EL MERCAT DE LA CONCEPCIÓ. EL BON MERCAT

27 de febrer de 2010

Paella d'arròs amb rap i carxofes.





Lluisetaaaa…¡¡¡…Lluisetaaaaaaa… sí senyora…ja vinc…quant et necessito mai et trobo…vinga espavila’t, que tenim que anar al mercat, no ho recordes que el cap de setmana venen els “papàsdel senyoret Artur a dinar i hem de fer l’arrós…?... i ja saps que són molt exigents… i jo, no vull quedar malament…¡Estava acabant de netejar la coberteria que em va dir que neteges senyora… deixa està aixó ara, i agafa el cistell que està a la cuina i anem al mercat…vinga… espavila’t¡ … si senyora…El Mercat de la Concepció fou fundat l’any 1888 per tant és un altre dels mercats “més” que centenaris de Barcelona. La seva coberta, pertany a l’època d’esplendor de les construccions de ferro, a l’últim quart del segle XIX i primers del XX. – Recordem que a Barcelona l’any 1888 es va fer la Fira Internacional de Barcelona-.

El Mercat de la Concepció es troba en plena eixample barcelonina. L’entrada principal del Carrer d'Aragó, fou oberta amb llambordes i per a la circulació de carros tirats per tracció de sang, durant el final del segle XIX i principis del segle XX, encara que algún que altre cotxe a motor ja si feia notar…”moc-moc”…brètol…més que brètol… no ho sé pas on anirem a parar Lluisetano ho sé pas… Ja ho pot ven dir-ho senyora, ja ho pot ven dir… i l’altre entrada principal, es troba al carrer Valencia, -coneguda aquesta entrada per les parades de flors que si troben-, i obert per circular-hi els carruatges i cotxes, a finals del segle XIX, principis del segle XX. El mercat es troba separat per el Passatge de les Escoles -Carrer del Bruc- i paral•lelament per el Passatge del Mercat –Carrer Girona-

El tancament del mercat és d’obra vista on destaca la cobertura a base de peces de ceràmica vidrada.

Les parades que si troben, a part de tenir els clients fidels de tota la vida, també hi són per els clients/gourmets més exigents per que hi puguin trobar els productes de màxima qualitat…Bon día senyora Bilbeny... que hi posarem…? ... Posi’m un rap... és per fer l’arrós al estil “Serrallo”... com aquell que em va posar la setmana passada, que el “senyoret” Artur l’hi va encantar… miri veu..., senyora Bilbeny...?, son dels mateixos de la setmana passada, pescats a les platges de la Barceloneta, ja veurà com quedarà molt bé… ja l’hi ben juro… ...expressions al seu marit senyora Bilbeny…passi-ho-bé senyora Bilbeny…, que tingui un bon día… Lluiseta... que fas aquí parada com un “estaquirot “…?… ves a buscar el ram de margarides blanques…, les preferides de la “mamà del senyoret Artur”… corre espavila… oh…¡ tot ho tinc que fer-ho josi senyora…

Fou els anys 1982 i 1990 que si van fer restauracions generals al mercat i a l’any 1998 la restauració total, tal com avui en dia el coneixem.

Bon día senyora Bilbeny... posi’m 1 kilo d’arrós... ...Lluiseta, tè... compra les carxofes... ... adéu “Lluiseta.”... passi-ho be senyora Bilbeny...
Des de fa 15 anys, el mercat celebra per la Puríssima -8 de novembre- les seves festes, tot participant-hi amb activitats des de concursos de pintura ràpida, xocolatades... El mes de febrer els carnavals. Mostra de fira modernista al mes de maig, al igual que tallers de panellets el mes de novembre.

