PASTÍS DE TARONJA

17 de gener del 2010


Ara és el millor moment d’aquesta fruita d’hivern, la quàl curiosament, ens bé més de gust pendre-la a l’estiu. Peró en el millor dels casos, un suc de taronja sempre és ben rebut, acompanyat de les torrades amb mantega i la melmelada a l’hora d’esmorzar, i amb una d’aquestes taronges, i un cop pelada, donar-hi una bona mossegada per postres després de dinar. Encara que després de dinar, i com a postres, podem trobar-nos amb l’agradable sorpresa d’aquest sorprenent pastís de taronja i si sobra algún boci, sempre ens queda l’excusa del berenar o bé el sopar… l’especulació estarà controlada.
Qué… us animeu a fer aquest pastís? ... doncs, si és així necesitarem:

Per al motlle: 40 grams de pa torrat.-
40 grams de galetes Maria.-
25 grams de mantega.-
30 grams de vi blanc.-

Per al pastís:
160 g de sucre
5 ous
3 peles de taronja
1/4 de l de suc de taronja
30 g d'ametlles
1 iogurt
25 g de mantega

Per a la gelatina:1 got de suc de taronja
2 fulls de gelatina

Per fer la base del pastís, posarem en un bol les galetes triturades, el pa torrat triturat, la mantega fosa i el vi blanc.
Remeneu-ho bé i cobriu el fons del motllo, que haureu untat amb la mantega.
Per fer el pastís, barregeu en un bol el suc de taronja, la pell de taronja ratllada, el iogurt i les ametlles, i tritureu-ho amb l'ajuda d'una batedora.

Bateu els ous amb el sucre i afegiu-hi la mantega fosa i la massa del pastís. Remeneu-ho bé i aboqueu-ho al motllo. Poseu-ho al forn a 115 graus i deixeu-ho coure durant 35 minuts.

Per acabar, escalfeu una mica de suc de taronja en un cassó. Després, fiqueu-hi els fulls de gelatina que haureu tingut en remull i remeneu-ho fins que es desfacin. Afegiu-hi la resta del suc de taronja fred i aboqueu-ho tot sobre el pastís. Deixeu-lo refredar a la nevera fins que la gelatina hagi agafat consistència. Quan estigui fred, desemmotlleu-lo i serviu-lo.
(Blocaires que vagi de gust¡¡)
(*) La font de la recepta és de Club de Cuines


Sobra la taronja s'ha dit:
Simbòlicament es diu que algú és la mitja taronja d'un altre quan és la parella perfecta en el terreny de l'amor.
No s'ha d'escorra tant el suc de la taronja, que amarga el suc.
Tant s'apreta la taronja, que se n'ixen els pinyols.

19 comentarios:

Margarida ha dit...

Quin color més bonic té aquest pastís! Crec que si estigués a la meva cuina, no en sobraria cap bocí!
I ja que ens has posat alguna dita de les taronges, jo te'n donaré dues més:

Val més taronja i magrana que passar gana.

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí.

Que tinguis una bona setmana!

dolorss ha dit...

Galetes Maria i pa torrat per la base? ostres no havia sentit mai això del pa torrat. Ho tastaré, m'agrada l'idea.
I també m'agrada el pastis, és clar!!!!

Francesc ha dit...

Quin pastís més rebò!!!! Això d'usar taronges està molt bé. Així li donem més eixida a un producte agrícola ben nostrat que no passa per massa bons moments.

Maria Pilar-COCINICA ha dit...

Que postre mas rico y que sano, a mi también me gusta la naranja en verano, pero claro no es su tiempo.

Te ha quedado un postre de lujo.

He estado mirando las fotos de la playa de Badalona y he notado lo mucho que ha cambiado, desde que yo iba a Caldetas de pequeña, entonces no estaba tan cuidada o eso me parecía a mi.

Un abrazo

Marta Padenous ha dit...

Pastís de taronja...quina cosa més bona...

Gemma ha dit...

M'agrada aquest pastís, el trobo molt original. El vi a la base esmicolada de galetes no l'he provat mai... m'agrada la idea.
I les ametlles són sencesres? Suposo que es deuen truturar amb el turmix, oi?
El provaré, que ara les taronges són boníssimes!

ELS PEIXOS ha dit...

Com sempre, perfecta !!!!
Tu i la Margarida sempre en teniu alguna per dir..
M´agrada llegir-vos.

Fem un mos ha dit...

Un pastis amb molt de suc, aquet serà el pròxim que faré, aprofita’n que les taronges estan en el seu millor moment i ens encanten
petons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Com sempre, sigueu benvinguts i moltes gràcies per els vostres comentaris.

Margarida; -El món de la cuina- a casa va passar igual de com ho expliques... sort que vaig poder fer la "foto" abans de començar a repartir-lo, doncs volía fer un altre "foto" amb un tall del pastís i amb un platet però el tó del color, amb el bó que estava no vaig poder apretar el botó de la màquina de fotografiar... :-D
Tenia cinc dites preparades i per no fer-ho massa llarc amb vaig quedar amb tres. De les dues que has posat una -la primera- la vaig descartar.
Igualment per tu Margarida¡¡.

