El Conflent –capital Prada- és una de les comarques de la Catalunya Nord, que, junt amb les comarques històriques de: El Vallespir; El Rosselló; El Capcir i la Cerdanya –coneguda com l’Alta Cerdanya- foren separades de la resta de Catalunya amb la derrota de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i amb el posterior Tractat dels Pirineus (1659) aquestes comarques passaren a mans franceses.
El Canigó, és una muntanya (2784 m.) que es troba al Pirineu entre les comarques del Rosselló; Vallespir i Conflent i és en aquesta comarca on els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà foren fundats quan la Catalunya Nord encara no pertaneixía a França. El Canigó simbolitza el naixement de la nació i llengües catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió.
El monestir de Sant Miquel de Cuixà, que es troba al peu del Canigó, fou fundat l’any 879 i posteriorment amb els abats Oliba i Garí, és quant tingué el resplendor espiritual i cultural mes important de l’època feudal catalana. Cal destacar el claustre del segle XII i passejar-se pel seu voltant tot mirant els capitells, que, en un total de 35, formen relleus vegetals i també animals. La resta de capitells es troben al museu The cloisters de Nueva York. Els dos campanars de planta quadrada –avui tant sols n’hi queda un- construïts a l’època de l’abat Oliba, fou la culminació radiant d’aquest monestir.
El monestir de Sant Martí del Canigó, es troba al massís del Canigó i a 1055 metres d’alçada, en una ubicació molt agresta i també d’una gran bellesa, és una de les abadies benedictines més importants des de la seva consagració (1009) fins el segle XVII. En tot el conjunt hi destaca el campanar, torre de planta quadrada i de tipologia llombarda –estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el segle XI, decoracions a les façanes amb frisos de serra, frisos d’arquet i també pedres sense polir en els murs- la torre actualment té tres pisos. El claustre està disposat a dos nivells el primer del segle XI i el segon XII-XIII les columnes que l’envolten és marbre blanc de les pedreres del Canigó.
Pau Casals, escriuria una sardana amb el nom de; Sant Martí del Canigó i que podeu escoltar aquí . Pompeu Fabra com a altres molts republicans exiliats, van refugiar-se a la Catalunya Nord. Pau Casals creà l’any 1950 el festival que porta el seu nom. Des de l’any 1968 es celebra; La Universitat Catalana d‘Estiu a Prada.
Mossèn Jacint Verdaguer, publicà l’any 1885 el poema Canigó i en l’epíleg de la segona edició d’aquesta obra, fa “parlar” els dos campanars que aquí podreu llegir.
Bé tenim la lectura, la sardana de concert, exquisida¡ i que si l’escolteu amb atenció, s’escolten el diàleg dels dos campanars… i no podia faltar un plat d’aquestes comarques¡...mirant a través dels vidres del autocar i després de veure carrers i més carrers de pomeres totes molt ben arrenglerades i passejar-me per la comarca del Rosselló (Perpinyà)- veïna amb la comarca de l’Alt Empordà i productora també de molts fruits d’aquest arbre- i preguntant a les senyores que anaven el dia de mercat a comprar, i tot escoltant-me que era català, van explicar-me aquesta recepta, que amb algun que altre canvi d’ingredient fan en aquesta zona… el resultat... un “so celestial”¡. La gràcia d’aquest pastís de pomes és que primer de tot, sofregeixen les pomes i en acabar de fer-les i un cop el pastís hagi pujat amb el seu temps reglamentari (30 minuts), aquest suquet del sofregit s’escalfa un altre cop i tot seguit el passen per sobra del pastís i es col•loca al forn, al voltant de 5 minuts més… com us deia un “so celestial” per a tots els sentits¡¡.
Pastís de pomes al estil del Rosselló.-
Ingredients per a 8 persones:
4 Pomes reinetes, palades, sense el cor i tallades a daus.-
¼ de kilo de farina .-
4 Rovells d’ous.-
200 Grams de sucre fi.-
1 Copeta de ron.- (*)
1 Culleradeta de canyella en pols.-
1 Culleradeta de vainilla en pols.-
1 Sobre de llevat en pols.-
El suc d’una llimona ( o també el suc d’una taronja).-
1 Got de llet (mida, un got d’aigua)
125 Grams de mantega.-
(*) Jo l’he posat una copeta de ron, encara que m’explicaven que l’hi posen; que si una mica de Chartreuse, que si unes gotes de Absenta, Ricard, una copeta de xampany, cava...
Sofragirem les pomes amb una micona de mantega. Tot seguit l’hi posarem el sucre i el suc de la llimona o la taronja, deixant-ho al voltant de 5 minuts al foc, remenant de tant en tant la paella.
Agafarem la farina, hi posarem el llevat, una micona de mantega fosa, el sucre, els quatre rovells d’ou i també la vainilla, junt amb la copeta de ron, fins aconseguir una massa que la tindrem dins un bol. Ho remenarem ben remenat tot afegint el got de llet, fins que obtinguem una pasta ben lligada. Agafarem un motlle que sigui del nostre gust i un cop untat de mantega, l’omplirem amb la pasta obtinguda i ho ajuntarem amb els daus de poma ben barrejats amb la pasta, al voltant de 30/35 minuts. Passat aquest temps, escalfarem un altre cop el suc del sofregit de les pomes, el mullarem per sobre del pastís tot posant-lo al forn entre 5/8 minuts més.
Ho servirem fred. (blocaires que “soni bé”).
.
.jpg)
2.JPG)
