Pa xupat amb vi i sucre |
...góita Josep... la iaia t'ha fet, aquest pa amb vi i sucre... que a mí també m'ho havía fet la meva mare, quànt sortía d'estudi per la tarda, i per berenar, agafava el porro que hi havía a sobre la taula i el xopava amb el vi que encara havía sobrat del dinar... i ensucrava la llesca deixant el pa tot ben xop amb aquell vi... encara que no fos de la bota del racó, jo, tenía l'impressió de que prenía vi com la gent gran... aixó si... mengat i ensucrat.
Les vegades que havía menjat aquest, "entrepà"? tot sortint de l'escola a les 6 de la tarda, i amb aquelles ganes que esperava que vingues aquella hora, com els anglesos esperen encara ara, la sessió al seu parlament, i quant són les 5 de la tarda, prenen el seu té.
Aquesta és la meva aportació del 15 d'aquest mes, que el Xavier i la Sandra del blog; Els fogons de la Bordeta i la Marina del blog; Xocolata Desfeta ens han proposat.
Encara que no és un "entrepà", abans -parlo de quant jo era petit, anys 60- els més triunfadors, quan sortiem de la escola eren aquest que aquí us presento, el pa amb xocolata, també recordo el pa amb codony i el pa amb oli i sucre...i si us bé a la memória algún altre "entrepà" d'aquets, podeu dir la vostra¡¡
Blocaires que vagi de gust¡¡ |
18 comentarios:
Ostes! Jo tambe tinc publicat el pa amb vi i sucre...quins record d'infantesa!!!!
Ara potser ens detindrien perndonar alcohol a menors,no?....jaja
pero...que bo que era, o es!
Petonets.
Jo també recordo la llesca de pa amb vi i sucre i ningú es portava les mans al cap per donar vi a la canalla, si ara li donessis a un nano aquest berenar segur que et denunciaven aviat.
Qualsevol tarda que us vagi bé a la Teresa i a tu podem quedar.
Petons.
Què bo el pa amb vi i sucre!! i també amb oli i sucre que cites!! :-))
La meva àvia n'hi preparava moltes vegades a la meva mare perquè sempre deia que estava massa prima (i era veritat!). A mi me'l van intentar fer menjar alguna vegada però no ho van aconseguir ;-).
No era gaire de vi...i continuu sense ser-ho, però penso que si li preparo algun dia a la meva mare la faré viatjar a la seva infantesa.
Un molt bon entrepa Josep!
Eva
la meva mare també em feia pa amb vi i sucre i a mi no m'agradava ....
Ooooh, un clàssic que no podia faltar al 15! M'encanta! La meva mare sempre el recorda amb nostàlgia :)
Moltes gràcies per participar!
Petons
Sandra
Quins bons records que porta el pa amb vi i sucre, era el postra dels diumenges quan era petita, la resta de la setmana per berenar pa amb oli i sucre. Que n’he estaven de bones aquestes menges.
Una abraçada
Mmmmmm, quant havía disfrutat jo també amb el pa amb vi i sucre de l'avia !!!! Quins bons records m'ha portat aquesta imatge !!!
Gràcies.
Boníssim, jo tmabé n' havia menjar, en diem "suca mulla"
SIGUEU BENVINGUTS EN AQUEST BLOG, I MOLTES GRÀCIES PER FER-HI UNA "PASSEJADA". JOSEPB -MENJA DE BACALLÀ-
Gemma; -Caprofiti- La paraula, entrepà, no és feia servir abans, se'n deia; pa amb vi i sucre, pa amb oli i sucre, pa amb xocolata, pa amb...
Ara sembla ser que és més bona la "bollería" que no pas, "pa amb..." però que bons, si senyora¡¡¡
Salutacions Gemma¡¡ :-D ;-D
Ana; -La cocinera de Bétulo-
És ben veritat, ara, jo he dit, és més bo tot el que "sóna" a "bollería" i pastes de consum, -que dic jo - que no pas els genuíns "pans amb" de tota la vida.
Salutacions Ana. Ens veiem¡¡ :-D ;-D
Assumpta; -El petit blog de l'Assumpta- Ho eren i.. ho són encara¡¡
Fins la propera Assumpta¡¡ :-D
Eva; -Alfriston Cottage- Aquets són aquells "recons amagats" de la memória que quant surten, sempre et venen al cap, totes aquestes visions de records i si l'hi fas aquest; "pa xupat amb vi i sucre", semblarà que estigui "aterrant" a dita infantesa.
Salutacaions Eva¡¡ ;-D
Lidia; -Mis platos favoritos- Hi havía - hi haurà- gustos per a tot sempre.
Salutacions Lidia.
Sandra i Xavier; -Els fogons de la Bordeta-
Un clàssic que s'ha anat perden... primer els besàvis, després els àvis, pares i els néts..., que és aquí, on és perd...¡¡
Salutacions Xavier i Sandra¡¡ :-D ;-D
Sión i Miquel; -Fem un mos- Una bóna veritat, aquets, "pans amb...", estaven "espectaculars", i no hi havía, tants códigs de barres, ni caducitats, ni tampoc tantes manies com ara...¡¡
Fins la propera Miquel i Sión¡¡ :-D
Marga; -Mi Recetario De Cocina- Diuen que una imatge val més que mil paraules... potser..., has acabat de mirar aquest blog, i, t'ho has preparat i t'ho has menjat...?
Gràcies a tú Marga, per visitar aquest blog¡¡
Salutacions¡¡ :-D ;-D
Anna; -M'agrada cuinar- Boníiiisims..., tal i com dius tú.
Aquets no s'obliden mai. M'agradat el nom que l'hi dieu; "suca i mulla"
Salutacions a Olvàn¡¡ :-D ;-D
Hola Josep guapo tu
fa pocs dies a la Fira d´Entitats en varem fer per recordar els berenars d´ahir, que booo
mil peotnets Susanna
Saps que nosaltres no el vam tastar mai el pa amb vi i sucre? Amb oli i sucre, amb mantega i sucre... però amb vi i sucre mai!! La meva mare deuria patir que no ens engatéssim heheh!
PTNTS
Dolça
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Susanna; -En Roc a la cuina- Doncs l'he fet, tot recordant, jo també, aquesta ayorança d'aquets "pa amb..." que menjavem, quànt sortiem de l'escola, que bons records, a part, que també eren bons¡¡
Salutacions Susanna¡¡ :-D ;-D
Dolça; -No tot són postres... a la cuina- Pot ser ara, quant entres a una gran superficie i veus tot el que si pot trobar per menjar, pot ser sí que t'en "borratxes" per no saber que agafar, en canvi, fer "pa amb..." resulta molt més senzill, no?
Salutacions "ganxeta" :-D ;-D
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,