FREDERIC CHOPIN. EL POETA DEL PIANO (2a. part i última)

16 de febrer de 2010



Frederic Chopin. Preludi nº 15 -la gota d’aigua-.

Quant plou; l’aigua, personalment em fa recollir desseguida a casa –com quasi be tothom- i escoltar una peça que Frederic Chopin va escriure l’any 1838-39.
Les pluges d’estiu, ràpides i esbojarrades, porten al cap d’una estona cels blaus elèctrics, amb terres humits i carregats d’olors fresques. A la tardor aquestes mateixes pluges molt més pesades, deixen el cel carregat de núvols grisos i pesats i també molt més lents de dissuadir-los, és aquí en aquesta estona que em dona per mirar per la finestra i veure caure aquestes gotes d’aigua i observar com petites agulles van clavant-se dins de petits coixins d’aigua encercada i que van donant formes imaginaries de diferents tamanys.
Podria ser que, aquestes agulles en la imaginació del “poeta del piano” Frederic Chopin, fossin recollides en el seu piano i després repartides tot impregnant de so tots aquets petits fiblons...?
Aquest preludi forma part dels estudis que Frederic Chopin escriuria en el curt, però intens temps que va viure de la seva vida.

Frederic Chopin va escriure un total de 27 estudis, tots ells d’una gran força musical i també d’un gran mecanisme per els virtuosos del piano.
(Un estudi és una composició musical curta, destinada a practicar l'habilitat i la tècnica en un instrument solista —en el cas de Chopin, el piano. )Malalt i delicat va viatjar fins a Mallorca per passar una temporada amb la escriptora George Sand que l’acompanyà a l’illa per fer repòs. S’instal•là a Palma i també a Valldemosa i, diuen els illencs, que aquí escriuria els seus millors estudis… podria ser que, un dia de tardor tot mirant a través de la finestra i veient caure aquelles gotes de pluja...?

Blocaires escolteu aquesta gota d’aigua –nom amb que es conegut aquest preludi.-
Jo he tingut l’ocasió de està a Polònia. Una de les coses que em va fer molta gràcia, va ser que en el hotel on vaig està allotjat, a les habitacions i havia el telèfon i cada matí a les 7 sonava i jo deia; digui’m... la resposta era el fragment d’un nocturn de Chopin. Cada matí esperava -tot hi està despert- agafar el telèfon per poder sentir aquells fragments de poloneses, nocturns i estudis gravats per poder fer de despertador i gaudí durant uns instants d’aquella meravellosa música.

11 comentarios:

Francesc ha dit...

Josep, jo no entenc massa de música (poquíssim, la veritat, em moc en allò de "m'agrada/no m'agrada"), però trobe que has descrit magníficament aquesta peça musical. M'ha encantat, de veres. Quina sort això de poder-se despertar amb el so de la música. És una bona pensada. Salutacions

paco ha dit...

hola josep, he entrado ésta mañana a tu blog y me ha extrañado nó ver la línea donde poder poner los comentarios, y ahora véo que si está, y qué decir más de chopin, tú lo has descrito de una forma magistral, mis sinceras felicitaciones, y volviendo a franz list, permíteme una brevísima disercición, la música de list también me encanta escucharla, hay una composición de él que se llama los Crepuscúlos,pues bién en mis largos años yá de depresión, cuando me encuentro muy bajo, me pongo dicha pieza, y cosas de la mente, a través de ésa música he descubierto la ferocidad de las tormentas, el breve susurro de los riachuelos, el canto de los pájaros, el viento sobre los árboles y sobre todo la paz de los bosques, cuando he terminado de escuchar Los Crepúsculos, me he levantado con los ánimos en forma... gracias por permitirme expresarme...........saludos paco

ELS PEIXOS ha dit...

No hi entenc gaire amb tot això , però és molt maco escoltar-lo !!!!

josep ha dit...

Plogui o faci sol, amb fred o calor, qualsevol època de l'any i qualsevol hora del dia es un plaer escoltar Chopin. Gracies per apropar-nos-el.
Una abraçada

jfsempere ha dit...

josep, cuánt vuigáu gaudir per aquests llars, avis-sam, y montém un sarao dels macos.....paco

paco ha dit...

arrea, josep he entrat en el nik del méu fill.......estic com una trona...paco

paco ha dit...

josep, de nóu disculpes, son Los Preludios, nó Los Crepúsculos, mis disculpas a ti y a franz list.....paco

fem un mos ha dit...

Molt bona historia i molt ben explicada per una gran simfonia

Josepb. ha dit...

Com sempre, sigue benvinguts en aquest bloc.
Aquesta peça que va escriure Chopin, les té totes per inspirar-se en aquestes gotes de pluja que se sente'n quànt cauen damunt d'un xarco d'aigua, si la escoltes ho sentiràs.
Salutacions també per l'Oretto :-D

Paco; -Pau&Vell- Es satisfactori, poder tenir una peça, que puguis integrar-te amb ella i que puguis veure tot el que veus amb ella.
Com et vaig dir, ho trobo molt el.legant per la teva part que et puguis expresar, en aquest bloc.
Salutacions¡¡.

Dolors; -Els peixos- Jo no hi entenc gaire amb els peixos, però és molt grat, gaudir-los en el teu bloc.

Josep; -El Café de nit- Apropar-se en aquesta peça, és escoltar totes aquestes sensacions -sobre tot la pluja- que descrius.
Records a la Glória¡¡.

Sión; -Fem un mos- Celebro que us hagi agradat, aquesta és la intenció i el motiu principal.

Assur ha dit...

M'ha vingut a la memòria, de quan encara eres un nen, i vas tocar aquesta peça a l'Orfeó, i la mare em va demanar que jo t'escrivís una presentació que va llegir la Martells. No crec que aquella presentació fos tan bonica com la que has fet per a aquesta entrada.

Josepb. ha dit...

Enric; -Assur- I no escoltes les agulles que es claven en els porus de la pell quànt escoltes aquesta peça i Chopin en general? ;)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,