A Siurana -Alt Empordà- si troba el Mas Marcé explotació d'una família de sis generacions i, on l'avi de l'actual propietari (Manel Marcé) es va afincar en aquesta població, abans però, la transhumància havía portat en els seus àvis anar amb els remats des de el Pirineu fins a les planes de l'Empordà.
Les ovelles ha estat la passió d'aquesta família, tal és així que avui en día més de 1000 ovelles,- més de la meitat de raça ripollesa- estant a la seva cura.
La transhumància havía estat per a molts pastors i les seves families la seva subsistència junt amb les seves ovelles, doncs tenien que marxar dels llocs d'origen i anar a buscar les millors pestures, marxant llargues temporades durant l'any de casa seva.
Encara que de ben segur, un cop arribat a les seves cases, un bon jaç o matalàs de llana els esperava per descansar i poder dormir tot pensant amb les hores i dies que s'havien quedat fent de pastor a les praderies. Avui en día aquestes históries estàn en el record viu dels fills i néts d'aquets pioners i potser asseguts al voltant d'un balancí, o sofà, els poden explicar en els seus nets i bisnets les históries viscudes dels seus pares i dels seus àvis.
Abans, potser, amb la bossa de pastor penjada amb bandolera i amb un troç de pa a dins i un tall de formatge, avui potser, al voltant d'una taula, poden assaborir un?
Ingredients:
Per la massa brisa:
200 g de farina tamitzada
175 g de mantequilla (consistència pomada)
2 cullerades i mitja de sucre
1 ou batut
1 gotes de vainílla líquida
una pessigada de sal
Per el farciment:
1 kilo de formatge fresc, mató d'ovella Mas Marcé
400 g de sucre extrafi
3 cullarades rases soperes de farina
5 ous sencers
2 rovells
6 cullarades de nata per muntar
ratlladura d'una llimona
Elaboració:
Per fer la massa brisa:
Encara que aquí en teniu un altre manera de fer-la, jo l'he feta una mica diferent i tot seguit us l'he explico.
He barrejat la mantequilla amb les dues cullerades de sucre i ho he remenat tot plegat, després he posat l'ou batut -semblava que es tallava la massa- he continuat remenant i he tirat l'aroma de la vainílla, la farina tamitzada i la pessigada de la sal, he fet una bola amb les mans i l'he deixat durant mitja hora a la nevera. Passat aquest temps i amb l'ajut d'un corró he aplanat la massa i l'he posat al forn dins d'un motlle de 20 centímetres untat amb mantequilla i farina durant cinc minuts per tal de que la massa quedes una mica estovada -rosseta- l'he tret i l'he decantat. 400 g de sucre extrafi
3 cullarades rases soperes de farina
5 ous sencers
2 rovells
6 cullarades de nata per muntar
ratlladura d'una llimona
Elaboració:
Per fer la massa brisa:
Encara que aquí en teniu un altre manera de fer-la, jo l'he feta una mica diferent i tot seguit us l'he explico.
Per fer el farciment:
He agafat el kilo de formatge i l`he posat en un atuell d'alumini -l'he provat una mica per tal de verificar el control de qualitat, he, he, he...- juntament amb el sucre extrafi, -per cert està deliciós-
ho he barrejat tot plegat i he anat afegint els cinc ous d'un en un, sense deixar de remenar, he
tirat les tres cullarades rases soperes de farina, la ratlladura de la llimona, ho he amalgamat tot plegat i després he tirat els dos rovells d'ou un altre remenada general i per últim, les sis cullerades de nata per muntar.
He posat el farciment en el motlle -20 centímetres- que havía decantat amb la massa brisa estovada -rosseta- i he deixat el termostat del forn a la màxima temperatura que em dóna, que és 220º durant 15 minuts, que és quant és comença a posar rosset. Es en aquest punt, que he baixat el termostat del forn a 100º durant una hora i el pastís l'he deixat refredar al mateix forn. Un cop desmotllat l'he guardat a la nevera.
Voldría dedicar aquesta entrada a la família Marcé per el seguiment durant tots aquets anys -sis generacions- i la constància i perseverància que han tingut per poder oferir uns productes de primera qualitat, aixó crec que és possible gràcies al esforç i plena dedicació de totes les generacions.
Moltes gràcies per oferir-nos tots aquets productes i enseyar-nos a estimar la terra.
12 comentarios:
Qué bé us cuideu Josep, amb uns productes tan bons només pot quedar un pastís boníssim.
Bon profit!!
Gràcies per la teva felicitació d'aniversari de noces.
Petons.
Un pastís de formatge de luxe!
Un pastis de formatge que te d’estar boníssim!!!
Una abraçada
Ei, ara fa un anyet vaig anar al Mas Marcè! La visita em va semblar molt interessant, i els formatges que hi vam comprar ens van encantar! No vaig voler comprar mató perquè no tenia nevera a mà i em va fer por que se'm fes malvé... llàstima! quina pinta, aquest pastís de formatge!
Marta
la boca aigua!! quina pintaaaa
Esta claro que con buenos productos salen "delicatessen" como este pastel de queso que nos traes.Me encantan los pasteles de queso.
bona nit
No saps com m'agraden els pastissos de formatge... són unes de les meves postres preferides!! i si a més està fet amb mató s'obté una cremositat única que és deliciosa!! un petó ben gran!
Veig que vas gaudir força de la visita a Mas Marcè i que te'n vas endur uns quants tresors! M'encanten els pastissos de formatge però mai l'he fet a casa amb mató. Amb la bona pinta que té aquest que presentes, ho provaré segur! Una abraçada!
Ana; -La cocinera de Bétulo- Un bon pastís sens cap dubte, aixó si fet i menjat com més aviat millor, encara que aquets pastissos acostuma a menja-se ràpids.
Salutacions Ana i Antonio¡¡ :O)
María Àngels; -Visca a la cuina- La veritat que si que ho és aquest pastís de luxe molt cremós i deliciós.
Una abraçada María Ángels¡¡ :O)
Sión i Miquel; -Fem un mos- Un pastís que en el seu moment va ésser exquisit, ara és un record per tornar-ho a repetir.
Una abraçada Miquel i Sión¡¡ :O)
Marta; -Pebre i xocolata- El mató s'ha de menjar ràpid, doncs és fresc a més no poder, quant al varem anar a buscar, ja anavem preparats amb la nevera i el gel per poder arribar a casa i fer-l'ho amb la garantia d'acabat de comprar.
Salutacions Marta¡¡ :O)
Roser; -Trifàsic de Baileys- Un bon pastís amb bons productes, al resultat està quasi cantat¡¡
Salutacions Roser¡¡ :O)
Miguel; -Las recetas de Miguel- És ben cert, amb bons productes el resultat és quasi segur.
Salutacions Miquel¡¡ :O)
Eva; -Cuinant entre llibres- A mí em passa igual, els pastisos de formatge m'encanten, m'estic acostumant a fer-los jo i la veritat, quant vaig algún restaurant i veig que n'hi ha, em costa demanar-ho.
Aquest va quedar d'una suavitat quasi perfecta.
Salutacions Eva i una abraçada també per a tu. :O)
Anna; -Retalls de cuina- Uns petits tresors, que es poden transformar amb una "delicatessen" quasi perfectes i poder-ho gaudir i explicar-ho igual.
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,