RACONS AMAGATS. ROMÀNIC DEL CONFLENT

23 de setembre de 2009





El Conflent –capital Prada- és una de les comarques de la Catalunya Nord, que, junt amb les comarques històriques de: El Vallespir; El Rosselló; El Capcir i la Cerdanya –coneguda com l’Alta Cerdanya- foren separades de la resta de Catalunya amb la derrota de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i amb el posterior Tractat dels Pirineus (1659) aquestes comarques passaren a mans franceses.

El Canigó, és una muntanya (2784 m.) que es troba al Pirineu entre les comarques del Rosselló; Vallespir i Conflent i és en aquesta comarca on els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà foren fundats quan la Catalunya Nord encara no pertaneixía a França. El Canigó simbolitza el naixement de la nació i llengües catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió.
El monestir de Sant Miquel de Cuixà, que es troba al peu del Canigó, fou fundat l’any 879 i posteriorment amb els abats Oliba i Garí, és quant tingué el resplendor espiritual i cultural mes important de l’època feudal catalana. Cal destacar el claustre del segle XII i passejar-se pel seu voltant tot mirant els capitells, que, en un total de 35, formen relleus vegetals i també animals. La resta de capitells es troben al museu The cloisters de Nueva York. Els dos campanars de planta quadrada –avui tant sols n’hi queda un- construïts a l’època de l’abat Oliba, fou la culminació radiant d’aquest monestir.

El monestir de Sant Martí del Canigó, es troba al massís del Canigó i a 1055 metres d’alçada, en una ubicació molt agresta i també d’una gran bellesa, és una de les abadies benedictines més importants des de la seva consagració (1009) fins el segle XVII. En tot el conjunt hi destaca el campanar, torre de planta quadrada i de tipologia llombarda –estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el segle XI, decoracions a les façanes amb frisos de serra, frisos d’arquet i també pedres sense polir en els murs- la torre actualment té tres pisos. El claustre està disposat a dos nivells el primer del segle XI i el segon XII-XIII les columnes que l’envolten és marbre blanc de les pedreres del Canigó.

Pau Casals, escriuria una sardana amb el nom de; Sant Martí del Canigó i que podeu escoltar aquí . Pompeu Fabra com a altres molts republicans exiliats, van refugiar-se a la Catalunya Nord. Pau Casals creà l’any 1950 el festival que porta el seu nom. Des de l’any 1968 es celebra; La Universitat Catalana d‘Estiu a Prada.
Mossèn Jacint Verdaguer, publicà l’any 1885 el poema Canigó i en l’epíleg de la segona edició d’aquesta obra, fa “parlar” els dos campanars que aquí podreu llegir.

Bé tenim la lectura, la sardana de concert, exquisida¡ i que si l’escolteu amb atenció, s’escolten el diàleg dels dos campanars… i no podia faltar un plat d’aquestes comarques¡...mirant a través dels vidres del autocar i després de veure carrers i més carrers de pomeres totes molt ben arrenglerades i passejar-me per la comarca del Rosselló (Perpinyà)- veïna amb la comarca de l’Alt Empordà i productora també de molts fruits d’aquest arbre- i preguntant a les senyores que anaven el dia de mercat a comprar, i tot escoltant-me que era català, van explicar-me aquesta recepta, que amb algun que altre canvi d’ingredient fan en aquesta zona… el resultat... un “so celestial”¡. La gràcia d’aquest pastís de pomes és que primer de tot, sofregeixen les pomes i en acabar de fer-les i un cop el pastís hagi pujat amb el seu temps reglamentari (30 minuts), aquest suquet del sofregit s’escalfa un altre cop i tot seguit el passen per sobra del pastís i es col•loca al forn, al voltant de 5 minuts més… com us deia un “so celestial” per a tots els sentits¡¡.

Pastís de pomes al estil del Rosselló.-

Ingredients per a 8 persones:

4 Pomes reinetes, palades, sense el cor i tallades a daus.-
¼ de kilo de farina .-
4 Rovells d’ous.-
200 Grams de sucre fi.-
1 Copeta de ron.- (*)
1 Culleradeta de canyella en pols.-
1 Culleradeta de vainilla en pols.-
1 Sobre de llevat en pols.-
El suc d’una llimona ( o també el suc d’una taronja).-
1 Got de llet (mida, un got d’aigua)
125 Grams de mantega.-

(*) Jo l’he posat una copeta de ron, encara que m’explicaven que l’hi posen; que si una mica de Chartreuse, que si unes gotes de Absenta, Ricard, una copeta de xampany, cava...

