CATEDRALS DEL VI. EL COOPERATIVISME

15 de maig de 2010


.-César Martinell.-

Fou amb aquest nom que, Àngel Guimerà amb una visita a la cooperativa/celler de l’Espluga de Francolí, va designar i donar a conèixer aquests temples majestuosos, designats i dedicats a l'el.laboració i premsat del raïm.

Aquestes Catedrals, la gran majoria d’elles es troben a les comarques tarragonines. Cal recordar que, l’emperador Octavi August s’instal.la a Tàrraco 25 anys abans de Crist i amb ell,  també hi portà la cultura del vi a l’antiga ciutat de Tàrraco, primer amb quantitats poc elevades, doncs les oliveres eren els arbres que més si manifestaven. Amb el temps, moltes d’aquestes oliveres donaren pas a les vinyes, imposant-se a comarques més dures i fortes d’aquestes terres; El Priorat, Conca de Barberà, La Terra Alta. A l’època medieval el vi va quedar aïllat als monestirs i convents i eren els priors i monjos qui treballaven el premsat i l’el.laboració dels vins; Santes Creus, Poblet, Scala Dei. (segle XII fins al XVII)

La fil.loxera va fer al segle XIX verdaders estralls a tots els Països Catalans i varen atacar les vinyes verdes vora el mar de l’Empordà i més concretament a la població de Rabós –Alt Empordà- l’any 1860, va ser la primera en rebre el patiment i la destrucció de tots els seus vinyers. Pocs anys després arribarien a tots els camps de vinyes de l’antiga Tàrraco. No fou fins els anys 1900/1910 que es decidir per implantar els peus o ceps americans.

A principis del segle XX la Mancomunitat precedida per Enric Prat de la Riba, fou l’impulsor i també el que enfortir la pagesia per crear aquestes Catedrals, i formar el cooperativisme. Molts d’aquests projectes, van ser dissenyats per Cèsar Martinell  donant-hi a cada un d’ells, a part del toc personal, la mirada necessària per que tots aquests caldos descansessin amb les millors qualitats i preferències possibles.

Totes aquestes qualitats podem trobar-les en aquest llibre, escrit per; Raquel Lacuesta, amb fotografies de Pepo Segura i Marc Sixto i on  a part de totes aquestes Catedrals, podem trobar-hi també les destil.leries d’altres licors catalans, buscant-hi la precisió històrica de cada un d'aquests cellers; ubicació, any de la construcció, característiques, preus de la seva construcció… una passejada per a tots aquests cellers, on el vi i destil·lats, són els protagonistes principals, elevant aquests cellers a la categoria de; Catedrals del vi.

L’edició d’aquest llibre pertany a: Angle Edicions. La primera edició és del novembre de 2009.

Encara que no sigui Sant Jordi, sempre ens queda l’excusa per anar a buscar o comprar un llibre; per el sant, l’aniversari, vacances, les festes de Nadal, reis… o simplement per el fet; per que avui és avui. (Blocaires bona lectura!!)

9 comentarios:

josep ha dit...

Josep,
Molt ben documentat el post sobre les catedrals del vi. Tens tota la raó els Cellers de les terres tarragonines son una meravella. Que n'eren de llestos els romans!!
Una abraçada

paco ha dit...

ché josep, ió creia que només conexia a duges amics maestressos en narrativa, un és el josep el cafeter en l´ópera, un altra la dolors catedrática en els pexos, y ára en aparex un altre mestre, el josep el bacallá en els vins, sóc un privilegiat en la vida per tindre aquestos amics catedrátics, clar está que anomenant-vos, també tinc a la memória a altres amics y amigues dels altres blogs dels que tan aprenc, una abraçada per a tots..........paco

Francesc ha dit...

T'ha quedat un post fantàstic i molt i molt documentat. Desconeixia bona part del que expliques i m'ha semblat interessantíssim. Quantes coses no tindrem a casa nostra que desconeixem? Enhorabona pel post.

GURMET ha dit...

Soc de una comrca productora de vi i cava amb DO m'agradat el teu post.

Josepb. ha dit...

Deu vosguard a tothom i com sempre moltes gràcies per els vostres comentaris.

Josep -El café de nit- El llibre, les catedrals del vi, et dona una informació amplia de tots aquets cellers, mentres vas llegint vas fent la ruta dels cellers. Potser els romans van obrir tots aquets camins, que avui són els que són.
Records per a la Glória¡¡ :-D

Paco; -Pau&Vell- A mí em passa igual amb tú, el catedràcic amb arrós, amenitzat amb havaneres, sarzuelas, òpera... i amb directa -video- és pot demanar més? :-D
Salutacions a Crevillent¡¡

Francesc; -A la taula i al llit el primer crit- Com ja he dit al Josep -café de nit-, agafar aquest llibre, és anar passejant per la ruta dels cellers, val la pena,jo el vaig començar a fullejar, tant i tant que l'he llegit tot, seguint la ruta com si fós físicament.
Molts -quasi tots- és poden visitar, doncs són agrobotigues, i també cellers que encara estàn en ple rendiment, tots en molt bon estat, i la gran majoría d'ells, centenaris.
Un llibre que t'en "borratxa" llegir-lo.
Una abraçada per l'Oretto¡¡
:-D

Gurmet; Celebro que t'hagi agradat aquest post, de segur que el celler de la població d'on ets, també té moltes históries que explicar-te¡¡
Moltes gràcies per visitar el meu blog.
Salutacions a la teva comarca¡¡ :-D

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Els cellers construits per Cesar Martinell s' han de veure, son obres d' art per quedar bocabadat. Recomeno la visita a Pinell del Brai.
Una abraçada.

PILAR ha dit...

Amb aquests relats que ens fas sempre aprenc coses noves o em fas adonar de cosas que m´havien passat per alt. Feia díes que no havía pogut passar per aquí i he tingut una estona molt agradable llegint les teves entrades. Les receptes, fantàstiques i la recomenació del llibre la trobo molt interesant.
Fins aviat!

La Quinta de Luculus ha dit...

Quina il·lu que m'ha fet aquest post! quan volgueu us faig de guia per visitar els dos cellers que hi ha a la Terra Alta ;)

Petons!

Josepb. ha dit...

Ana; -La cocinera de Bétulo- Molt bona la teva recomenació d'aquest celler de Pinell de Brai. Població que es troba sortin de Gandesa direcció cap a Xerta, el poble de Pinell -a mà esquerra- presenta en primer pla el celler.
Moltes gràcies un altre cop, per la teva informació i gràcies també, per visitar el meu blog. Salutacions Ana¡¡.

Pilar; -Cau de cuina- Sempre es bo veure com tinc bons "clients" com tu, que fan una passejada pel bloc i troben motius per fer-hi una parada hi llegir-ho.
Fins aviat doncs¡¡.

Maragda; -La Quinta de Luculus- Una il.lusió compartida, doncs veure totes aquestes catedrals -a part de les de la Terra Alta- dóna una visió increíble del contingut monumental d'aquestes construccions.
Els dos cellers de la Terra Alta -Gandesa i Pinell-, no s'escapen d'aquest apel.letiu... Val la pena veure l'história del vi, en el fris de la façana de Xavier Nogués... una joia¡¡.
Moltes gràcies Maragda per fer-nos de guía¡¡. :-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,