Pomes amb pinyons. (acompanyat d'un preciós text)

 Pomes amb pinyons, abans d'entrar al forn...

                                                    

... les mateixes pomes amb pinyons, després de sortir del forn.

    
   Buscant una entrada per aquesta recepta, he trobar molt oportú, copiat del llibre; El Llibre de les set sivelles, del poeta Josep Sebastià Pons, aquest text, realment preciós.

(A tall particular, crec que val la pena perdre 300 segons, per llegir aquest preciós text)

“Lletra dita de les pomes”

Amable senyora;

   Mai no havia rebut un present rural tan esplèndid com el d’aquest cistell de pomes reinetes o americanes, les primeres dels vostre hort. “No endevinareu qui l’envia”, m’ha dit la Felícia, tot deixant-lo al damunt de la taula. Com anava a endevinar-ho? Bé val que el sobreescrit portava el vostre nom de casa, així com la menció “Pomes” per mi ben inútil, ja que el perfum les decelava. Prou coneixia la vostra gentilesa, mes no podia sospitar que al cap d’un any fos tan fidel i generosa. Quina sumptuositat en aquesta ofrena¡ No hi haureu estalviat el temps i la pena, ni l’atenció més provident. Havent fet l’esmerç d’un cistell de vim, heu sacrificat una tovalloleta per aplegar aquesta fulgurant multiplicació de bessonades. Com no admirar encara la vostra delicadesa veient que cada poma venia embolicada dins una camiseta vermella o de color de mel per transparència? Totes elles, una vegada descobertes, han eixit precises i perfectes de forma, i ara s’ofereixen en el menjador, no pas com una “natura morta”, sinó com una natura viva i resplendent.

Són les filles iguals de la mare pomera.

I vet aquí: jo he somiat pomes i més pomes i cent vessants plantades de pomers.

En aquest país, les de les valls de Saorra i de Cadí mereixen llur anomenada. Les prades que voregen el Tec porten igualment pomers amb una facilitat que espanta. Al setembre, hom hi veu aparèixer damunt de l’herba aviat renaixent unes garbes que diexen penjar unes faldilles de palla i s’afloren com un galet de borratxa. I aquestes garbes disperses semblen comeses a la guarda de les pomes. Aquí, a Illa, els pomers han desertat el terme. Abans, nosaltres ne teníem un flotó en un Riberal. La poma-terra s’hi oferia en abundosa fruitada. Encara que fos orra de pell, i a despit del seu nom, era finalment ensucrada.

Tot sovint la collíem verda i ens esmussava les dents. Ens desquitàvem llavors tot saborejant la neu fosa d’una poma-gel. La més desitjada era la poma del ciri. Que us diré? Era aquesta una poma graciosament llargaruda, una poma de llegenda de santa Eulària, nodrida de llet fina, d’un vernís groc tan delicat que ens il.luminava i endolcia la mà.

   Aquestes tres qualitats de pomes sembla que hagin desaparegut, i ara que em feu somniar pomes no és molt que les enyori... Amb tot l’agraïment d’un servidor que us admira.

Pomes amb pinyons.

 Ingredients:   (per a 4 persones)

4 Pomes grosses.  (una molt bona per fercir, és la "reineta")

150/200 grams de carn picada ben fina.

100 grams de pinyons.

Unes branquetes de julivert picat.

Mantega (per untar les pomes i  l’atuell que  posarem al forn amb les pomes)

Una micona de nou moscada.

1 Rovell d’ou.

Preparació:

    Palarem les pomes i amb compte les buidarem. Tot seguit les posarem en l’atuell per anar al forn.Passarem una micona de mantega a cada una de les pomes i també a l’atuell.

    Barrajarem a la carn picada una mica de sal, el julivert, la nou moscada, el rovell d’ou i la carn de les pomes que havíem buidat (la polpa). Farcirem les pomes. Posarem a sobre de cada poma  un tallet de mantega i tot seguit les posarem al forn –que tindrem calent- a una cocció màxima de 20 minuts i a 190º/200º de temperatura. A mitja cocció i empolvorarem amb els pinyons fins que ens quedin “torradets”.

Millor servir-ho calent.

P.D. Jo la carn picada, primer l'he passat una micona per la paella (2 minuts) per tal de daurar una micona la carn picada.

(blocaires bona lectura i que vagi de gust¡¡).