Sofragirem les pomes amb una micona de mantega. Tot seguit l’hi posarem el sucre i el suc de la llimona o la taronja, deixant-ho al voltant de 5 minuts al foc, remenant de tant en tant la paella.

Agafarem la farina, hi posarem el llevat, una micona de mantega fosa, el sucre, els quatre rovells d’ou i també la vainilla, junt amb la copeta de ron, fins aconseguir una massa que la tindrem dins un bol. Ho remenarem ben remenat tot afegint el got de llet, fins que obtinguem una pasta ben lligada. Agafarem un motlle que sigui del nostre gust i un cop untat de mantega, l’omplirem amb la pasta obtinguda i ho ajuntarem amb els daus de poma ben barrejats amb la pasta, al voltant de 30/35 minuts. Passat aquest temps, escalfarem un altre cop el suc del sofregit de les pomes, el mullarem per sobre del pastís tot posant-lo al forn entre 5/8 minuts més.

Ho servirem fred. (blocaires que “soni bé”).

14 comentarios:

ELS PEIXOS ha dit...

Bona nit!!
M´agrada molt aquesta recepta i sobretot acompanyada d´aquestes fotos de la nostra terra que tan estimem.( si no es nostre quasi nostra ).Esta molt bé que ens eduquis una mica a gent com jo que no ens agrada llegir gaire però que m'encanten aquest blocs com el teu que es veu una mica de tot.
I la recepta , boníssim deu ser, oi?
Una abrasada Josepb.

Gemma ha dit...

Els pastissos de poma m'encanten i aquest ha de ser boníssim! El truco de caramel·litzar la poma en una paella i emborratxar el pastís amb el suquet... ha de quedar deliciós!

Dolça ha dit...

Fa uns quants anys vaig fer aquesta ruta i em va deixar un mlt bon gust de boca, això que no hi vaig incloure el pastís de poma com has fet tu!
PTNTS
Dolça

josep ha dit...

Josep,
Els pastissos de poma m'agraden molt i aqust ha de ser deliciòs. Pel que fa al romànic del Conflent, nosaltres en som uns enamorats. L'any passay hi vam tornar, vam pujar a St.Martí del Canigó (uns 40 minutets muntanya amunt) i per descomptat, St.Miquel de Cuxà. Tant l'un com l'altre, realment meravellosos i imprescindibles pels amants de la nostra història.
Una abraada.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres. Salut!!!!

RUBEN ha dit...

Quina millor manera d'acabar la ruta que ens proposes que amb un tall d'aquest pastís de poma que ens proposes! Queda apuntat Josep, gràcies

ANNAFS ha dit...

Unas recepta molt bona i ben acompanyada amb unes explicacions i fotografies que m' han encantat. No he estat mai a aquesta zona, i crec que ja és hora.
ptns

Josepb. ha dit...

Primer de tot perdoneu la meva tardança en contestar-vos, peró al igual que les festes de la Mercé, estic fent la traca final, de les meves vacançes, i he estat fora buscant aquests "Racons Amagats" que tenim per tots aquests racons de Catalunya -i també a dins nostra-, buscant mercats, fires, al igual que poblets que per el seu encant, els fan atractius.
Quànt vaig en un d'aquets llocs i vaig a dinar, sempre m'aconsello per l'encarregat o bé cuiner/a d'aquell lloc i demano el plat típic que hi ha en aquella zona, i després el faig a casa, amb les indicacions que procuro "treure" del cuiner/a -si ho vol explicar-m'ho, és aixó el que pretenc, en aquest apartat de "Racons Amagats", sinó el plat sí el producte que acompanyarà el contingut de dit plat. Bé aquets "Racons Amagats" els posaré un cop cada quinze díes/tres setmanes i com vaig dir-vos a "la presentació de Racons Amagats", sempre hi haurà un plat del lloc...i sinó alguna cosa tradicional d'allà... Bé, prou¡¡. Passo a contestar-vos.

Josepb. ha dit...

Dolors; -Els peixos- Deu-vos-guard Dolors, benvinguda de nou en aquest bloc, en el quàl d'una manera senzilla i també entenadora procuro fer-ho el màxim fàcil possible, posant enllaços i explicant el lloc i també aquets plats arrelats els pobles i a les tradicions d'aquests llocs que jo anomeno "Racons Amagats". Referent a la recepta és un pastís i els pastisos, -per regla general- sempre entren bé, un pastís fet de pomes, -en aquest cas de reinetes-i caramel.litzades, després de haver pujat el pastís, s'aboca per sobra el carmelo i el deixem 5 minuts més, jo l'he trobat molt bó. Una abraçada igualment per a tu Dolors¡¡.

