Riña de gatos. (Madrid 1936)

12 de febrer de 2011

 Eduardo Mendoza (Barcelona 1943) 

   


   Aquesta vegada, em vaig decidir per el guanyador del  Premi Planeta 2010  l’obra guanyadora en fou; Riña de gatos, i l’autor, Eduardo Mendoza (Barcelona1943).

    De Eduardo Mendoza, tant sols he llegit, La ciutat dels prodigis (març del 2000, encara que l’edició original, va ser publicada per Seix Barral, l'any 1986 amb el títol; La ciudad de los prodigios) situada entre les dues exposicions Universals celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929 i explica com els dirigents catalans, tenien que fer viatges a Madrid per anar a buscar diners per poder fer dites exposicions, en aquest llibre, Riña de gatos, és un crític d’art anglés que viatge fins a Madrid del any 1936, per verificar i tassar una pintura, la qual pot canviar l’història d’Espanya...

El crític anglés, de nom Anthony, s’enfrontarà amb personatges com; Niceto Alcalà Zamora, José Antonio Primo de Rivera, i com no, amb el mateix  Francisco Franco, que els traurà a escena, amb una narrativa quasi perfecta, detallant el Madrid d’aquets anys explicant-ho d’aquesta manera;


Todos los pesares que los reveses de la Historia, el desgobierno de la nación y las discordias de los hombres habían acumulado sobre la España de 1936 quedaban momentáneamente suspendidos a la hora del aperitivo por acuerdo unànime de las partes implicadas. Desbordaban de clientes postineros las elegantes cafeterías del barrio de Salamanca igual que los grasientos figones del barrio de Lavapiés desbordaban de horteras y chulapos cuando Anthony hacía camino de vuelta al hotel absorto en reflexiones de muy diversa índole [...].

Al igual que també, l' anada d’Anthony al Museo del Prado i fent aquesta reflexió;

[...] se detiene delante de un cuadro, busca la distancia adecuada, se limpia las gafas y lo mira inmòvil, casi sin respirar.
   Velàzquez pintó el retrato de Don Juan de Austria a la misma edad que ahora tiene el inglés que lo contempla sobrecogido. En un día formaba parte de una colección de bufones y enanos destinada a adornar las estancias reales. Que alguien pudiera encargar a un gran artista los retratos de estos seres patèticos para luego convertir los cuadros en objeto preeminente de decoración puede resultar chocante en la actualidad, pero no debía de serlo entonces y, en definitiva, lo importante es que el extraño capricho del Rey dio origen a estas obras tremendas.

   Crec, que és un llibre que no deixarà a ningú indiferent, doncs el nom de Eduardo Mendoza és una garantía de qualitat, tant de narrativa, com ja he dit, com la trama, la situació i el sentit de l'humor que li posa en tots els seus personatges i situacions.

      L'edició del llibre que he llegit és la cinquèna, i la edició de la Editorial Planeta.

 (blocaires que tingueu una bona lectura¡¡)

8 comentarios:

Francesc ha dit...

No solc llegir gaire en castellà perquè el temps que tinc per a fer-ho preferesc en català. Però aquest que esmentes potser me'l llegiré a l'estiu. La descripció que fa de Madrid és curiosa, com també la del quadre de don Joan d'Àustria. És cert, alguns capricis reials han fet que avui dia tinguem diverses obres d'art ben curioses. Potser el pobres bufons de l'època no van arribar a pensar mai que d'aquesta manera passarien a la posteritat, com els seus senyors, en la seua humana monstruositat. Criatures destinades al riure dels poderosos però què, alhora, els permetia viure amb millors condicions que d'altres coetanis. Curiós, realment.

xisca ha dit...

jo n'he llegit uns quants d'aquest autor , però aquest encara el tenc pendent . Un dels que m'han agradat més ha estat "sin noticias de Gurb" , no és un llibre profund , més bé era una sèrie de historietes que ell publicava el diari quan hi havia les obres a la Barcelona pre-olímpica , el protagonista és un extraterrestre i la veritat és que vaig riure moltíssim en les seves aventures , és un llibre breu però molt divertit . Aviat llegiré aquest.

Mai ha dit...

Com molt be dius L´Eduardo Mendoza és garantia de qualitat, no el coneixia aquest i si ve tant ben aconssellat tindrà de passar per caixa, ara que m´he proposat menys internet i tornar a llegir mes, serà una molt bona peça.
una abraçada Josep.
Per cert , jhas vist que guapo vas sortir a les fotos,jejjeeje, i que ben acompanyat.

Josepb. ha dit...

Francesc; -A la taula i al llit, el primer crit- Com ja he dit, és un llibre que no deixarà a ningú indiferent, doncs, la manera de col.locar els personatges en escena i la forma de l'adeptació que li dòna a cada un d'ells, jo l'he trovat fascinant, al igual que quant va esmorzar i demana el "bocata" de musclos o de calamars, per després a mitja tarda pendre, els xurros amb xocolata... "castís".
Salutacions Francesc¡¡ :-D :-D :-D

Xisca; -La cuina de son Fe- Jo, com ja he dit, és el segon que llegeixo d'ell, el primer va ser, La ciutat dels prodigis (marc 2000) i aquesta vegada; la Riña de gatos, ha estat divertida llegir-la. El pobre Anthony -el tassador i crític amb pintures- s'emporta totes les "bufetades" de tothom, és "l'esma dels pecats", de cara a tots els personatges que es va trovant.
Salutacions Xisca¡¡ :-D :-D :-D

Mai; -Maiblog- Com molt bé diem, és garantía de qualitat llegir a Eduardo Mendoza, una lectura sense presses i anar veient i escoltant les passejades pel Museu del Prado, o parlar amb Aniceto Alcala Zamora, amb un sentit del humor, molt subtil...
He vist les fotografíes del teu blog, per que la veritat Mai, també és garantía de qualitat està envoltat de "ganxetes".
Salutacions a Reus¡¡

glutoniana ha dit...

M'agrada molt com escriu este home, i este el tinc a la llista de pendents, així que no llegeixo gaire de que va.


Las recetas de Glutoniana

Josepb. ha dit...

Glutoniana; Aquest, és un llibre que si t'agrada com escriu, t'agradarà la seva lectura.
Un tassador anglés, és avissat per el partit de la Falange, per tal de que fagi una tassasió a uns quadres, que poden canviar l'Història de Espanya. Dit tassadort es vaurà involucrat amb tots el partits que si troven de l'època (1936) i reverà -el tassador, de nom Anthony- les bufetades de cada partit... mo,t ben portat, divertit i amb un sentit de l'humor molt subtil, possarà a escena tots el personatges que hi van sortint.
Salutacions Glutoniana¡¡ :-D :-D :-D

PILAR ha dit...

Josep, jo els he llegit tots. M'agrada molt la seva narativa, tant la seriosa com la més esbojerrada, com per eemple el que diea la Xisca, Sin noticias de Gurb, o la aventura del tocador de señoras. A mi em recorda, encara que amb el seu propi estil, a ls narrativa del Tom Sharpe.
Petons!

Josepb. ha dit...

Pilar; -Cau de cuina- Eduardo Mendoza, és un autor, que el vas llegint i et trobes dins dels seus personatges... en aquest cas; Riña de gatos, el tassador Anthony, quant es trova a dins del Museu del Prado i "llegeix" el quadre de Don Juan de Austria, és que a part de ser dins d'un gran Museu, estàs dins d'aquestes fantàstiques explicacions que et dóna Eduardo Mendoza. La veritat, no cansa gens.
Petons també per a tu Pilar¡¡ :-D :-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,