.-Arròs de rap amb carxofes.- (*)

Ingredients : (per a 4 persones)

4 Talls de rap (8 si són petits)
300 Grams d’arròs.-
1 Ceba de Figueres.-
2 Grans d’all.-
4 Carxofes.-
1 Pebrot verd.-
1 Gotet de vi blanc.-
1, 5 de litre de brou (fumet)
Julivert.-
Oli.-
Sal.-

Preparació:
Primer de tot farem la picada, consisten en; una ceba tallada ben petita, 2 alls, julivert i un gotet de vi blanc, ho piquem i un cop tinguem l’oli calent ho tirarem a la cassola deixant-ho 5/6 minuts, junt am el pebrot verd, tallat ben petit. A continuació, afegirem l’arrós i ho remanarem. Afegirem el brou –fumet- i quant comenci a bullir, afegirem els talls de rap. Deixarem que cogi l’arròs 15/20 minuts fins esperar a fer el “xup- xup”. Posarem per sobre les carxofes. Un cop l’arròs estigui apartat dels fogons el deixarem reposar un parell de minuts i tot seguit ja el podrem servir.

Boníssim… no… si ja ho deia jo hi ha… L’Artur ha fet una gran sort amb tu Pilar…(*) Aquest plat, és tìpic de la cuina tarragonina, com podem veure, si troba el rap –El Serrallo- l’arrós –Delta del Ebre- i les carxofes de la part de l’interior de la pagesía, -Terra Alta, Priorat- Un arrós de barca i pagés. Canviant una micona algún que altre ingredient, aquest plat es tret de la pàgina de; Cuines. Ah...¡ i els “papàs” del senyoret Artur, no cal que us digui d’on venien veritat...? (Bloquistes que vagi de gust¡¡)

PLÀTANS GRATINATS AMB CREMA D'AVELLANES

20 de febrer de 2010



Dos contrastos ben diferenciats, l’un, el plàtan, que és una fruita dolça i suau al paladar i per l’altre banda, les avellanes de Reus, d’un gust eixut al paladar però a la vegada repetitiu de menjar-les i, on la unió dels dos fruits podem trobar-los amb aquesta crema, feta amb la llet i unes quantes avellanes torrades i picades, per desfer-se al final del plat amb una micona del suc de la maceració del principi…. per tornar a començar de nou… dos contrastos ben diferenciats…

Ingredients: (*) (per a 4 persones).

8 Plàtans.- (4 plàtans)
50 Grams de sucre.-
100 Grams d’avellanes.- ( Un grapat)
1 Got de moscatell.-
100 Grams de sucre per cremar.- (Un parell de cullerades de sucre)

Ingredients per la crema d’avellanes:

1 Litre de llet.- (1/2 litre de llet).
225 grams de sucre.- (160 de sucre).
1 Tros de pell de llimona.-
1 Tros de pell de taronja.-
1 Branca de canyella.-
35 Grams de Maizena.-
8 Rovells d’ou.- (4 Rovells d’ou).
200 Grams d’avellanes torrades i ben picades.- (100 d’avellanes).

Preparació: Pelem els plàtans, els tallem a rodanxes i els posem en un bol. Hi afegim el moscatell, el sucre, les avellanes i ho deixem macerar. Un cop macerat, agafem els plats, hi posem els plàtans, els cobrim amb la crema, els empolvorem amb el sucre i el cremem amb la pala molt calenta. Hi afegim una micona de suc de la maceració i ho servim.
(Blocaires que vagi de gust¡¡)(*) Amb parèntesis les quantitats que he posat jo, per fer aquest postre.

FREDERIC CHOPIN. EL POETA DEL PIANO (2a. part i última)

16 de febrer de 2010



Frederic Chopin. Preludi nº 15 -la gota d’aigua-.

Quant plou; l’aigua, personalment em fa recollir desseguida a casa –com quasi be tothom- i escoltar una peça que Frederic Chopin va escriure l’any 1838-39.
Les pluges d’estiu, ràpides i esbojarrades, porten al cap d’una estona cels blaus elèctrics, amb terres humits i carregats d’olors fresques. A la tardor aquestes mateixes pluges molt més pesades, deixen el cel carregat de núvols grisos i pesats i també molt més lents de dissuadir-los, és aquí en aquesta estona que em dona per mirar per la finestra i veure caure aquestes gotes d’aigua i observar com petites agulles van clavant-se dins de petits coixins d’aigua encercada i que van donant formes imaginaries de diferents tamanys.
Podria ser que, aquestes agulles en la imaginació del “poeta del piano” Frederic Chopin, fossin recollides en el seu piano i després repartides tot impregnant de so tots aquets petits fiblons...?
Aquest preludi forma part dels estudis que Frederic Chopin escriuria en el curt, però intens temps que va viure de la seva vida.

