ALOMA (amb altres veus)

22 d’octubre del 2008


El proper 23 d’octubre de 2008 fins al 4 de gener de 2009, el Teatre Nacional de Catalunya (T.N.C) posa en escena l’obra de Mercè Rodoreda; Aloma. Dins de l’any Rodoreda el T.N.C. la temporada passada posar en escena La plaça del Diamant i aquest any s’encerregarà de concloure’l en la posada en escena amb altres veus, per el grup Dagoll Dagom d’una de les novel·les de Mercé Rodoreda escrita en els seus anys de joventut: Aloma (1936) L’obra narra el canvi de veu de la infantesa, cap a la maduresa per acabar en la culminació del seu propi destí. La protagonitza una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa. La seva veu diu un i un altre cop que l’amor li fa fàstic… tot canvia quant s’enamora d’un parent que s’instal·la a casa seva. L `ambient familiar va trenant una crisis que sembla que no tindrà fi, tot plegat desembocarà en la pèrdua de la casa familiar. Defraudada, Aloma enganxa totes les forces possibles per tirar endavant. La versió musical anirà a càrrec del grup Dagoll Dagom, amb moltes obres a les seves espatlles i també a les seves veus. La versió musical fusionada per dues veus; Aloma jove, -encarnada per Júlia Möller-, i Aloma madura, -encarnada per Carme Sansa-, enriqueix el llenguatge narratiu de Mercè Rodoreda. Mercé Rodoreda va néixer a Barcelona (Sant Gervasi) l’any 1908. L`any 1937 guanya el premi Crexells amb aquesta obra . L’any 1939 abandona Barcelona. I és en l’exili on Mercé Rodoreda va revisar aquesta obra en profunditat, l’any 1969. Desprès també escriuria: La plaça del Diamant (1962); El carrer de les Camèlies (1966) premi Sant Jordi; Jardí vora el mar (1967); Mirall trencat (1974). La seva veu fou escoltada a Barcelona per les Festes de la Mercé en el pregó de festes l’any 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi d'Honor de les Lletre Catalanes. Morí a Girona a l'edat de 75 anys. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva (Baix Empordà).

10 comentarios:

josep ha dit...

Josep
Tenim en l'agenda anar al TNC. Eeperem gaudir-ne tant com quan vaig llegir el llibre ja fa anys.
Tot i que és un musical i el tractament diferent, confiem en el bon fer de Bozzo & Cia.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Josep.
Bozzo & Cia, han estat sempre al nivell adecuat i en el moment adecuat.Antaviana(1978)vers;El Mikado(1986)opereta;Mar i cel (1988) clàsic; Flor de nit (1992)transició;Aloma(2008)contemporànea. De segur que la Mercé Rodoreda, també la cantaría.

enric ha dit...

Hi ha hagut coses que m’han agradat molt, moltíssim, de Dagoll Dagom: “El Mikado”, “La nit de Sant Joan”, “Pigmalió”, “Glups!”… i “Antaviana”!!!, altres coses que no em van agradar tant, com “Mari i cel” i “Flor de nit”, i em vaig avorrir molt amb “T’odio, amor meu”, i la veritat és que no em fa gaire gràcia una “Aloma” convertida en musical… No ho sé…

Francesc ha dit...

Aquesta és una de les obres que l'Oreto i jo hauríem volgut veure quan érem a Barcelona, però no podia ser perquè no l'estrenaven llavors. Salutacions

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric: Quànt tenía ganes de fer-te enfadar –en realitat poques-, et deia: “La teva Mercé Rodoreda i les seves floretes…”
L’obra sembla un jardí; florit i ple de colors i olors de flors. Amb duets de les dues “Alomas”, l’una de tancada/adolescent i l’altre, d’oberta/madura. En Robert, que és l’oncle de l` Aloma, amb una olor ambriagadora canta i balla un tango. I una de les flors més boniques d’aquest jardí, és una de blanca cantada per un nen… lluny de fer-te enfadar, queda la jardinera d’aquest jardí, “la teva Mercé Rodoreda”…

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

La vostra estada a Barcelona va ser curta però intensa –vaig seguir les vostres cróniques des de els escrits dels blocaires- .
Quànt acabin les representacions de Aloma en el T.N.C. l’obra s’en va de gira. Sòc abonat del T.N.C. i he telefonat per saber si la portaràn als Paissos Valencians i m’ham dit que no els hi consta de representar-la a dits Paissos, el color més semblant és a Reus al Teatre Fortuny , la data és pel febrer 2009 entre el 12 i 13 –per concratar-. Una abraçada.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Una abraçada Francesc, per a tu i l'Oretto¡¡ -M'ho he descuidat abans¡¡

glòria ha dit...

Josepb,
La teva crònica és molt interessat pèrò a mi em passa com a l'Enric: No sé si vull veure una Aloma en musical i quan a Dagoll Dagom el que més m'ha agradat d'ells són les series de tv com Oh Europa! i La memòria dels cargos que era quasi genial.
Amb afecte!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória¡, com diu el "teu Josep" confiem amb el bon fer de Bozzo i Cia. És com posar una part d'un jardí dins de casa teva i tenir les flors i olorar-les ben a prop teu. Les dues series que em dius són de televisió i canvia moltisim vist en directe¡, la veritat val la pena acostar-se al TNC i veure aquest jardí dins del teatre. Salutacions¡¡ JOSEPB.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória¡, com diu el JOSEP del café de nit, confiem amb el bon fer de Bozzo i Cia. És com posar una part d'un jardí dins de casa teva i tenir les flors i olorar-les ben a prop teu. Les dues series que em dius són de televisió i canvia moltisim vist en directe¡, la veritat val la pena acostar-se al TNC i veure aquest jardí dins del teatre. Salutacions¡¡ JOSEPB.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,