-
La patata d´Orís.-
(Patates del bufet.)
Orís
és una petita població, situada a la comarca d’ Osona. La població amb
290 habitants (cens 2011) està disseminada per a tot el seu nucli urbà. Mirant
el seu voltant es veuen les cases força amagades i dissimulades pels camps
pentinats i arrenglerats de blat de moro, ordi… per menjar els quatre “cunis” que
tenim…que dirien per aquí-; i naturalment també de la protagonista d’aquest
“post” la patata d´Orís, -patates del Bufet-
El centre del poble, és on s’hi troba
l’ajuntament, l’estanc i la bústia per tirar-hi les cartes, el restaurant, el bar del poble, amb el caliu
del xiuxiueig de les gents que entren i surten i prenen els seus “carajillos” o
“cigalons” i van a esmorzar o bé juguen a cartes... totplegat trencat pels sorolls d’ampolles i gots que fan frisança quànt
rellisquen… És a dir; un bar com tots els bars, de quasi totes les poblacions.
Orís, castell dalt del turó i, l'església de Sant Genís al fons |
Flor de la patata |
Aquesta població des de fa 18 anys, celebra la fira de la patata d’ Orís -patates
del Bufet-, tots els caps de setmana del mes d´octubre i, apartat del centre
del poble, i dins del mateix terme municipal, al costat de l’església de Sant Genís,
és on si troben totes les paredetes, i és aquí, on si recullen per tal d' oferir als visitants aquest producta.
Cada any mestresses de casa, cultivadors, pagesos, consumidors, experts i curiosos
com jo, s’expliquen les seves experiències de com ho fan per coure-les, cultivar-les,
mantenir-les i naturalment menjar-les, tant siguin com a primer plat, segon plat o be siguin com a postres,
jo com a curiós i després d’escoltar tota l’informació possible, he anat a Orís he comprat les patates del Bufet i tot seguit us explico aquest plat, que espero i desitjo que us agradi.
"Recollit" de patates (Bufet) amb gust de llimona
A finals del segle xv, les gents dels pobles eren molt reàcies a menjar aquest tubercle, doncs veien com la treien de sota terra i la creença popular, els feia creure que les patates estaven posseïdes pel dimoni…
Durant la Segona Guerra Mundial, la patata va salvar moltes i moltes vides amb els seus caldos fets de la pell i fent àpats amb la mateixa pell, qui podia menjar alguna patata acompanyada amb el seu suc, podia aguantar un dia més aquella trista i esgarrifosa guerra.
La patata un cop arrancada, s’ha de deixar repartida en un terra fresc, o bé en caixes o bé a terra amb sacs i en poca llum, no oblidem que la patata és un tubercle¡¡
Ingredients que necessitarem: (per a 8/10 persones)
2 Kilos de patates del Bufet
1 Ceba de Figueres mitjaneta/gran
Mig litre de crema de llet
Ratlladura de dues llimones
2 Ous
Julivert
Llaurer, llord
Sal i pebre
"Recollit" de patates (Bufet) dins la safata |
Elaboració:
Primer de tot, bullirem les patates amb pell dins d'una olla, amb sal i també podem posar-hi unes fulles de llorer (llord). Un cop les tinguem bullides, deixarem escorre-les i les reservarem.
Tallarem la ceba ben petita, al igual que el julivert, batarem els ous i a dins d'un atuell, hi tirarem la crema de llet, els ous, la ceba, el julivert i ho berrajarem totplegat.
"Recollit" de patates, sortint del forn |
Tallarem a porcions les patates reservades hi els hi treurem la pell, les col.locarem a dins d'una safata per anar al forn i l'hi posarem una part del retllat de la pell de les llimones, junt amb la sal i el pebre, cobrirem les patates amb la barreja; crema de llet/ous/ceba/julivert, posant-l'hi per a sobre la resta de llimona retllada i ho deixarem al forn al voltant d'uns 40 minuts. Ho Servirem calent. Podem acompayar-ho amb; rúcula, amb fulles de canonges...
