Magdalenes amb dàtils i nous. Mercat d'Hostafrancs. L'Oàsi Urbà.





Després de fer tota la rotonda per la Plaça d’Espanya a peu i trepitjar l’esfalts dels seus voltants, m’he endinsat cap a la carretera de la Bordeta, agradable sensació de benestar al veure els arbres dins aquest carrer, ombra espessa i amplia dels lladoners, (*) poguer caminar per aquest carrer, i arribar-se fins a la plaça Joan Corrades, que fou el promotor del barri de Hostafrancs. La ximenea, el vell mig de la plaça, ens recorda l’antiga fàbrica de Manufacturas Ceràmicas S.A., i que a finals del segle XX va desapareixa. En aquets moments a la plaça si poden veure, al igual que també si pot disfrutar d’una bona sombra; les tipuanes, arbres aquets, que quànt deixen anar les seves flors grogues dels arbres, es converteixen en un confetti vegetal, els lladoners,  el pissardi, les palmeres, els margallons... Enfilarse pel carrer de Hostafrancs de Sió, d’esquena a la ximenea i mirant cap a la plaça d’Espanya, si trova dit carrer, tot engalanat de pissardi, que ens passeja fins arribar al Mercat d'Hostafrancs, aquí, les magnólies amb les flors obertes,- encara que per pocs dies,- ens dona la benvinguda al mercat i després els lilàs amb les flors amb forma de tirabuixons de color morat, fan una munió de colors que acompanyen tot el voltant del mercat, junt amb els “encants” de les parades.

El nom del barri – i de retruc també el del mercat- l’hi posar el senyó Joan Corrades. El senyó Joan Corrades, comprar uns terrenys fora de les muralles de Barcelona. En aquets terrenys construir un hostal, per tal de que els viatgers quant arrivaben a Barcelona, poguessin fer nit al hostal, doncs molts d’ells es trovaben amb el portal tancat,-muralles de Barcelona- i, el portal més proper que tenien, era el portal de Sant Antoni.

El nom de l’hostal és deia; d’Hostafrancs, nom que l’hi posar per ser la població on va néixer el senyó Joan Corrades. Hostafrancs de Sió. (La Segarra)

  El Mercat d'Hostafrancs, va ser fundat l’any 1888 amb estructura de ferro i el tancament d’obra vista, format per una nau de tres cossos. L’arquitecta va ser Antoni Rovira i Trias, que també construir el
 Mercat de la Concepció, aquets dos mercats són “bessons” i construits al mateix any.

   Un plat per aquest mercat...?, doncs jo he pensat que després de fer una bona passejada per aquest "oàsi urbà" tot ple de lilàs, mangnólies,lladoners, plataners, tipuanes, pissardi, palmeres... dàtils... dolços... passtissería... que tal unes magdelenes de dàtils i nous... fa...? doncs si és així... som-hi¡¡

.- Magdalenes amb dàtils i nous.-

Ingredients: (per a 12 magdalenes, mida gran)

200 Grams de dàtils frescos o secs, sense os i trossejats.-
175 Grams de farina.-
115 Grams de sucre moreno.-
100 Grams de mantega.-
2 Ous poc batuts.-
1 Sobret de llevat en pols.-
Un grapat de nous.-
Sucre glas (per espolvorejar).

Elaboració:   Deixarem el forn a 210º. Engrassarem un motlle per a 12 magdalenes, amb mantega fosa o també amb una micona d’oli. Posarem un cassó al foc -i amb la mida d’una tassa- amb aigua calenta i a dins, hi posarem el dàtils, la mantega i el sucre moreno i ho remenarem a foc lent fins que la mantega quedi desfeta. Ho bullirem i ho retirarem del foc, fins que es refredi a temperatura ambient.
Tamisarem la farina en un atuell d’al.lumini, junt amb el llevat en pols i, afegirem els nous torrats a bocinets petits. Al vell mig hi posarem la barreja dels dàtils/mantega/sucre moreno/ junt amb els ous. Ho remenarem ben remenat, fins que els productes quedin ben units.
Col.locarem la barreja en un motlle per a magdalenes i amb una cullera, omplirem fins a tres quartes parts de la seva capacitat. Fornagarem durant 20 minuts -10 minuts si els motlles són de mida gran- i ho deixarem que es refredi i, abans de treure-les del motlle, les posarem a sobre d’unes graelles per tal que es refredin. Espolvorajarem amb sucre glas tamisat abans de servir i… tot seguit les provarem.

(Blocaires que vagi de gust¡)

(*) Si voleu saber més sobre els arbres de Barcelona podeu mirar-ho aquí.