Gemma; He tingut que anar físicament en un d'aquets "Racons Amagats" i escoltar les veus, de les mestresses de casa que m'expliquessin -en aquest cas- el pastís que fan en aquesta zona i després de pendre bona nota, fer-lo amb tots els apunts agafats. Com ja he dit també a la Dolors -Els peixos- el resultat es força interessant... doncs, -a part de menjar-ne a casa- l'he repartit per un parell de veïns, i la veritat no s'han queixat¡¡. Fins la propera Gemma¡¡.

Josepb. ha dit...

Dolça; -No tot son postres...- Com em dius tu Dolça;... et va deixar un molt bon gust de boca... doncs, si a més a més l'hi col.loques aquest deliciós pastís, mentres el fas, seguiràs "sentint" aquest bon sabor de boca que et deixarà, com dic... "un só cel.lestial". Fins aviat Dolça¡¡.

Josep; -El Café de Nit- Aquest viatja a la Catalunya Nord, -no ho diguis a ningú- jo no ho coneixía, i la veritat, veure els dos monestirs -entre altres monuments- i veure el lloc on es troben, llegir els dos campanars del poema Canigó, d'en Mossén Jacint Verdaguer, escoltar la sardana de Pau Casals anomenada; Sant Martí del Canigó, i escoltar per la gent que anava a mercat aquesta recepta feta de pomes...totplegat un só cel.lestial¡¡. Val la pena fer la "pujadeta" veritat Josep?. Fins la propera Josep, records a la Glória¡¡.

Olles i somriures; Gràcies a tú i a tos els que entreu en el meu bloc, i escoltar-me i deixà els vostres comentaris, que sempre intento contestar el màxim aviat possible. Fins la propera, Olles¡¡.

Josepb. ha dit...

Ruben; -A la cuina- Si apuntes, segur que faràs diana¡¡.
Sigui amb el pastís, o escoltant la sardana, al igual que llegint el "parlar" dels dos campanars del poema de Jacint Verdaguer, es diana assegurada... i si vas físicament a veure-ho, hi veuràs moltes més coses que a mí s'ha m'han perdut, segur que sí¡¡. Gràcies a tú Ruben per entrar en el meu bloc¡¡.

Anna; -M'agrada Cuinar- Doncs tens els ingredients apunt, per fer-te uns "Racons Amagats" a la teva mida... la sardana, el poema dels dos campanars i com no¡ aquest pastís de pomes explicat per les mateixes mestresses de casa, el día de mercat¡¡. Sí hi vas, segur que trobaràs "racons amagats" que a mí se m'han passat de llarc o no els he vist¡¡. Fins la propera Anna, records a les teves bessones¡¡.

PILAR ha dit...

Josep has fet una explicació molt maca. Llegint aquest relat donan ganens d´anar-hi arar mateix. El pastis ha de ser molt bo i molt casolà.
Fins aviat!

Mercè ha dit...

Tots els pastissos de poma són boníssims! Un més a la llista! ;) jeje
Ai, qui pogués gaudir de la ruta i acabar-la amb un trosset del teu pastís! ;)
Petons!

Josepb. ha dit...

Pilar; -El Cau de Cuina- Doncs d'anar-hi, ja ho has fet... al menys virtualment, el pastís és molt bo i la manera de fer-ho, resulta molt facileta, doncs és explicat -com dic en el post- per les mateixes mestresses de casa, i tots els productes son casolans. Si li poses una copeta de ron -per exemple- queda emborratxat i queda molt més gustos. Ja em diràs si el fas Pilar¡¡. Salutacions¡¡.

Merce; -Cuina per llaminers- Et dono la raó, en que tots els pastissos de poma son bons, es ben veritat¡¡. Si el poses a la llista, fes-lo que quedaràs molt bé amb els convidats.
La ruta ja les fet Mercé, encara que virtualment t'has passejat per la ruta del Romànic de Conflent.Aquest pastís pots començar-lo i acabar-lo amb els teus familiars doncs, -com ja t'he dit- és facilot de fer i el resultat és molt elevat, de debó Mercé¡¡. Una abraçada per a tu també Mercé¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,