CONILL AMB OLIVES ARBEQUINES I PRUNES

23 de maig de 2009



Fa molts anys al poble d’Arbeca, -ara, comarca de Les Garrigues-, hi havia un castell -encara se'n conserven les restes que es poden visitar- el Duc de Cardona n'era el propietari, i aquest pertanyia a Les Corts de Barcelona, quan s'hi desplaçava per motius polítics es trobava sovint que no estava al corrent dels esdeveniments, això feia que a vegades el seu paper semblés està fora de lloc, era evident... venia d'Arbeca i a més a més havia fet un llarc viatge, venint de tant lluny .... però bé tot seguit, sense més ni més es posava al corrent de tot plegat.

Actualment si algú es troba fora de lloc o també lluny en algun assumpte -despistat- es diu que: Sembla que vinguis d'Arbeca¡... bé, anem al tema del conill amb olives arbequines que és el que ara ens interessa, i que no ens agafi baixant d’Arbeca¡.

Necessitarem per fer aquest conill i poder-ho repartir per a 4 persones els següents ingredients:

- 1 Conill d’un quilo aproximadament.
- 125 Grams d’olives arbequines bullides.
- 12 Prunes sense pinyol.
- 1 Ceba tallada a juliana.
- 2 Gotets d’oli d’oliva.
- 4 Grans d’all ben picats.
- 2 Pastanagues.
- 1 Ramet d’herbes (timó; llor; romaní…)
- 1 Got de vi blanc.
- ½ Litre de caldo d’aviram o aigua.
- 1 Culleradeta de pebre vermell dolç.
- 4 Tomàquets madurs.
- Unes gotes de anís sec.

Per acompanyar tots aquests ingredients farem una picada feta de:

- 3 Nyores.
- 4 Grans d’all (3 fregits i 1 cru)
- 35 Grams d’ avellanes torrades.
- 3 Llesquetes de pa fregit.
- 2 Cullerades de vinagre.

Aquesta preparació podem fer-la de la següent manera:

Posem una cassola amb oli al foc, i hi afegirem el conill salpebrat i tallat a vuitents. Un cop està una mica daurat, hi incorporem els alls, la ceba i el ramet d’herbes. Ho deixarem sufragi fins que la ceba està ben daurada. Es aquí que hi posem el pebre vermell i també el got de vi blanc. Ho deixem uns minuts i hi afegim el tomàquet, el caldo -depenent de que el tinguem- i les olives arbequines, que haurem bullit al voltant d’uns 10 minuts. Posarem a la cassola on, tindrem el conill, la picada i les prunes, i tot perseguint l’olor fins el forn, el deixarem al voltant d’uns 20 minuts mes o menys. Pasat aquest temps, afegirem unes gotes d’anís sec (*), ho empolvorem amb julivert ben picat i, naturalment ja ho podem servim.

(Blocaires que vagi bo!)

Ai… ja me’n descuidava… aquest plat –més concretament el conill- el podem trobar a les parades especialitzades entre 7,50 i 8 € el kilo, els acompanyaments –prunes, olives…- al voltant de 1 € el kilo, els demés ingredients més o menys sempre en tenim per a casa… Ara sí.¡

(*) Moltes vegades quant volem fer algún plat i porta unes gotes de anís sec, acabem per no fer el plat, i per el contrari si el fem, matem l’anís no posant-n’hi.
A les grans superficies ens venen l´anís amb ampolles d’un litre, el comprem… encara que després ens quedi en una estantería.

A les bodegues dels barris, encara podem trobar botellins individuals amb la dolçor del perfum que busquem al igual que d’altres aromes, per acompanyar plats d’un perfum diferent.

També coneixem el bar on anem a pendre la cervessa de mitja tarda o el tallat del matí, i tot mirant les estanteries de darrera la barra, veurem l’anís sec –entre altres- i podem demanar-li al encarregat del bar que ens en vengui unes gotes per satisfer -en aquest cas- el nostre conill amb olives arbequines.

