Desig de xocolata, (editorial Planeta)
Autora;Care Santos.
Premi Ramón Llull 2014
Autora;Care Santos.
Premi Ramón Llull 2014
Sant Jordi i el drac (San Giorgio e il drago) Rafael Sanzio ( pintat entre 1504-1506) Oli sobre taula Galería Nacional d'Art (Washington) |
'Desig de xocolata', és l´història de tres dones que tenen com a vincle comú la passió per la xocolata i a la vegada, una xocolatera de porcellana blanca.
Aquesta novel.la, està ambientada a
l'actualitat, al segle XIX i al segle XVIII. La novel.la comença quant la
xocolatera es trenca i s´acaba quant es fabrica.Tres ambients, amb tres
dones, per situar aquesta novel·la i una
xocolatera blanca que en algun moment
de les seves històries és vincle comú
entre totes tres.
El primer “desig”, es troba
ambientada en l’actualitat a Barcelona (
i també a la preolímpica) i on la Sara envoltada d’en Max, -que serà el seu marit- i l’Oriol,
es coneixen en el curs de tècniques per
a xocolaters. La Sara on
sentimentalment i professionalment o té tot , encara que un problema amb el
passat ho tindrà que resoldre.
El segon “desig”, es troba al
segle XIX i és aquí on el senyor Turull, fabricant de maquinària industrial,
vol convèncer al senyor Gabriel Sampons, fabricant de xocolates artesanals per donar-l’hi la industrialització de la
xocolata. L’Aurora, serventa de casa
els Turull i sense cap aspiració social,
però, un fet inesperat, porta aquesta dona a canviar l’argument d’aquesta
segona história.
La Barcelona de les estrenes d’òpera (Il Trovatore, Gillem Tell, Aida... ) i
també l´industrialització de les empreses, entre elles les de xocolata
(Casa Ametller, xocolates Coll...)
El tercer “desig”, cal buscar-l’ho al segle XVIII i on la Maria Anna, que és una xocolatera enfrontada
amb tot el gremi de xocolaters de Barcelona, pel sol fet de ser dóna. Una
comissió vinguda de França, l’hi volen comprar la màquina fabricada per el seu
marit. Aquesta comissió formada per el secretari de Madame Adélaïde, -tieta de Lluís XVI- Victor Philibert Guillot, que l'hi escriu la crònica de l’estada a Barcelona
a Madame
Adélaïde i que espira al càrrec de bibliotecari de palau, es trobarà
immers, amb la comissió anglesa que també vol la màquina de fer la
xocolata.
Abans d´acabar aquesta posada en escena d’aquest “desig”de llibre,
m’agradaria parlar de la carta final del llibre, que l’hi escriu Madame Adélaïde a la seva germana Victòria, -filles del rei Lluís
XV-on l’hi explica la visita a Sèvres per a la fabricació de la xocolatera que
és la peça protagonitza d’aquesta novel.la i crec que val la pena escoltar-la i
llegir-la, potser, mentre prenem aquest pastís de xocolata amb gingebre? que jo a la
vegada –amb el permís de l´autora- m’he inspirat en l’apartat primer d’aquest llibre:
Acte primer
[...] potser tot sigui un esnobisme, com
aquesta moda d’ara de fer bombons de coses estranyes, com ceba o botifarra, que ja en són ganes. És
clar que mira qui parla. Ella té un aparador de la seva botiga dedicat als productes d’Oriol Pairot (amb retrat d’ell i tot), i per descomptat el més
venut amb diferència és la famosa capsa de bombons de tres gustos “Tres amics
molt diferents”. Gingebre, bitxo,
espígol quines coses. Aquesta barreja només se li pot acudir a l’Oriol, que és un geni.
Ingredients:
-300 Grams de xocolata negra 70%
-150 Grams de mantega sense sal
-6 ous
-40 Grams de sucre morè
-1 Culleradeta de gingebre
Preparació:
Posarem un atuell al foc amb aigua i un cop l'aigua estigui calenta, desfarem la mantega i tot seguit afegirem la xocolata. Remenarem bé fins que sigui ben
desfeta. Separarem les clares dels
rovells, batrem els rovells per una banda i les clares a punt de neu per un altra. Barrejarem la meitat del sucre
amb els rovells i afegirem la xocolata,
remenant-ho bé. Afegirem el sucre restant a les clares i ho barrejarem amb cura amb la barreja de xocolata i el
gingebre. Ho deixarem al forn al voltant d'uns 20 minuts, en un motllo d’uns 20
centímetres. Un cop acabat, podem
decorar amb sucre glaç o també amb cacau.
11 comentarios:
He llegit algún llibre de la Care Santos, però aquest no i per ho que expliques sembla molt interesant, com també ho es el pastís que avui ens portes amb el regustet que li dona el gingebre.
Feliç diada de Sant Jordi!!!
Que tinguis bona Diada de Sant Jordi!!!, que veig que serà un dia xocolater a casa vostra!!! petó
mira, estava buscant algú que m'expliqués de què va el llibre... el compraré!
I què millor que llegir-lo desgustant aquset pastís de... xocolata!
Una entrada com sempre, molt ben il·lustrada i explicada.
Però sobre tot amb un fabulós regust a xocolata.
El tenia a la llista, però com no me'l varen regalar, demà em compro el llibre.
Company, que vagi de gust.....!!!
bona recomanció literaria !.. I el pastís, deliciós.
Ana: -La cocinera de Bétulo-
Ho és d'interessant el llibre i també aquest pastís de xocolata i gingebre l'hi dóna un gust de tentació i acompanyat amb el perfum del espígol l'envolta d'una dinàmica força tentadora.
Salutacions Ana¡¡ :O)
Teresa; -Com a casa res- Igualment per a tu i tots els que estàn amb tú.
Salutacions Teresa¡¡ :O)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gemma; -La cuina de casa- Celebro i desitjo que t'agradi tant com a mí fer-l'ho i també, llegir el llibre.
Salutacions Gemma¡¡ :O)
Isabel; -La cuina de la Isabel- Moltes gràcies per els teus el.lógis cap a mí.
Si fas el pastís -i llegueixes el llibre- ja veuràs que bé t'ho passaràs.
Salutacions Isabel¡¡ :O)
Anna; -M'agrada cuinar- Les dues coses són un bon encert, el llibre molt ben documentat, i el pastís bons allà on n'hi ha un com aquest.
Salutacions Anna¡¡ :O)
ESPERO I DESITJO QUE LA DIADA DE SANT JORDI FOS UN DIA PLE DE ALEGRIA, CIVISME I SOBRE TOT AMOR.
MOLTES GRÀCIES COM SEMPRE PER ENTRAR EN AQUEST BLOG.
Josepb. -Menja de bacallà-
Hola Josep!! de la recomanació literària ja no te'n dic res perquè ja sabem de que va, ha ha, però del pastís si!! quina pintassa que fa, la xocolata per mi sempre és un desig i el punt de gingebre li va genial!, un petó!
Eva; -Cuinant entre llibres- Molt bona recomenació aquest de; Desig de xocolata, tot un encert per llegir i també per cuinar. El punt del gingebre l'hi dóna -si em permets l'expressió- el toc sexual, en aquest pastís i a la novela en el primer apartat, també, per tant era quasi obligat fer-l'ho.
Salutacions Eva¡¡ :O)
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,