Croquetes "formidables" de bacallà

22 de maig de 2013



    Doncs, ja ho veieu... quines "formidables" croquetes de bacallà, i dic i, dono fe, que ho són de "formidables", són les croquetes d'aquest bloc, que no teniu que deixar de visitar.
    Un altre aportació dedicat al meu bloc, i com no, amb una recepta d'aquestes dimensions de gust i sabor i explicades de la manera que ho estàn... no fallen¡¡.
     Com anécdota d'aquesta recepta, va ser que el preparar la massa i deixar-la reposar al voltant de 4 hores, i passades aquestes 4 hores, em vaig posar a fer,15 croquetes concretament, la resta serien per el dia següent... tal va ser la sorpresa, el día següent que, al obrir la nevera per poguer-les menjar per dinar, tant sols hi havía el record i per tant el  lloc buit, on reposaren dites croquetes el dia abans... sort que a la segona tanda, em vaig fer 20 mes i aleshores si que em vaig recrear a donar-hi una bona pessigada i sobraren per el dia següent sense cap mes sorpresa prevista.

 
    Quant era petit i escombrava al  terra i trovaba  alguna moneda... la meva àvia sempre em deia; pel  que escombra... 
 


      Ingredients:

    250 gr. de bacallà remullat, sense espines i sense pell
    Una ceba  tendra és molt més suau
    3 cullerades soperes d’oli d’oliva.
    150 gr. de farina de blat
    ½ litre de llet
    Un rovell d’ou
    Sal i pebre blanca molta al moment 
    Nou moscada
    1 ou per arrebossar
    Pa ratllat 
    1 plat de postres amb farina
    Oli d’oliva, el necessari per fregir-les
    Julivert



Preparació i cocció de la pasta de les croquetes:

Tallem la ceba tendra fineta. Esmicolem el bacallà remullat en trossets petits. Mentrestant posem la llet a escalfar de manera que estigui calenta quan la tinguem que emprar.

En una paella prou ample  que ens hi càpiguen tots els ingredients posem les 3 c/s d’oli d’oliva afegim la ceba tendra tallada i escalfem. Quan estigui transparent afegim el bacallà esmicolat i la farina remenant amb una cullera de fusta fins que la farina no faci grumolls. Afegim la llet calenta courem i remenem fins que la pasta es desenganxi de la paella. Busqueu la inspiració.  Afegim el rovell de l’ou remenem i retirem del foc. Afinem de sal, pebre i una mica de nou moscada.

Poseu la pasta de les croquetes estesa en un recipient o en el famós “plat de duralex” tot terreny de les cuines. Deixeu reposar i refredar unes 4 o 5 hores. Formen les croquetes i fregim 

Formen les croquetes que ens quedin ben maques, com si fossin uns taps. Enfarinem. Les passem per ou batut i arrebossem amb el pa ratllat.

Fregim (submergim en l'oli ben calent) fins que estiguin daurades. Traiem amb l’escumadora i les posem en un plat amb paper absorbent perquè ens absorbeixi l’excés d’oli,  separades no amuntegades.

Presentar i servir a l’acte. Les croquetes daurades, cruixents i  recent fetes estan més que  bones es desfan  a la boca. Dediquem un mica de temps a la cuina i gaudirem d’aquestes croquets immillorables. 

Aquesta recepta ens anirà bé per fer-les també amb lluç o rap.

(Blocaires, que vagi de gust¡¡)
...doncs... pel que "retrata"...    

  Dono les gràcies a La Fina del blog Cuina Cinc, per aquesta "formidable" aportació d'aquesta recepta,  i com ja he dit, visiteu el seu bloc. Els ingredients i la recepta, estàn extrets del seu bloc, sense tocar res del seu contingut, les croquetes l'hes he fetes jo. Moltes gràcies Fina¡¡ 

Pastís de formatge amb una pinzellada de vainílla (ixtlilxochitl)

15 de maig de 2013

Flor de la vainílla
 ... no us espanteu...¡¡... no és cap virus la paraula entre paréntesis del títol d'entrada..., ni és tampoc cap enllaç, ni tampoc és que l'ordinador em vagi malament... no...¡¡
   ...Aquesta paraula, ixtlilxochitl és el nom com anomenaven els asteques  en aquesta planta. Els asteques feien una beguda amb cacau i vainilla, i ho barrejavent totplegat. Poc coneixadors de la botànica i de les seves prestacions, els asteques van donar-li el nom de ixtlilxochitl, flor negre.



   Va ser Mèxic, el primer productor d'aquesta planta durant molts segles, després, va passar a  terres tropicals de colonies europees que el cultivaren.Van ser els holandesos que la cultivaren a la illa de Java, els francesos a la  illa de Madagascar, els anglesos a les illes Maurici...
    És l´única orquídea de les més de 30.000 conegudes, que dóna fruit, i la seva pol.linització és molt complexa i costosa, i és per tant una de les espécies més cares del món.  

    Per altra banda, els formatges, són coneguts arreu del món, per la seva textura, forma, sabor, olor... i diuen que existeixen  tants pastissos de formatges com formatges si troben...¡¡
     Per tant, m'ha semblat una combinació prou aceptable per combinar-los en un pastís com aquest.

