Mona de pasqua 2016

24 de març de 2016




   La Pasqua, és la celebració del acabament de La Quaresma i, també, de la Setmana Santa. Hem deixat enrrere, set setmanes d'abstinència i dejuni.


   Culturalment la Pasqua representa una important  festivitat religiosa acompanyada de l´arribada de la primavera.


   El goig de l'arribada de la primavera, i coincidint amb els dies quaresmals, es celebrat amb la mona que els padrins, regalen en els seus fillols/filloles els dilluns de Pasqua. Diu la tradició que el diumenge de Pasqua és quant es regala la mona i el dilluns, quant es menja.
  Antigament, es regalava un pollet viu dins d'una gàbia i si col·locava un ou dur per cada any que tenia el fillol fins arribar als dotze -anys/ous- i a partir d'aquí s'estancava amb tretze ous, a mida que el fillol anava fent mes anys.



     Ingredients:   (per el pa de pessic) 
   
   140 g de farina
   125 de sucre
       5 ous
   1 sobre de llevat
   el suc d'una llimona

   Per  decorar la mona: 

      Botons de colors, fideus de colors/xocolata, pollets, plomes, ous de xocolata, melmelada al gust, 125/150 g de xocolata per fondre...

    Preparació:  (per fer el pa de pessic)

   Primer de tot separarem les clares dels rovells.
   Barrejarem els rovells d’ou amb el sucre i ho batrem fins que obtinguem una massa harmònica.
   A part, batrem també les clares ben fortes a punt de neu. Tot seguit quant tinguem les dues parts batudes, les barrejarem tot afegint la farina tamisada i també el llevat i ho remenarem fins a obtenir una massa que sigui força esponjosa. Un cop fet tot això, ho col.locarem al forn –que ja el tindrem prèviament calent-   i ho deixarem a 180º durant 25 minuts.  
   Un cop estigui fred el pa de pessic, l'obrirem per la meitat i escamparem una bona porció de melmelada al gust, el tornarem a tancar. Desfarem, al foc, la xocolata amb una mica de llet i repartirem per sobre del pa de pessic, un cop freda adornarem al gust. 

 (Blogaires; bona pasqua i que vagi de gust¡¡)
  



     
   



                 














      

11 comentarios:

Dolors Besalu ha dit...

Josep, de petita jo sempre tenia el Tortell de Rams i amb això els meus padrins ja havien complert! ;) La mare sempre m'ha dit que al poble no es parlava de mones a aquelles èpoques (OHHHH ja tinc 41 anys!!!) Sigui com sigui i pel que sigui, ara m'encanten i en menjaria el diumenge i el dilluns!!! Em sembla que si me la regalessin al diumenge no podria esperar-me 24 hores!!! Quin crim!! 😂😂 Sobretot si porta xocolata!!!!

Una abraçada

Dolors Besalu ha dit...

Josep, de petita jo sempre tenia el Tortell de Rams i amb això els meus padrins ja havien complert! ;) La mare sempre m'ha dit que al poble no es parlava de mones a aquelles èpoques (OHHHH ja tinc 41 anys!!!) Sigui com sigui i pel que sigui, ara m'encanten i en menjaria el diumenge i el dilluns!!! Em sembla que si me la regalessin al diumenge no podria esperar-me 24 hores!!! Quin crim!! 😂😂 Sobretot si porta xocolata!!!!

Una abraçada

Cristina ha dit...

M'agraden les històries que publiques que van relacionades amb la tradició gastronòmica. Segur que d'aquesta mona no va quedar cap engruna.

mercè ha dit...

UNA MONA CASOLATA PRECIOSA JOSEP. Sempre ens il.lustres amb bon coneixement!, una abraçada!

Anna Pigarda ha dit...

Les de xocolata són les meves preferides. És injust que una delícia com les mones de pasqua només es mengin un cop a l'any, ha, ha! Sempre es d'agrair els teus apunts sobre les tradicions de casa nostre. Una abraçada!

Teresa ha dit...

Aquest any és el de les mones de xocolata!les tradicions no s'han de perdre! abraçada

Teresa ha dit...

Aquest any és el de les mones de xocolata!les tradicions no s'han de perdre! abraçada

Miquel ha dit...

Una tradición que siempre me gusta seguir, estupenda Josep tu mona.
Bon cap de setmana

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Dolors; -Hi ha bruixes a la cuina- Quin encant sentir aquestes explicacions dels racons dels pensament i veure, viure i sentir que encara ara -mes de 35 anys- són vius, doncs, si ja algú que ho viu, no morirà mai.
Salutacions Dolors¡¡ :O)

Cristina; -Bufet de postres- Puc dir que l'históries són vives, i el pastís està mort -acabat, menjat...-

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Mercé; -Destapant Cassoles- Les históries estàn escrites per les tradicions, la seva gent i tothom que els agrada que així sigui.
Salutacions Mercé¡¡ :O)

Anna; -Retalls de cuina- Si aquestes mones, éls hi treiem les plumes, no podem seguir menjant "mones" tot l'any...?
Una abraçada Anna¡¡ :O)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Teresa; -Com a casa res¡- Amb aquestes grandiositats de tota la colla blogaire, sembla ser que serà difícil que es perdi.
Salutacions Teresa¡¡ :O)

Miquel; -La cocina de Miguel- Tradicions que sempre hi seràn, de ben segur que si.
Salutacions Miquel¡¡ :O)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,