Frederic Chopin va escriure un total de 27 estudis, tots ells d’una gran força musical i també d’un gran mecanisme per els virtuosos del piano.
(Un estudi és una composició musical curta, destinada a practicar l'habilitat i la tècnica en un instrument solista —en el cas de Chopin, el piano. )Malalt i delicat va viatjar fins a Mallorca per passar una temporada amb la escriptora George Sand que l’acompanyà a l’illa per fer repòs. S’instal•là a Palma i també a Valldemosa i, diuen els illencs, que aquí escriuria els seus millors estudis… podria ser que, un dia de tardor tot mirant a través de la finestra i veient caure aquelles gotes de pluja...?

Blocaires escolteu aquesta gota d’aigua –nom amb que es conegut aquest preludi.-
Jo he tingut l’ocasió de està a Polònia. Una de les coses que em va fer molta gràcia, va ser que en el hotel on vaig està allotjat, a les habitacions i havia el telèfon i cada matí a les 7 sonava i jo deia; digui’m... la resposta era el fragment d’un nocturn de Chopin. Cada matí esperava -tot hi està despert- agafar el telèfon per poder sentir aquells fragments de poloneses, nocturns i estudis gravats per poder fer de despertador i gaudí durant uns instants d’aquella meravellosa música.

FREDERIC CHOPIN.- L'HOME TALENT. (1ª part).

10 de febrer de 2010

.-Bicentanari del seu neixament.-
(L'única fotografia coneguda de Frédéric Chopin, presa per Louis-Auguste Bisson el 1849)


Home de talent; impressionable; físicament dèbil; i d’esperit retingut.
Un gran talent sens cap dubte, doncs a l’edat de 15 anys ja va escriure el seu primer Rondó Op. 1 -Varsòvia, 1825- I a l’edat de 17 anys ja va donar els seus primers concerts a la ciutat de Varsòvia. Els seus èxits començaven a ser força notables, i va ser quant va decidir marxar del seu país. El seu pare -francès de naixement- va demanar una subvenció del Estat (1829), i l’hi va ser denegada pel ministre de Cultura, tot al•legant; Que els fons públics no podien ser destinats en aquesta classe d’artistes.
Impressionable, de poder viure en ple Romanticisme, on la seva harmonia musical situada en un punt clau, caracteritzada per no tenir cap excés romàntic. Va arribar a París el 1832, on va poder conèixer a Rossini; Paganini; Bellini; Berlioz i també a Liszt, -entre els músics- Balzac i George Sand, -entre els escriptors.- Home distingit, el calor eslau de la amistat i el clima de misteri que sol portar als voltants de tota persona extrovertida, fossin presumiblement els motius per els quals ingresses en aquella societat.

Fou a París on un any després de la seva arribada, estrenaria el seu primer concert per piano i orquestra Op. 11-1833-. Si trepitgeu aquí podeu escoltar el segon moviment d’aquest concert.
El segon concert per piano i orquestra Op. 21 l’estrenaria tres anys després 1836.

El seu dèbil estat físic, el comportaren a fer estades de repòs a Valldemosa (Mallorca) i també a Nohant l’ha acompanyà George Sand, l’instin maternal de l’escriptora –l’hi deia; “el nen”- i especialment el domini aclaparador de la seva persona el va escollir com a “víctima” per acompanyar-lo. (1838).

L’esperit retingut de Chopin, el va fer “parlar” amb el piano, i tota la força i el descarragament interior fou la seva “vàlvula d’escapament” amb aquest instrument. Els seus estudis, es poden escoltar com a peces de concert, tots ells de gran força expressiva i també d’un gran virtuosisme.

