Cuina medieval catalana.-
Autora:
   Eliana Thibaut i Comalada 

   

 (blogaires; que vagi de gust¡¡ )