(blocaires; que vagi de gust¡¡) |
De la
patata s’ha dit…
A finals del segle xv, les gents dels pobles eren molt reàcies a menjar aquest tubercle, doncs veien com la treien de sota terra i la creença popular, els feia creure que les patates estaven posseïdes pel dimoni…
Durant la Segona Guerra Mundial, la patata va salvar moltes i moltes vides amb els seus caldos fets de la pell i fent àpats amb la mateixa pell, qui podia menjar alguna patata acompanyada amb el seu suc, podia aguantar un dia més aquella trista i esgarrifosa guerra.
La patata un cop arrancada, s’ha de deixar repartida en un terra fresc, o bé en caixes o bé a terra amb sacs i en poca llum, no oblidem que la patata és un tubercle¡¡
11 comentarios:
Es nota que s'acosta l'hora de sopar.
Nomès veure aquestes patates, faig salivera.
Les copio, fàcils i bones.
Un primer plat excelent.
Josep, que vagi de gust!!!!!
L'anecdota final m'ha fet pensar amb el llibre que estic llegin, on explica com s'inventaven menges amb la pell de patata. Realment de la patata es pot aprofitar gairebé tot. Quina pinta té aquesta recepta, només de pensar-hi salivo!!
Hola,
quin munt de dies sense passar per aquí!!!! No tinc perdó!
M'ho deixes fer amb patates de Prades?
M'encanta la recepta.
PTNTS
Dolça
M'apunto a possar la pell de llimona ratllada, el seu gust ha de ser molt millor.
Petons.
Que bones han de ser aquestes patates. I molt interesant aquest poblet d' Osona.
No coneixia aquesta població ni aquesta mena de patates ("creïlles" en diríem per casa meua). Fa molt bona pinta aquesta recepta i, com que trobe que ha de ser ben barateta, no cal dir que me l'apunte perquè, a més, ha de ser deliciosa.
Salutacions
Aixó ha de ser molt bó. Apuntaré a l'agenda aquesta fira per el proper Octubre.
Ptons!
Isabel; La cuina de la Isabel- Doncs un plat, que com molt bé dius, són fàcils i bones, bones... un plat molt "resultón".
Una abraçada i fins la propera Isabel¡¡ :o)
Mireia i Bet; -Els Fruits Saborosos-
De la patata és com el porc, és pot aprofitar tot, tot¡¡
Curiós aquest llibre que llegeixes, de segur que deu explicar coses ben curioses sobre els sucs de la patata i la seva pell.
Moltes gràcies, per entrar en aquest blog, i fins la propera, Mireia i Bet¡¡ :o)
Dolça; -No tot són postres... a la cuina-
Doncs, ja saps el que et toca, fer els deures,i passar més suvint per aquí...
Aquestes patates del bufet, són molt recomenables, doncs, són de bon gruix el posar-les al fons del plat -recullides- i el posar-les al forn -encés- no es desfán, les de Prades tenen aquesta consistència...?
Salutacions "ganxeta"¡¡ :-D
Ana; -La Cocinera de Bétulo- La pell de llimona, l'hi dona un gust molt perfumat al plat.
Una abraçada Ana¡¡ :o)
Anna; -M'agrada cuinar- Aquest poblet, em va explicar un senyó del poble, que s'ha donat a coneixa Orís, i està en el mapa, gràcies a la fira de la patata.
Aquest any, s'han recollit; 45 tones de patates¡¡
Com estic dient, és un plat que queda molt i molt bé, i es fàcil de fer. El "recollit" de patates del bufet al fons de la plata, doncs el seu gruix ferinós, l'hi dóna molta consistència al plat.
Una abraçada Anna per a tu i també a Olvàn¡¡
:-D :o)
Francesc; -A la taula i al llit-
Pots està convencut, que és un plat; fàcil de fer, bo i el preu és molt assequible, donant-l'hi el perfum, final de la llimona per a sobre.
Salutacions per a tu i la senyora¡¡ :-D :o)
Pilar; -Cau de cuina- Dono fe que si que ho és de bo aquest plat de patates del bufet...
Val la pena anar-hi a Orís durant tots els caps de setmana del mes de octubre i poguer gaudir d'aquest poble i a més a més trobar-hi tota classe de receptes, tant de primer plat com de segon i també postres¡¡
Una abraçada Pilar¡¡ :-D :o)
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,