MERCAT DEL NINOT. "El Porvenir" (1ª Part)

A l’antic municipi de Les Corts, i molt a prop del Hospital Clínic hi havia una coneguda taverna, l’amo de la qual, tenía una filla que es va prometre amb un xicot de La Barceloneta. En una de les trobades dels enamorats, a casa del seu xicot, la noia va veure com desballestaven un bell bergantí, cridant-li l’atenció el mascaró de proa del vaixell, que li recordar un ninot. La noia va demanar al seu promés i amics que salvessin del foc aquell mascaró de proa en forma de ninot, així ho varen fer i el van portar a la taverna del seu pare.

Carreters, camàlics, passavolants, veïns de Barcelona, curiosos…, tothom s’arribava fins el municipi de Les Corts, i entraven a veure/beure aquell bell mascaro de proa, no cal dir, que a l’amo de la taverna, el mascaró de proa, l’hi va servir d’un gran reclam. El Ninot. Nom que l’hi va quedar a la taverna, per distingir-la d’altres que si van establir.

Les necessitats de les Corts de proveir al municipi d’un mercat, eren obvies, es trobava en plena eixample i expansió del municipi i també l’únic mercat de l’historia que va tenir el municipi. “El Porvenir” fou el nom escollit i que va portà el mercat des de la seva fundació l’any 1893 i fins el 1931, que en establir-se la República, l’hi posaren el nom de l’antiga taverna, -en referència al mascaró de proa- per haver complert tant i tant bé la feina encomanada. Mercat del Ninot. 

L’any 1933 es va fer l’ inauguració oficial del mercat, -Mercat del Ninot- fent-lo cobert i perden la seva fesomia a l’aire lliure. La Gran Remodelació de l’any 1933 van deixar a bon cobert l’estructura arquitectònica del mercat, que està feta d’estructura metá.lica i tancament perimetral d’obra vista, esdevé un dels edificis més característics del districte.

El 1939 el nom del Ninot va ser abolit i retornar a l’ antic nom “El Porvenir”, encara que el nom del Ninot no es va perdre mai. Les veus populars -en general-, van donar-li la força que mai va a arribar a perdre.

En l’actualitat el mascaró de proa –El Ninot- es troba al Museu Marítim de les Drassanes. El Ninot, representa a un jove amb el nombrament d’ alumne de nàutica en una mà i la gorra de visera a l’altra, donant-l’hi un aire de pressa per embarcar.

Passejant per els grans passadissos d’aquest mercat, on a les parades, els clients s’hi aturen tot esperant el seu torn, em trobo amb les parades de carns; de vedella, de xai, de porc, al igual que els menuts i capipotes i els morros de vedella… ah¡… i els ous de Calaf, ¡…tot es digna de ser comprat¡.

Els números de pal del rellotge, on majestuós, senyoreja les parades i, aquestes, esperen l’hora de plegar tot festejant aquest moment.

Segueixo voltant i, fent parada a les parades del peix, em trobo amb l’agradable sorpresa de trobar-me amb les germanes bessones Mercè –la germana “gran”- i la Pepita, que des de l’edat de 12 anys –m’expliquen- despatxen peix en aquest mercat. Mentrestant, la Mercè, que em talla la tonyina, em comenta que els noms que els hi van posar fou perquè Mercè, és la patrona de Barcelona i, el de Pepita perquè per Sant Josep -19 de marc- era festa gran i així ho celebrarien per un igual... Sant Josep avui en día ja no és festiu... peró l’hi fem fer la crema catalana igual eh? –em diu la Mercè tot senyalant amb el tallant a la seva germana bessona. Abans de sortir, en una de les bacallaneries, vaig comprar uns morros de bacallà, els quàls els vaig trobar molt macos per fer-los amb una salsa de taronja... gràcies senyo, passi-ho bé... bon día!.

-.Bessonada de tonyina amb panses i una vinagreta.-

Ingredients: (per a quatre persones)

8 Talls de tonyina fresca.-

1 Clau d’espècia.-

100 Grams de panses de corint.-

1 Porro tallat a trossos.-

2 Grans d’all tallats petits.-

1 Culleradeta de pebre vermell.-

1 Fulla de llorer.-

3 Tomàquets.-

Julivert.-

Farigola.-

Per fer la vinagreta:

1 Got de vinagre agredolç.-

2 Gots d’oli d’oliva.-

1 Culleradeta de mostassa.-

125 Grams d’avellanes mòltes.

(també podem posar-li ametlles,

o 3 trossos de nous picats)

Sal.-

Pebre.-

Julivert picat.-

Ho prepararem més o menys d’aquesta manera:

Bullirem tots els ingredients amb aigua, excepte el tomàquet, que el guardarem per la presentació -i, per fer-li la “foto”- . Un cop bulli tot plegat, hi posarem els talls de tonyina deixant-lo entre cinc i deu minuts, passats tres minuts l’hi posarem les panses.

Un cop estigui cuit, ho traurem i ho deixem refredar. Tot seguit, al fons dels plats hi posarem el tomàquet tallat a rodanxes molt fines i, al damunt, la tonyina amanida amb la vinagreta. Ho servirem. (blocaires que vagi de gust)

Aquest “post” va dedicat a la Mercè –Cuina per llaminers- per trobar-se tant lluny i a la vegada tant a prop dels “blocaires” que ella segueix.