Recomanacions Sant Jordi 2014. Pastís de xocolata amb gingebre (2 ª part)

Desig de xocolata, (editorial Planeta)
Autora;Care Santos.
Premi Ramón Llull  2014

 Sant Jordi i el drac (San Giorgio e il drago)
Rafael Sanzio ( pintat entre 1504-1506)
Oli sobre taula
Galería Nacional d'Art (Washington) 

  
 'Desig de xocolata', és l´història de tres dones que tenen com a vincle comú la passió per la xocolata i a la vegada, una xocolatera de porcellana blanca.

    Aquesta novel.la, està ambientada a l'actualitat, al segle XIX i al segle XVIII. La novel.la comença quant la xocolatera es trenca i s´acaba quant es fabrica.Tres ambients, amb tres dones, per situar aquesta novel·la i una xocolatera blanca que en algun moment de  les seves històries és vincle comú entre totes tres.

    El primer “desig”, es troba ambientada  en l’actualitat a Barcelona ( i també a la preolímpica)  i on la Sara envoltada d’en Max, -que serà el seu marit- i l’Oriol, es coneixen  en el curs de tècniques per a xocolaters. La Sara on sentimentalment i professionalment o té tot , encara que un problema amb el passat ho tindrà que resoldre.

   El segon “desig”, es troba al segle XIX i és aquí on el senyor Turull, fabricant de maquinària industrial, vol convèncer al senyor Gabriel Sampons, fabricant de xocolates artesanals per donar-l’hi la industrialització de la xocolata. L’Aurora, serventa de casa els Turull i sense cap aspiració social, però, un fet inesperat, porta aquesta dona a canviar l’argument d’aquesta segona história.

    La Barcelona de les estrenes d’òpera (Il Trovatore, Gillem Tell, Aida... )  i també l´industrialització de les empreses, entre elles les de xocolata (Casa Ametller, xocolates Coll...)  

   El tercer “desig”, cal buscar-l’ho al segle XVIII i on la Maria Anna, que és una xocolatera enfrontada amb tot el gremi de xocolaters de Barcelona, pel sol fet de ser dóna. Una comissió vinguda de França, l’hi volen comprar la màquina fabricada per el seu marit. Aquesta comissió formada per el secretari de Madame Adélaïde, -tieta de Lluís XVI- Victor Philibert Guillot, que l'hi escriu la crònica de l’estada a Barcelona a  Madame Adélaïde i que espira al càrrec de bibliotecari de palau, es trobarà immers, amb la comissió anglesa que també vol la màquina de fer la xocolata.   

  Abans d´acabar aquesta posada en escena d’aquest “desig”de llibre, m’agradaria parlar de la carta final del llibre, que l’hi escriu Madame Adélaïde a la seva germana Victòria, -filles del rei Lluís XV-on l’hi explica la visita a Sèvres per a la fabricació de la xocolatera que és la peça protagonitza d’aquesta novel.la i crec que val la pena escoltar-la i llegir-la, potser, mentre prenem aquest pastís de xocolata amb gingebre? que jo a la vegada –amb el permís de l´autora- m’he inspirat en l’apartat primer d’aquest llibre: 

Acte primer

Bitxo, gingebre i espígol

[...] potser tot sigui un esnobisme, com aquesta moda d’ara de fer bombons de coses estranyes,  com ceba o botifarra, que ja en són ganes. És clar que mira qui parla. Ella té un aparador de la seva botiga dedicat als productes d’Oriol Pairot (amb retrat d’ell i tot), i per descomptat el més venut amb diferència és la famosa capsa de bombons de tres gustos “Tres amics molt diferents”. Gingebre, bitxo, espígol quines coses. Aquesta barreja només se li pot acudir a l’Oriol, que és un geni.

.-Pastís de xocolata amb gingebre.-

Ingredients:

-300 Grams de xocolata negra 70%

-150 Grams de mantega sense sal

-6 ous

-40 Grams de sucre morè

-1 Culleradeta de gingebre

Preparació:  

   Posarem un atuell al foc amb aigua i un cop l'aigua estigui calenta, desfarem la mantega i tot seguit afegirem la xocolata. Remenarem bé fins que sigui ben desfeta. Separarem les clares dels rovells, batrem els rovells per una banda i les clares a punt de neu per un altra. Barrejarem la meitat del sucre amb els rovells i afegirem  la xocolata, remenant-ho bé. Afegirem el sucre restant a les clares i ho barrejarem  amb cura amb la barreja de xocolata i el gingebre. Ho deixarem al forn al voltant d'uns 20 minuts, en un motllo d’uns 20 centímetres. Un cop acabat, podem decorar amb sucre glaç o també amb cacau. 

(blocaires; que tingueu una bona diada de Sant Jordi i... 

que vagi de gust...¡¡)