Tothom –és clar- escombra cap a casa seva i l’anís del Mono -de tap verd que és el sec, i de tap vermell que és el dolç- l’envasat del qual i la fabricació en cadena, és fet a Badalona!

9 comentarios:

ANNAFS ha dit...

Conill amb olives i prunes... Bona combinació. A casa ens agrada molt el conill, però a vegades no sé com cuinar-lo per sortir una mica del típic rostit amb all i julivert. Ara ja podré probar-lo d' una altra manera.Fabulós.

Mercè ha dit...

Josep, perquè s'han de bullir les olives?? M'agraden tots els ingredients, així que aquest conill ha de ser senzillament de-li-ciós!! :)
Petons!

josep ha dit...

Josep,
El conill, tot i ser una carn que ens agrada força, no en mengem gaire sovint. Veint aquest plat m'han vingut ganes, o sigui que uposo que aviat farem un conill.
Una abraçada

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Quina combinació més interessant, aquest conill ha d'estar molt bo. Salut!!!!

Francesc ha dit...

No m'agrada gens el conill, però supose que aquesta recepta es deu podeu fer, també, amb pollastre, no? Salutacions.

Maria ha dit...

Jo tampoc havia sentit mai això de bullir les olives. Serà perquè quedin més meloses, al fer-se el plat al forn, potser?
Ja ens treuras de dubtes..

Josepb. ha dit...

Annafs; De debó que ho és de bona la combinació Anna¡. Tenía aquesta recepta a casa feia dies i vaig fer-la, per tal també de fer-ho diferent.
Doncs ja ho saps... a provar-ho i disfrutar-ho Anna¡.

Mercé; -Cuina per llaminers- Les olives arbequines són petites i força dures, -semblen perdigons- si els hi poséssim directament a la cassola, primer; desprenen l’oli que tenen a la pell deixant el rostit del conill amb aquest gust, segon; si estan estovades –bullides- quant les trobem amb el conill són molt més meloses i també molt més toves de menjar. Si el fas aquest conill, ja m’ho sabràs dir, puc assegurar-te que és un plat molt gustós amb les olives i les panses que l’hi donen dolçor.
Mercé, faig moltes passejades al teu bloc i sempre hi trobo receptes molt interessants. Quànt tinc algún plat teu que m’agrada i l'ha punto per fer en alguna altre ocasió… al cap d’un parell de dies veig que ja has canviat el plat i en poses un altre… quina “màquina” de fer plats¡¡ aixó sí a quin més bó… felicitats per el teu bloc Mercé.¡¡

Josep; -El café de nit- Doncs si us he donat "l,inspiració" amb aquesta recepta per fer-na una de conill... ho celebro, fins dijous amb la Mireia? Salutacions¡.

-Olles i somriures;- Sens cap dubte -hi dono fe- que si que ho és aquesta combinació d'interessant, melosa i bona... si la fas, ja m'ho diràs. Fins la propera "Olles.."

Francesc; -A la taula i al llit...- Naturalment que es pot fer també amb pollastre, aquí l'he posat amb conill, com a "plantilla" a partir d'aquí la combinació és extensa¡. Salutaacions¡.

Maria; -La menta fresca- No voldría que us quedés el més mínim dubte... doncs, com dius tu... es bullen, per tal que quedin més meloses al menjar-les, i també no deixin anar l'oli que porten. Al bullirles 10 minuts guanyen amb sabor i gust... una combinació molt bona, de debó¡¡.

CocinArte ha dit...

Josep, la veritat es que has donat tot un munt de raons per no deixar de possar-li l'anis al plat...jeje. Jo segurament l'hagues tret de l'elaboració perque no m'agrada i no tinc...però nen si dius que es imprescindible...li possarem!!

Un plat magnífic!!

Núria

Josepb. ha dit...

Nuria;-Cocinarte- L'anís tant sols són unes gotes, són aquestes gotes que l'hi donen aquest gust tant i tant especial al plat,aixó sí que sigui anís sec i del mono i de Badalona. El plat és magnífic i bo de debó¡¡. Salutacions Núria i moltes gràcies per a
entrar a visitar el meu bloc.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,