Flor del moniato |
Els Moniatos, ens indiquen l'arribada de la tardor i aquest tubèrcul, per aquesta època, marca la diferència i ens convida a fer plats bé siguin de primers, com de segons acompanyant carns i peix al igual que també postres i pastissos.
Jo per la meva part, he volgut fer aquesta truita de moniatos, acompanyat d'olors del bosc, dites olors, poden ser molt variades, en aquest cas, jo l'he posat; comí i farigola, també pot acompanyar molt i molt bé amb romaní, orenga, julivert, un toc de canyella en pols... dins de la mateixa truita, podem posar-hi un got de llet, o bé un tall de formatge de cabra desfet amb els ous i barrejat, pot ser una bona gestió per aquesta truita.
Truita de marbre de moniatos (sencera) |
El moniato, originàri de la selva del Perú, va arribar a Europa en el segle XVI i d'allà, es va difondra a tot el món. Es trova a la dieta de molts països sudamericans i és molt popular també a Estats Units, la Xina i a les ïlles del Pacífic.
A Catalunya és consumeix típicament per a la Castanyada, acompanyant els panellets i mullat amb un licor de nous o bé de ratafia.
Al País Valencia són típics els pastissos de moniato que es fan per Nadal.
Una truita, que pot molt bé ser vegetariana, amb un producta de dins de la terra, esquitxat amb les fragàncies que ens dónen les olors del bosc.
Ingredients:
2 Moniatos
6/8 Ous
1 got de llet (Opcional)
1 tall de formatge de cabra (Opcional)
Olors del bosc (romaní, farigola, orenga, comí, julivert, canyella en pols...)
Oli i sal
Truita de marbre de moniatos |
Preparació:
Amb una mendolína, tallarem els moniatos donant-li formes rodones, els passarem per l'aigua i salarem deixant-los que suin una micona. En una paella amb oli al foc, posarem les rodones de moniato.
Mentestrant, en un atuell d'alumini i posarem els ous i els batarem, després i posarem les olors del bosc a gust, el got de llet i/o el tall de formatge de cabra o batarem bé i quànt veiem que les rodones de moniato estàn fetes, ho col.locarem dins de l'atuell barrejant-ho tot amb compte. Un cop ho tinguem ben barrejat ho posarem a la paella, mirant que es vagi cuallant de mica en mica, l'hi donarem la volta a la truita, repatirem l'operació. Quànt veiem que està feta, tancarem el foc i la deixarem reposar dos minuts a la mateixa paella, la traurem de la paella i la col.locarem amb un tombatruites, deixant-la a temperatura ambient i tot seguit la posarem a la navera.
El día següent podem disfrutar d'aquest marbre de truita de moniatos.
(Blocaires; que vagi de gust¡¡)
Aquest és la meva aportació d'aquest mes; La recepta del 15, que com cada mes, la Sandra i el Xavi de; els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen.
24 comentarios:
Josep, ¿sabes que nunca he probado los boniatos? Claro que, viendo esta tortilla tan preciosa que nos has regalado, no sé a que estoy esperando!!!
Petonets
Quina super truita ens presentes, la trobo deliciosa! I el dibuix de marbre que fa és molt bonic. Gràcies per la informació que dónes sobre els moniatos!
Moltes gràcies per participar!
Una abraçada
Sandra
Apa quina truita mes original! M'agrada la idea.
Petonets.
Aquest hivern faré més d'una truita d'aquestes. No coneixia la flor, sempre ens ensenyes coses.
Josep, yo los boniatos los conocia asados, y los que le pongo al hervido, pero nunca ví una tortilla de boniatos, el corte es magnífico, y doy por supuesto que de sabor inmejorable, molt bona Josep,.......abraçades paco
Quina manera de fer servir moniatos més original, no ho havia vist mai, però segur que està molt bona.
Petons.
Caram quina truita! Més original, impossible!
Petons
Aquesta era una de les meves opcions, no he provat mai la truita de moniato però de ben segur que ha d'estar boníssima! Com sempre, molt interessant la teva explicació.
T´ha quedat una truita ben exquisida amb aquest marbrejat.
Hola Josep
Primer de tot, gràcies per la visita a la Lionesa.
Igual que tu he descobert la quantitat de maneres diferents de cuinar al moniato.
Bona cuina
Estic segura que aquesta truita és una autèntic plaer pels sentits...
Me encantan los boniatos, pero nunca hice una tortilla con ellos, y ahora ya se como hacerla, pero mira que eres ingenioso eh?
El sábado que viene, estaré en girona, hay forma de verte?
Llámame y hablamos 666 398 798
un abrazo
Uauuuu! Quina truita, ni se m'havia acudit! A part de bonica ha de ser deliciosa!
Paloma; -Cuinereta, Palometa-
Doncs, com molt bé dius tu, Paloma, aquesta és una bona ocasió per fer-ho.
