 | |||||
| Unes delicioses mandoguilles amb sèpia. |
Quàntes vegades no em sentit a dir; que fas avui per dinar...? mandonguilles amb sèpia... béééé... ara feia díes que no em feies, veritat...? ...sí, però, és que a plaça el peix no és pot tocar... (un altre clàssic) però és que és tant bona feta amb el sofregit... i després amb una micona de fumet de peix i quatre pèsols... mmm... síííí... se'm fa la boca aigua...
I aquest clàssic, l'escoltem moltes vegades a les parades de les peixateres... góita... encara són vives, de fresques que són... míra "guap@"... avui, com tota la setmana, s'aguanten al mateix preu... fetes amb mandonguilles i quatre pèssols...mmm... esdesfant a la boca... creu-me "guap@"...et netejo aquest parell de sèpies... i... ja m'ho sabràs dir... espera... que et posaré una mica de julivert...
 | ||||
| ...és veritat... esdesfant a la boca... |
Per fer aquest clàssic, necessitarem:
Per fer les mandonguilles, podem fer-les de la mateixa manera, clicant aquí. Les reservarem.
En una cassola de terra, tallarem la ceba finament i deixarem que redueixi fins que quedi confitada. Tirarem un gotet de vi ranci i després, posarem les sèpies que la peixatera ens ha netejat i preparat i les deixarem que es coguin junt amb la ceba i el vi ranci reduit, al voltant d'uns 10 minuts, junt amb el julivert tallat finament, un cop passat aquesta estona tirarem el fumet calent que cobreixi i també les mandonguilles que teniem reservades, esperarem que faci el clàssic "xup-xup" i podem tirar un grapat de pèssols. Rectificarem de sal si cal.
En una cassola de terra, tallarem la ceba finament i deixarem que redueixi fins que quedi confitada. Tirarem un gotet de vi ranci i després, posarem les sèpies que la peixatera ens ha netejat i preparat i les deixarem que es coguin junt amb la ceba i el vi ranci reduit, al voltant d'uns 10 minuts, junt amb el julivert tallat finament, un cop passat aquesta estona tirarem el fumet calent que cobreixi i també les mandonguilles que teniem reservades, esperarem que faci el clàssic "xup-xup" i podem tirar un grapat de pèssols. Rectificarem de sal si cal.
(Blocaires que vagi de gust¡¡).
.
.jpg)
2.JPG)
21 comentarios:
Josep,
T'ha quedat una entrada farcida de "clàssics".
Les mandonguilles amb sípia crec que es un d'aquells plats que es molt difícil que no agradin.
Es una garantia d'èxit i si el suquet te la pinta d'aquest teu encara més.
Una abraçada
Doncs, portant la contrària al Josep, aquí em tens a mi: mai he fet aquest plat, perquè no m'agraden les mandonguilles. I als meus fills tampoc!
I mitra que com tu dius, és un clàssic. Però això deu anar per famílies.
Ara, la sípia, ja és una altra cosa. Avui per sopar, sípia amb pèsols. També és un clàssic, però aquest sí forma part de la nostra família.
BVon cap de setmana
Un clàssic entre els clàssics, a mi m'agrada moltíssim però a casa no en puc fer ja que no agrada a ningú més. El proper dia que en facis em truques, ok?
PTNTS
Dolça
Amic Josepb, estoy sonriendo por que, hemos coincidido con las albóndigas, tú con sepia y yo almendradas, de cualquier forma ambas buenísimas,....abraçades paco
Dons a casa, es un dels plats que mes agrada...A vegades,es mes la mandra de fer les mandonguilles, perque ens agraden mes aviat petites i perds mes tems fent les boletes que cuinant el plat, no us sembla?
Petonets.
Encara que sigui un clàssic sempre ve de gust menjar-se un plat de mandonguilles amb sèpia.
I el clàssic dels preus també es cert.
Petons.
A casa aquest plat és un èxit total, les mandonguilles són un dels plats preferits de tota la família i tal com les has cuinat tu han de ser una meravella!
Un clàssic amb molt de gust!
T'han quedat boníssimes! Les mandonguilles amb sèpia és un dels meus plats preferits.
Per les peixateres deus ser el "rei" mercat, je, je, je...
