Josep María de Sagarra. 50è aniversari de la seva mort. Viure dels colors de la ploma.

18 d’octubre de 2011

 Josep María de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)
  
   Quant t’agrada la feina que fas i a més a més hi pots viure, té que ser una sensació d’alló tant agradable. Aquesta sensació, és la que sento amb tots  els  colors de totes les seves  paraules escrites de les seves obres, be siguin de; poesía, teatre, novel.la...

        Josep María de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona un 5 de  març de 1894, sóta el signe zodiacal de; Peixos.

   Els colors verds tendres de la primavera, acompanyats de la gran estimació que tenía cap a la natura, el d’hauríen  portar a  escriura una de les seves primeres proses; Ocells amics (1921)

  .De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegría pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls. [...]
[...]    Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar... Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
   A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:

"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"[...]

[…]   Les orenetes  són la gran joia del nostre cel blau, a la ciutat i al camp. Imagineu-vos un dia de maig, d'aquests tan tebis i tan pintats dels colors més bonics, amb un perfum a les muntanyes i el benestar pertot arreu: quina mena de cosa faria, aquest dia de maig, si no veiéssiu i no sentíssiu les orenetes, amb un volar tan diferent les unes dels altres, però que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera!
  
Colors mariners fets de blaus, d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes i també del paisatge del litoral empordanés descoberts a la Costa Brava i convidat per el seu amic Josep Pla, van inspirar a escriure un nou volum de poesies; Cançons de rem i de vela (1923)    


Tanquem els ulls, i el pensament que voli:
i el pensament no pot volar:
jeu vora un mar com una bassa d’oli
que sembla de quitrà.

El cel té un verd negrós de fulla d’heura,
i d’estrelletes en aquest moment
s’en veuen tantes com se’n puguin veure
en la nit més tranquila i transparent
[...]
                                               (fragment; Cant primer)

Colors; carnals, valents, agosarats, precisos, intrèpids, sense por... és aquest poema; El Comte Arnau (1928) i on, el pas/pes damunt la terra ens explica la llegenda del míte del Comte Arnau:
[...]
I ella així amb to de plany i de desvari
va contant a la nit la seva sort,
tot repassant el tremolós rosari
d’aquest caliu desesperat del cor.
I va veient els mals a carrandelles
sortint de les petjades de l’espòs;
ja la son li ha fugit de les parpelles
i la calma rellisca del seu cos.
Per fi li arriba un gran brogit de fora,
lladren els gossos i tremolen veus,
veus i lladrucs s’han barrejat alhora,
soroll de llances i trepig de peus.
Guaita endins esmunyir-se una figura,
molt a la vora ha grinyolat la clau,
i se li estreny el cor i el bleix s’atura
i es troba amb els dos ulls del Comte Arnau.
                                      (fragment; Cant primer)

    La tardor despulla els arbres i les fulles que  encara hi queden  pel damunt, tenen colors ocres, tèrbols, confúsos i  platejats quasi exhaurits. Vida Privada (1932) sería la novel.la que tocaría  tots aquets colors, la caiguda de la burgesía catalana, els personatges i l’entorn  queden reflectits en aquesta novel.la on la famíla Lloberola una família burgesa de finals del anys 30 del segle passat, veuen com la seva economía va caient portant-los a la ruina. Vida Privada ha estat considerada la novel.la més representativa de Barcelona. 

  El blanc inocent, net, fresc, fred..., descriu d’questa manera el Poema de Nadal (1930) i on Josep María de Sagarra,  faría aquest Poema per el poble, donant el seu toc personal a tradicions i que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i on molts fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

[...]
I vora el foc, torrant les avellanes,
desasprejaven l'esperit i el pèl,
amb un sac de gemecs, ple de sardanes,
i amb l'alegría d'un porró blau cel.
Era un paisatge que jo em feia a mida,
de molses tendres, de morat encís,
de muntanyes de punta arrodonida
que eren semblants a les del meu país,
però més musicals, més inflamables,
amb uns argelaguers desesperats,
que si senten el sofre dels diables,
senten el vol dels àngels platejats.
Un món amb les entranyes més descloses,
un aglevat més viu i més despert...
Així jo imaginava aquestes coses
en aquell temps enyoradís i verd.
I fulgurants de diamantina gebra
em guarnien els somnis del capçal
els pastors de Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal.
[...]
                                     (Fragment; Cant I)


   Damunt d'aquest cavallet, us deixo aquesta passejada per; Vinyes Verdes Vora el Mar (Cant VI) de; Cançons de Rem i de Vela (1923) i on tots els colors de les vinyes  hi són representats.

 


...i el galopar de la seva pluma, ens va deixar sense colors un; 27 de setembre de 1961 a Barcelona  a l'edat de 67 anys.

   (blocaires; disfrute-m'ho...¡¡)

8 comentarios:

GEMMA ha dit...

Quina entrada mes bonica, m'ha encantat.
Es per llegir-la amb una llesca de pa amb vi i sucre, jaja.
Petonets.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Fa molt de temps vaig llegir el llibre Vida Privada, era clar.
Petons.

Cristina ha dit...

Quina entrada més maca...Recordo que a l' institut em vaig haver d´aprendre: "Vinyes verdes vora el mar ara que el vent no remuga..." Preciós.

las recetas de ella y el abanico ha dit...

Quina entrada més poètica! Ja és ben cert que no només de pa viu l'home, sinó també de poesia...
Petons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; -Caprofiti- L'intenció d'aquets "post", és aquesta, que agradi a tothom que sigui possible. Sagarra, per a mí, s'ho mereix.
Moltes gràcies per escriure aquest comentari Gemma¡

Ana; -La Cocinera de Bétulo- Vida privada, va ser en el seu moment, una novel.la que va tenir molt de resó a l'época en que va ser escrita.
Sagarra va donar de ple a la societat que vivía i va ser molt criticada, doncs, reflexava la societat del moment.
Moltes gràcies per el teu comentari Ana¡

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Cristina; -Bufet de postres-

...us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga
vinyes verdes del coster
sou més fines que l'userda
[...]

Ho és de preciós Cristina¡¡
Moltes gràcies per deixar aquest comentari¡

Montse Roura; -Las recetas de ella y el abanico- ... i també de les vinyes i del vi, i d'escriure aquestes coses tant meravelloses.
Moltes gràcaies Montse per deixar aquest comentari. Salutacions¡¡

ISABEL ha dit...

Moltes gràcies per aquesta entrada tan maca.
Un grand homenatge a un grand escriptor i poeta català.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Isabel; Al menys des de aquest humil blog, he intentat fer-li aquest petit homenatge aquest gran poeta que va ser Sagarra.
Un escriptor/poeta, que va omplir de tota classe de llums, la novela i la poesía.
Una abraçada de llum i de color també per a tú Isabel¡¡



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,