Dolorss; -Bloc de Cuina- El pa torrat i les galetes Maria, va ser un dels motius per volguer fer aquest pastís. La idea, també la vaig trobar bona i el resultat igual de bo. :)

Francesc; - A la taula i al llit el primer crit- Doncs sí, Francesc, tens tota la raó... a gran part del sud de les comarques del Ebre -Xerta- i també de Castelló -Vil.lareal- entre altres es troben aquest cítric de hivern.
Potser tindrem que dir com el president LluísCompanys; "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a véncer." :-D
Records a l'Oretto¡¡

Cocinica; Moltes gràcies per els teus el.lógis envers a mí per aquest pastís.
La platja de Badalona, va està uns anys tancada al públic -anys 60/70,- doncs les empreses que hi havia, deixaven anar productes contaminants i de molts tipus de colors..., ara amb les noves lleis de costes, la platja de Badalona -i del Maresme, inclosa Caldes de Estrac -Caldetes- han millorat considerablement. La platja de Badalona té 5 kilómetres¡¡ :-D
Moltes gràcies per visitar-me¡¡.
Una abraçada també per tu¡¡

Marta; -Pa de nous- Ho és de booo... a veure si t'animes a fer-ho¡¡ :)

Gemma; -La cuina de casa- La idea -com dius tu Gemma- es bona i el gust igual o millor.
Les ametlles són -jo ho vaig fer més artesanalment- picades en un morter.
El moment de les taronges ara és le millor, sens cap dubte¡¡

Dolors; -Els Peixos- Com sempre, moltes gràcies.
La Margarida,-El món de la cuina- fa plats i receptes amb unes históries delicioses¡ i jo faig el que puc, si a sobre em surt bé, jo content que tu em llegeixis. :-D

Sión i Miquel; -Fem un mos- En aquest moment, les taronges tenen un denominador comú... si són d'aquí -Terres del Ebre- Xerta, o de Castelló -Vil.lareal- és el suc que desprenen per poder fer un pastís d'aquesta manera -entre altres tipus de pastís- i disfrutar-lo fent-lo i menjar-lo un cop fet.
Una abraçada per vosaltres també¡¡ :-D

Mercè ha dit...

Josep, amb la grip que he agafat m'he fet un tip de veure suc de taronja! Així que un tros del teu pastís tampoc m'aniria malament! ;) Té una pinta deliciosa!
He trobat molt curiosa la recepta de la base amb pa torrat, galetes Maria i vi blanc!
Petons!

No tot són postres ha dit...

M'agrada aquest pastís i trobo diferent la manera de fer la base, serà questió de probar-lo per poder veure com queda el tall, ja que pel que he llegit tu no hi has arribat a temps, eh!
PTNTS
Dolça

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Mercé; -Cuina per llaminers- De debó que t'en donaría un troç Mercé, però després de la bona pinta que tenía va venir la "pentinada" i aquí es va acabar tot... :-D
Una de les raons per que vaig fer aquest pastís de taronja, va ser la base feta de; galetes Maria pa torrat i el vi blanc, potser amb el vi vaig pasar-me un xic, doncs a mida que l'anava tallant em quedava la base en el motlle, una micona menys de vi i un altre micona més de repós, per tal que quedi la base més cruixent i no tant desfeta.
Salutacions a California Mercé¡¡

Dolça; -No tot son postres... a la cuina-
Ja ho veus a la "foto" Dolça, el pastís estava sencer... la continuació ja no tinc imatges fotografiades :-D
La base és -com ja he dit- una de les causes per el qual vaig volguer fer aquest pastís, al igual que també per les taronges que ara estàn en el seu millor moment. Salutacions a Reus i també a "les ganxetes".

Cuinetes-Carme ha dit...

Josep,
Bo, bo i rebo!! No tinc cap dita per dir-te més.
Encantada d'haver compartit taula amb tu, conèixer-te.
Una abraçada,

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Carme; -Cuinetes Carme- Moltes gràcies per els teus el.lògis, en vers a mí, per el pastís de taronja¡¡ :-D
A mí em va passar igual també poguer compartir taula i apartir d'ara també... receptes¡¡ :)
Salutacions¡¡.

ANNAFS ha dit...

Un pastís ben adient aquesta època: les taronges són boníssimes , estan en el millor moment. Molt bo deu ser.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Anna; -M'agrada cuinar- Doncs sí Anna, en aquest moments les taronges estàn en el su punt més "dolç" i s'ha d'aprofitar.
El pastís, és -millor dit- era molt bó. Com sempre Anna, moltes gràcies per visitar el meu bloc, i fins la propera¡¡. :-D

Assur ha dit...

Dono fe que va ser un final d'àpat deliciós i molt escaient, ja que si bé és cert que, com expliques, la base no va quedar ben quallada, la prova que va entusiasmar va ser que ni de la base no en va quedar, com tu sempre dius, ni un "micona".

glutoniana ha dit...

Té un molt bon coloret. No n'havia vist mai cap així, que bona que debia estar :)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric; -Assur- Un final d'àpat molt ben acabat, com acabat també va ser aquest pastís, inclosa la base acabada a lliscades de cullera... es pot millorar una "micona" mes, com tot :-D

Glutoniana; Estava molt bo aquest pastís, l'època de les taronges que és ara, l'hi donen una preferencia per poder-ho fer amb molt més de gust encara. Salutacions¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,