Amb els millors desitjos, per tal de que t'agradi.
Salutacions Paloma¡¡ :-D
Sandra i Xavi; -Els fogons de la Bordeta- Les truites, moltes vegades no els hi donem massa importància, i ens treuen de molts compromisos. Aquesta n'és un bon exemple -està feta amb 8 ous frescos- i es pot modificar de moltes maneres i amb productes diferents, els moniatos n'és un clar exemple. Salutacions Xavi i Sandra¡¡
Gemma; -Caprofiti- Les truites, tenen aquest encant i el moniato també. M'ha sorprés per part dels bloquistes la gamma de colors que té aquest producta.
Salutacions Gemma¡¡
Nuri; -Pambolixocolata- La natura ens dóna els colors, per tal de que nosaltres poguem gaudir-los i disfrutar-los.
Jo l´únic que he fet, ha estat seguir les "ordres" que m'ha donat dita natura.
Salutacions Nuri¡¡
Paco; -Pau&Vell- Com estic dient, amb altres comentaris, he quedat fascinat de veura les opcions que té el moniato i veure quants plats diferents es poden fer amb aquest producta. La truita -de vegades aquesta gran desconeguda- et dóna aquestes satisfaccions.
Una abraçada Paco¡¡
Ana; -La cocinera de Bétulo- L'imaginació al poder... la veritat per a mí ha estat també una sorpresa poguer fer truita de moniatos, a mí les truites, m'agraden que siguin grosses i tinguin propietat -aquesta hi ha 8 ous frescos- per poder-la tallar i gaudir-la com un primer plat.
Salutacions Ana¡¡
Margarida; -El món de la cuina- Les truites, moltes vegades, és un gran refugi per a sopars inesperats, sempre tenim ous, patates..., i en aquest cas, el protagonista; els moniatos i et fa quedar molt i molt bé també.
Salutacions a Tiana Margarida¡¡ :-D
Cristina; -Crijoarmael-
A mí m'ha passat igual que a tú... mai l'havía provat. L'época, el producta, i fer alguna cosa diferent..., així m'ho ha permés de fer-ho, queda -dono fe- molt bona i presentada d'aquesta manera, l'hi dóna més "espectacla"
Salutacions Cristina¡¡ :-D
Cristina; -Bufet de postres- Ho és, i va quedar molt bona.
Una abraçada Cristina¡¡
Narcís; -La Lionesa- Completament d'acord amb tú. L'altre día estava llegint sobre un altre producta d'aquesta temporada; Les Magranes, i vaig llegir la quantitat de moviment que també tè aquest fruit de tardor a la cuina.
Que vagi de gust Narcís¡¡
Anna; -M'agrada cuinar- Els sentits gaudeixen magníficament, el sentir aquest producta cuinat d'aquesta manera, com també d'altres que he vist en altres blogs, quina passada...¡¡ flams, coques, pa, pastíssos...
Salutacions a Olván Anna¡¡
Helena; -Cuatro espècias- Si els productes, són de temporada i de qualitat, no té que haver-hi cap problema de que surtin les coses ben fetes.
Estarem en contacte Helena¡
Elena; -Cuatro espècias- Si los productes, són de temporada y de calidad, no tiene que haber ningún problema de que salgan las cosas bien.
Estaremos en contacto Elena¡
Cori i Mercé; ... mmmm... i bóna, de veritat de la bona...¡¡
Una abraçada cap a Reus "ganxetes"¡¡ ;-D
Quina bona truita, ara que he provat els moniatos, penso que aquesta truita seria molt del meu gust... gaudeix-la.. petons,
Joaquina; -La cocina de los inventos- Ho va ser una bona truita... i la que faràs ho serà, sinó ja m'ho diràs Joaquina, que vagi de gust Joaquina¡¡ :-D
Josep, quina truita més bonica, sembla un pastís! I quin color! Mira que arribem a fer truites de patates al llarg de la vida però mai havia pensat de fer-la de moniato, i és una bona pensada.
Una forta abraçada! i si, els bunyols eren espatarrants! molt i molt bons!
Gemma; -Fogons- Aquesta és la segona que faig, aquesta és l'adreça de la primera, per si ho vols mirar:
http://menjadebacalla.blogspot.com/2011/08/la-magia-de-les-truites-truita-de.html
Aquesta truita de moniatos, va ser també per a mí una trobada, doncs, no n'havía fet mai cap, i aquest és el resultat.
Ara que bé "la castanyada", és d'aquells plats que queden molt bé, per sopar una micona, abans de dita castanyada.
Salutacions a Vidreres. Per cert Gemma, el meu pare és de Llagostera.
Moltes feliçitats, per la truita de marbre de moniatos.!Te un aspecte impresionant!!.I el sabor sera igual.!
Anónim; MOltes gràcies per el teu comentari.
:-D ;-D
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,