Pastís de formatge de cabra i llimona

Ossera  (Alt Urgell, -Lleida-) 

(Crec, que val la pena, perdre uns  minuts llegint aquesta história tant enganxada a la terra i, un cop ens desenganxem d'aquest relat podrem gaudir tots plegats de totes les olors d'aquesta narració...) 

  [...] un ramat  de cabres ha acompanyat la meva vida: he pasturat el ramat, he munyit les cabres, les he acaronades i guarides, i també les he ajudades a parir.
   Amb elles he patit les gelades d'hivern i les tronades d'estiu i, quan el vent bufava fort del nord, se m'acostaven perquè les protegís. Les cabres, agraïdes, m'han donat dia a dia una llet dolça amb la qual he fet molts formatges, plens d'aromes de plantes muntanyenques.
   Després he portat la llet a la formatgería, llet acabada de munyir sense cap tractament tèrmic i sense cap additiu, on l'apreciat líquid blanc s'ha convertit en formatge. Un cop el formatge ha agafat forma i consistència, passa a la cava, on madura en silenci acompanyada pels llevats i fongs que l'enriqueixen amb el seu sabor i la seva aroma.
   Des de sempre, el gran plaer de la feina era arribar a casa, ben cansada, o a vegades molla per la pluja que ens havia acompanyat durant la pastura, i, amb ànsia, anar a l'armari, d'on treia aquell formatge, un Serrat Gros, el tallava i en menjava un bocí lentament deixant que el paladar s'omplís de satisfacció en degustar tots aquells sabors plens de matisos: de bosc, de fruits secs, torrats... el sabor de la terra. I, en acabat, un xarrup de vi t'ajudava a reflexionar i pensar que només per aquell moment valia la pena tot l'esforç de feina feixuga i sense repòs.
   En un formatge fet amb llet de cabres que pasturen, el sabor i la textura poden variar al ritme de les estacions de l'any; aquest formatge serà el reflex d'una alimentació natural diversificada i lligada profundament al territori.
   I és que, quan es respecta el ritme biológic dels animals, el formatge resultant és un producte estacional, ja que durant tres mesos dels cinc de l'embaràs de les cabres, aquestes no donen llet. No serà fins la primavera, després de parir i criar els seus cabrits, que podrem agafar la llet de les cabres i elaborar el formatge; si són cabres lleteres, la producció s'allargarà fins al mes de novembre. [...]

Eulàlia Torras i Elias.  Ha fet de pastora i formatgera des de l'any 1978 fins al 2005.

Pastís de formatge de cabra i llimona  (*)

   Ingredients per fer la massa de brisa dolça:

    300 Grams de farina
    125 Grams de mantega (pomada)
        2  Ous frescos
    Una pessigada de sal

   Preparació:

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada.Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar-hi  la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i seguidament hi col·locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la reservarem. 

   Ingredients per fer el farciment:

   75 Grams de formatge de cabra  (Serrat Gros)
   Ratlladura i el suc de cinc llimones
   450 mil.lilítres de nata per muntar
   300 Grams de sucre extrafi
     10 Ous 

   
     Preparació:

    En un bol, posarem els ous, els batarem, tirarem el sucre, després, la nata per muntar, la ratlladura de les llimones i el seu suc, ho barrejarem tot plegat i agafarem la pasta brisa sense treure-la del motlle i esmicularem el formatge de cabra i després i tirarem el batut: sucre/ous/nata/ratlladura i suc de les llimones per a sobre. Ho deixarem al forn durant 1 hora i quart o fins que veiem que comença a quallar. Deixarem que es refredi  i el podem servir.
     

   (*) Aquest pastís, també, podem fer-hi una cobertura de sucre glas per a sobre i cremar-ho, un cop estigui ben fred. 

   Dedico aquesta entrada a la Mercé Lagrava, formatgera de; La Vall de La Vansa,  que viu a Ossera des de l'any 2005 i que junt amb l'Eulàlia Torras l'hi ha donat l'elegància i la continuïtat d'aquets fabulósos formatges de cabra, Serrat Gros des de el primer dia, fins ara.

   Moltes gràcies Mercé¡¡

 (blocaires; que vagi de gust...¡¡)

 Ah... per cert... que us pensaveu que em deixava la flor del llimoner...? doncs aquí la teniu, per donar-hi el toc d'olor final d'aquesta entrada.