   


   Els ingredients que necessitarem per fer-ho seràn: 

   750 Grams de formatge (tipus Philadelphia)
   300 Grams de nata per muntar 
   125 Grams de sucre fi
   3 Ous batuts
   2 Cullerades de farina de blat de moro
   1 Vaina de vainílla 
   Un grapat de panses de corint 
   
  Per tal de  poguer-lo lluir, el podem fer d'aquesta manera: 

   Col.locarem el formatge en un bol tot unint el sucre i la farina de blat de moro, fins obtenir una massa ben enganxada. Després i tirarem els ous batuts i la nata per muntar i seguirem remanant fins obtenir una barreja força compacta. 
   Treurem les llavors de la vainílla partin la vaina per la meitat i amb l'ajut d'un ganivet, rescarem la vaina per tal de treure-l'hi les llavors i ho tirarem a la massa; formatge/sucre/ farina/ous batuts/nata per muntar i finalment les panses i, ho remanarem totplegat.
   Tirarem la massa en un motllo de 23 centímetres i tot buscant l'anivellament  apropiat, el deixarem al forn a 180 º entre 40/45 minuts. 
    Deixarem que es refredi un mínim de 2 hores i el tindrem llest per tal de donar-hi una pinzellada de bon gust al nostre paladar.  

(Blocaires; que vagi de gust¡¡) 
   




Cremada del dimoni a Badalona (Festes de Maig)

12 de maig de 2013




    La depresió de la postguerra del any 1940, va portar a Badalona i en els administradors de la confraria de Sant Anastasi -patró de la ciutat- a reanimar la cultura popular badalonina. L'historiador Josep María Cuyàs i Tolosa explica que, en els diaris escrits per el Baró de Maldà i durant les festes del Roser (8 de maig)  a Badalona uns pescadors, a l'any 1785 van cremar unes fustes que, tant podríen  ser d'un mascaró de proa inservible, com unes caixes de pesca velles..., la qüestió - seguint els escrits del Baró de Maldà- que amb força assistència de públic i també  infantil, tingueren un gran éxit... va ser a partir d'aquest moment que, animats per aquets fets histórics, els administradors de la confraria, -junt amb el gremi de corders- van construir, en una de les cases del carrer Francesc Layret i molt  a prop de plaça de la Vila, el primer dimoni que va ser plantat i cremat devant de les excavacions que si feien, i on avui en día si troba el Museu Municipal de Badalona -Via Augusta- el dia 11 de Maig de 1940.
       A la "foto" de sobre d'aquest escrit, el "meu" dimoni, dic "meu" doncs, és el del any que vaig neixer.Si voleu tenir el "vostre" dimoni, amb la  fotografía, podeu anar  a la parada de metro de Pompeu Fabra,-línea morada, nº 2-  on en el replà de dita parada, podreu fer una passejada, amb totes les fotografies de tots els dimonis des de l'any 1940 fins el d'enguany.


 Dimoni 2013




Brownies de xocolata

2 de maig de 2013


       Era l'any 1892, i la empresaria i antropòloga Bertha Palmer va demanar al xef del hotel
 Palmer House de Chicago i durant la celebració de l'exposició colombina del món a Chicago, un postre  que pogués anar dins d'una capseta i les senyores no tinguessin que embrutar-se el dits, el resultat foren aquets Brownies -del anglés brown, color marró- doncs al ser consistents al tacte, no s'enganxaven als dits.
  La recepta original porta un glassegat d'albercoc i nous que encara avui en dia, en el  hotel  Palmer House de Chicago, es fan amb la  recepta original.



    La recepta que  aquí podeu veure i llegir, és la més clássica de totes, cruixent i de textura densa al paladar, encara que també si poden posar; avellanes, llevors de xocolata, fruita seca o deshidretada... la xocolata que hi poseu, té que ser del 70% de cacau, si  l'acompanyeu amb avellanes, restarà l'amargor del cacau.

   Aquí us deixo la recepta i desitjo que si teniu l'intenció de fer-ho disfruteu d'aquest moment.  

   Posarem un cassó amb aigua calenta al foc i, a sobra de dit cassó i posarem  un bol resistent al calor del foc, posarem els 225 grams de mantega, -bany maría- i un cop la mantega estigui desfeta, i tirarem els 375 grams de xocolata negra a troçets, tot remenant per tal de que ens quedi la barreja ben fina i sense cap grumoll. Ho treurem del foc i ho deixarem refredar.   
  Per altra banda, posarem els 3 ous barrejats amb els 300 grams de sucre fi dins d'un bol, i amb la batadora eléctrica procurarem que ens quedi una crema ben fina -cinta- 
   Barrejarem la xocolata/mantega, -un cop estigui tot fred- a la barreja ous/sucre procurant que els quatre elements quedin ben incorporats. Un cop ho tinguem tot ben barrejat, i tirarem l'extracte de vainilla  -1 culleredeta de café- i, en compte ho remanarem, per deixar-ho tot ben amalgamat. 
   Tamitzarem els 225 grams de farina, junt amb les 4 culleredetes de cacao en pols. Tirarem la barreja en un motllo rectangular i el posarem al forn a 190 º i el deixarem al voltant de 30-35 minuts. Ho deixarem refredar completament i ho tallarem a porcions abans de servir. 
   


(blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquesta entrada, va dedicada a un "blocaire" molt  "xocoadicte", de divisió d'honor, doncs sempre està buscant noves sensacions amb aquest ingredient que es la xocolata.
    Francesc; -A la taula i al llit...-   espero i desitjo, que puguis marcar forçes gols, amb aquesta recepta¡¡