Es en el gener de 1849 quant comença agreujar-se la seva enfermetat pulmonar.
D’acord amb la seva voluntat, es va tocar el Rèquiem de Mozart en els seus funerals, a l’Església de la Madeleine. Funerals els quals, no van fer-se fins al cap de dues setmanes, doncs el Rèquiem de Mozart hi canten veus femenines, i en el cor de l’església no havien acceptat mai dites veus. Finalment l'església va cedir i va atorgar la darrera voluntat de Chopin. Encara que Chopin està enterrat a París en el cementiri del Père-Lachaise el seu cor fou enviat a Varsòvia i es conserva a l’Església del Esperit Sant d’aquesta ciutat.

Per acabar –la teniu al principi- us deixo amb la polonesa; l’Heroica, que va compondre l’any 1842 i és un cant al seu poble. Interpretada per Rubinstein del que diuen, que potser ha estat el millor intèrpret de Chopin.

Sobre la dieta de Chopin, en el llibre de George Sand, Un invierno en Mallorca si troba un escrit que diu així; -El resultat d’aquesta dieta és després de rebre el metge a la Cartoixa de Valldemosa.-
En cuanto a la dieta, era bastante contraria, y, cuando observamos sus malos efectos, la aceptamos lo menos posible, pero, desgraciadamente, sólo podíamos escoger entre las ardientes especies del país y una mesa en extremo frugal. Fue, por suerte, tan rara
la leche en Mallorca, que el régimen lácteo, cuyo pernicioso efecto notamos en seguida, no llegó a producir ninguno. Pensábamos, todavía, en esta época, que la leche haría maravillas y nos atormentábamos para conseguirla. En aquellas montañas no hay vacas, y la leche de cabra que se nos vendía era bebida siempre en el camino por los muchachos que nos la traían, lo que no evitaba que el jarro llegara tan lleno como había salido de la granja. Era un milagro que hacia todas las mañanas el piadoso mensajero, después de haber tenido el cuidado de rezar sus oraciones al lado de la fuente, en el patio de la Cartuja.
Para acabar con estos prodigios, nos procuramos una cabra. Era la más dulce y amable criatura del mundo. […] Estas cabras difieren aún de las francesas, en que tienen las ubres muy pequeñas y dan muy poca leche. Cuando están en lo mejor de su vida esta leche tiene un sabor áspero y salvaje, del que los mallorquines hacen muchos elogios, pero que a nosotros nos pareció repugnante.
Potser aquets el.lògis dels mallorquins es referien el que després ells enferien el preuat flaó...?

(blocaires disfrutem-ho¡¡

CEBICHE. Hemc 41. En català i castellà.-

6 de febrer de 2010









Aquesta és la nostra aportació al Hemc d’aquest mes, que la Carolina del bloc La Cocina de Carolina ens ha proposat.Dic és la "nostra aportació" doncs, la Carmen Consuelo des de Ica –Perú- m’ha ajudat a fer aquesta unió màgica marcada per la senzillesa i la frescor d’aquest plat.
Carmen Consuelo des de el seu ordinador i jo mirant des de el messenger m’ha fet aquesta classe magistral -i virtual- d’un matrimoni exitos de ají, suc de llimona acabada de escorre, ceba sal i peix fresquíssim. Camen Consuelo ha volgut fer aquest Cebiche amb cojinova i jo per la meva part l’he fet amb corball.
La fotografia de la dreta és el Cebiche que ha fet la Carmen Consuelo que junt amb la Inca Kola –beguda tradicional peruana-és per acompanyar aquest fabulós plat, i la de l’esquerra és, el Cebiche fet per a mi a la “peruana/catalana”.

Ah¡ sobretot no tireu el suc obtingut de la maceració, l’ha anomenat “Leche de Tigre” d’un gust enfortit per les llimones la sal i el pebre i a la vegada reposat pel corball, diuen els peruans que és afrodisíac...

