Pastís de formatge fresc i albercocs

 Flor del albarcoquer

   L'albercoquer, és l'arbre conreat per obtenir el seu fruit. L'albercoc. 

   És durant els mesos de febrer/març que les seves flors s'obren per ensenyar els seus colors, blancs o  bé rosats. Malauradament aquestes flors, tant sols donaran un 20% de fruits.

  La pell de l'albercoc, d'un groc ataronjat i d'un tacte vellutat ens ajuda amb els seus colors a comprar-ne  i provar-ne la seva  polpa blanca i molt sucosa i d'un sabor molt agradable. 

  El principal país productor és Turquia (400.000 tones) seguit de l'Iran (250.000 tones) i a la conca mediterrànea, Itàlia (160.000 tones) als Paisos Catalans i sobre tot a les Illes Balears el seu conreu s'ha aprofita,  per fer-na les orellanes ,  aquestes, riques amb hidrats de carboni, és on els esportistes i excursionistes hi troben el  complement idoni en les seves dietes. 

   És del albercoquer que d'en Josep Carner en el seu poemari, Els fruits Saborosos, podem llegir: 

Diu Iris a Mirtila :

- Amiga , jo no sé...

¿ Tants d’albercocs li deixes

al vell albercoquer ?

- Oh Iris, prou m’agrada

menjar-ne pels camins

fent festa a la dolcesa

que em raja boca endins.

Però l’hivern arriba,

i vora el foc rabent

sentim a la teulada

ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,

veient-nos entristits,

i com freguem els nassos

i con bufem els dits,

ens porta, riolera,

quan cau la neu a flocs,

un pot amb confitures

de préssecs o albercocs.       

                    

-.Pastís de formatge fresc i albercocs-.   

   Per fer la massa de brisa dolça:

   Ingredients: 

   250 grams de farina

   125 grams  de mantega (pomada) 

       2 ous frescos 

   La ratlladura d'una taronja o llimona, -al vostre gust¡¡- 

   Una pessigada de sal 

   Preparació:     

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada. Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat i formant una bola, ho deixarem a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit, untat amb una micona de mantega i farina  i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la deixarem refredar. Reservarem. 

   Per elaborar el farciment: 

   Ingredients: 

      900 Grams de formatge fresc  ( Jo, he fet servir; El Cadí fresc) 

       1/2 kilo de albercocs (que siguin tirant a madurs) 

      300 Grams de sucre 

         4 Ous sencers 

         1 Ou  (el rovell) 

         3 cullerades rases (soperes) de farina

         6 Cullerades soperes de crema de llet

    Preparació:

    En un pot d'alumini l'omplirem d'aigua i posarem 3 albercocs -en deixarem 1 per adornar- i a poc foc, deixarem que s'estovin una micona i quant veiem l'aigua que canvia de color albercoc, tancarem el foc i els decantarem. 

    Dins un gran bol i amb una cullera de fusta treballarem el formatge -jo l'he desfet amb el braç eléctric- i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegirem -d'una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D'un a un, també, barrejarem els 4 ous sencers i el rovell. Tirarem els albercocs a la preparació que estem fent i anem barrejant tot plegat, per tal que quedi ben incorporat  i tirarem una micona del suc obtingut i seguirem remenant tota la preparació. I per acabar les sis cullerades de crema de llet. 

   

    Abocarem la preparació dins el motlle i posarem el pastís al forn, -que el tindrem a la  màxima temperatura que dongui el forn-. Al cap d'un quart d'hora, vint minuts aproximadament el pastís, comencarà a enrossir, és en aquest moment que baixarem la temperatura del termóstat a 100 graus i el cap d'una micona mes d'una hora el pastís estarà acabat, per comprovar-ho el punxarem amb un ganivet. 

   Deixarem que es refredi a temperatura ambient i, un cop estigui fred, el posarem a la nevera. Adornarem amb els albercocs que tinguem reservats, per tal de que ens quedin unes "fotos" ben "guapes"¡¡ 

       

 (Blogaires... 

 ... que vagi de gust¡¡)

    De la fusta del albercoquer, aquest instrument anomenat; duduk típic d'Arménia i de l'Ásia Central. Escolteu, doncs la seva sonoritat, que  és de pau de serenitat, e inclús de meditació.