Tot un clàssic delciós. T´han quedat prou sucoses.
Josepv, m'encanten les mandonguilles amb sèpia. I aquestes que has fet tu tenen una bona pinta ... que hi ficaria cullerada ara mateix.
Una abraçada.
Belén.
Hola Josep, aquest matí m'han fet una entrevista del bloc a Radio Ciutat de Badalona i m'han preguntat per altres blocs de la ciutat, el he parlat del teu.
Petons.
"fem un mos" Sión
Un clàssic de tota la vida, però boníssim i amb una bona sípia ummmmmmm plat únic i amb força pa
Una abraçada
Hola Josep,
Acabo de descobrir el teu blog a través de l'entrevista que Ràdio Ciutat de Badalona ha fet a l'Ana de "La Cocinera de Bétulo". M'ha fet gràcia trobar un altre blogger badaloní!
Les mandonguilles amb sípia tenen una pinta tremenda!
Me'n vaig a tafanejar una mica més pel teu blog!
Fins aviat!
Anna
Josep; -El café de nit- Els clàssics sempre triomfen... i aquest no és cap exepció. Salutacions¡¡ :-D
Margarida; -El món de la cuina- Contra gustos no ja res escrit..., el teu també està dins del clàssics en un tó diferent al que jo he interpretat.
Salutacions Margarida¡¡
Dolça; -No tot són postres... a la cuina- Saps que pots venir sempre que ho volguis, Dolça a dinar o a sopar. Sinó agrada a casa teva, pots dir que en tal direcció tenen la cuina... per que a la fi qui cuina, qui és?
Salutacions "ganxeta"¡¡ :-D
Paco; -Pau&Vell- Com deia en el "post", els clàssics sempre "sonen" bé.
Salutacions Paco¡¡ :-D
Gemma; -Caprofiti- Jo quant faig les mandonguilles, sempre en deixo una partida congelades per una segona ocasió, en faig bastantes i les deixo congelades, per un altre plat.
Una abraçada Gemma¡¡.
Ana; -La cocinera de Bétulo- Els clàssics, sempre triunfant, al igual passa amb els clàssics de les pel.lícules...
L'he donat el teléfon a l'Anna de la Taula d'en Bernat. T'envío e-mails i m'ho torna. :-(
Espero que aviat poguem coneixens físicament. :-D. Salutacions "colegi".
María Àngels; -Visc a la Cuina- És un plat aquest, que com molt bé diu el Josep del café de nit, és difícil que no agradi... per tant si l'apunteu, fareu diana quasi segur :-D.
Salutacions María Àngels.
Núria; -A peu coix- El gust ha estat meu, i us el dono a conèixer.
Una abraçada Núria¡¡
Cristina; -Crijoarmael- Un preferit, que queda molt i molt bé, quasi sempre. :-D
Una abraçada Cristina¡¡
Cristina -Bufet de postres- Si el plat ja té "vida propia", poger acabar sucant... bé no...? Una abraçada Cristina¡¡ ;-D
Belén; -A la cuina amb un parell d'ous- La "pinta", amb "clentxa" i "onda" final... a mí m'encanta aquest clàssic.
Salutacions Belén¡¡ :-D ;-D
Ana; -La cocinera de Bétulo- Ho he escoltat. Moltes gràcaies Ana.
L'he donat el teléfon a l'Anna de la Taula d'en Bernat. A veure si ens posem en contacta aviat. Salutacions i moltes gràcies un altre cop
Ana¡¡ :-D
Miquel i Sión; -Fem un mós- ... per aixó el plat està força sucós... per després "ataca" amb una bona llesca de pa...
Fins la propera Sión i Miquel¡¡ :-D
Anna; -La taula d'en Bernat- Els clàssics de menjar, com aquestes mandonguilles amb sípìa, són d'aquells de tota la vida, com un bon concert -clàssic- una bona pel.lícula -clàssica també- és que el que és bo...
Salutacions Anna¡¡ "col.legi" :-D
Un clásic... pero dels bons.
Gràcies per venir al meu bloc.
Bon cap de setmana
Neus; -Cocinando con Neus- No és i dels bons¡¡
Fins la propera. Salutacions Neus¡¡. :-D ;-D
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,