Ingredients: (per a 6 persones)

½ kilo de Cojinova. (també potser corball)
2 Ajís grocs liquats.- (per donar-hi color)
1 Tassa de sucs de llimona.-
2 Troncs d’ àpit.-
2 Cebes tallades i picades.-
1 Panotxa petita.-
1 Moniato o patata.-
2 branques d’ àpit tallades a quadrets petits.-
2 culleradetes de julivert.-
2 Dents d’alls.-
Sal i Pebre.-
Sucre.-
Per adornar: Enciam o bé escarola.-

Preparació:

Posarem a bullir la panotxa amb una micona de sucre i el suc d’una llimona durant uns 20 minuts, ho decantarem. Farem el mateix amb els moniatos -o patata- i un cop estiguin bullits també ho decantarem.
Tallarem la ceba a tires petites al igual que l’ àpit que el tallarem ben petit i farem el mateix amb els alls. El rocoto, ho farem; un tros el tallarem ben petit per posar-ho junt amb el peix i un altre tros el deixarem per adornar.
Tallarem la cojinova -o bé el corball- a quadrets petits dins un bol, a dins i posarem la tasseta del suc de les llimones, al igual que també la sal i el pebre, junt amb el ají de color groc per donar-hi color, el julivert tallat ben petit i ho barrejarem tot ben barrejat.
En un plat i posarem l’enciam o escarola que faci de llit, i posarem la cojinova –o be el corball- que la tindrem macerada, la ceba i l’ àpit col•locats pel damunt del peix i adornarem amb la panotxa i el moniato -o patata- adornant el plat amb un tall de llimona i julivert.
Aquest plat es serveix al moment de fer-ho.
Que vagi de gust¡¡


.-Cebiche.- Hemc 41. En catalán y castellano.-

Esta es nuestra aportación al Hemc de este mes, que Carolina del bloc La Cocina de Carolina nos ha propuesto.
He dicho "nuestra aportación", pues Carmen Consuelo des de Ica –Perú- me ha ayudado hacer esta unión mágica marcada por la sencillez y la frescura de este plato.
Carmen Consuelo desde su ordenador y yo mirando des de el Messenger de su pantalla me ha hecho esta clase magistral -y virtual- de un matrimonio exitoso de ají, zumo de limón acabado de exprimir, cebolla, sal y pescado fresquísimo. Carmen Consuelo ha querido hacer este Cebiche con cojinova y yo por mi parte lo he hecho con corvina.
La fotografía de la derecha es el Cebiche preparado por Carmen Consuelo, con la Inca Kola- bebida tradicional peruana- para tomarlo con este sensacional plato y la de la izquierda es el Cebiche hecho por mí a la “peruana/catalana”.

Ah¡¡ no tireis el jugo obtenido de la maceración, que se le conoce como “Leche de Tigre” de un gusto reforzado por los limones la sal y la pimienta y que una vez reposado junto con la cojinova –corvina-, dicen los peruanos que es afrodisíaca…


Ingredientes: (para 6 persones)

½ kilo de Cojinova. (también puedes ser corvina)
2 Ajís amarillos licuados- (parar darle color)
1 Taza de jugos de limones.-
1 Rocoto.-2 Troncos de apio.-
2 Cebollas cortadas y picadas.-
1 Choclo,.
1 Camote o “papa”
2 Troncos de àpio.-
2 Cucharadas de perejil o culantro.-
2 Dientes de ajo.-
Sal i Pimienta.-
Azúcar.-
Para adornar: lechuga o bien endivias.

Preparación:Pondremos a hervir el choclo con un poco de azúcar junto con el jugo de un limón durante 20 minutos, lo reservaremos. Haremos lo mismo con el camote -o papa- y una vez este hervido/a también lo reservaremos.
Cortaremos la cebolla a tiras pequeñas, al igual que el àpio que lo cortaremos bien pequeño y tambièn los ajos. El rocoto, lo cortaremos un trozo para ponerlo junto con el pescado y otro trozo lo pondremos para adornar.
Cortaremos la cojinova –o bien la corvina- a cuadritos pequeños en un bol, y dentro le pondremos la tacita del jugo de los limones, al igual que también le pondremos la sal y la pimienta, junto con el ají de color amarillo para darle color, el perejil -o también el culantro- cortado bien pequeño y lo mezclaremos todo bien mezclado.
En un plato le pondremos de fondo la lechuga –o las endivias- encima le pondremos la cojinova –o bien la corvina- que ya la tendremos macerada, la cebolla y el àpio por encima del pescado adornaremos con el choclo y también con el camote –o papa- colocándole por encima un trozo de limón y perejil –o culantro- .
Este plato se sirve en el momento de hacerlo.
Que aproveche¡¡