CONILL AMB OLIVES ARBEQUINES I PRUNES

Fa molts anys al poble d’Arbeca, -ara, comarca de Les Garrigues-, hi havia un castell -encara se'n conserven les restes que es poden visitar- el Duc de Cardona n'era el propietari, i aquest pertanyia a Les Corts de Barcelona, quan s'hi desplaçava per motius polítics es trobava sovint que no estava al corrent dels esdeveniments, això feia que a vegades el seu paper semblés està fora de lloc, era evident... venia d'Arbeca i a més a més havia fet un llarc viatge, venint de tant lluny .... però bé tot seguit, sense més ni més es posava al corrent de tot plegat.

Actualment si algú es troba fora de lloc o també lluny en algun assumpte -despistat- es diu que: Sembla que vinguis d'Arbeca¡... bé, anem al tema del conill amb olives arbequines que és el que ara ens interessa, i que no ens agafi baixant d’Arbeca¡.

Necessitarem per fer aquest conill i poder-ho repartir per a 4 persones els següents ingredients:

- 1 Conill d’un quilo aproximadament.

- 125 Grams d’olives arbequines bullides.

- 12 Prunes sense pinyol.

- 1 Ceba tallada a juliana.

- 2 Gotets d’oli d’oliva.

- 4 Grans d’all ben picats.

- 2 Pastanagues.

- 1 Ramet d’herbes (timó; llor; romaní…)

- 1 Got de vi blanc.

- ½ Litre de caldo d’aviram o aigua.

- 1 Culleradeta de pebre vermell dolç.

- 4 Tomàquets madurs.

- Unes gotes de anís sec.

Per acompanyar tots aquests ingredients farem una picada feta de:

- 3 Nyores.

- 4 Grans d’all (3 fregits i 1 cru)

- 35 Grams d’ avellanes torrades.

- 3 Llesquetes de pa fregit.

- 2 Cullerades de vinagre.

Aquesta preparació podem fer-la de la següent manera:

Posem una cassola amb oli al foc, i hi afegirem el conill salpebrat i tallat a vuitents. Un cop està una mica daurat, hi incorporem els alls, la ceba i el ramet d’herbes. Ho deixarem sufragi fins que la ceba està ben daurada. Es aquí que hi posem el pebre vermell i també el got de vi blanc. Ho deixem uns minuts i hi afegim el tomàquet, el caldo -depenent de que el tinguem- i les olives arbequines, que haurem bullit al voltant d’uns 10 minuts. Posarem a la cassola on, tindrem el conill, la picada i les prunes, i tot perseguint l’olor fins el forn, el deixarem al voltant d’uns 20 minuts mes o menys. Pasat aquest temps, afegirem unes gotes d’anís sec (*), ho empolvorem amb julivert ben picat i, naturalment ja ho podem servim.

(Blocaires que vagi bo!)

Ai… ja me’n descuidava… aquest plat –més concretament el conill- el podem trobar a les parades especialitzades entre 7,50 i 8 € el kilo, els acompanyaments –prunes, olives…- al voltant de 1 € el kilo, els demés ingredients més o menys sempre en tenim per a casa… Ara sí.¡

(*) Moltes vegades quant volem fer algún plat i porta unes gotes de anís sec, acabem per no fer el plat, i per el contrari si el fem, matem l’anís no posant-n’hi.

A les grans superficies ens venen l´anís amb ampolles d’un litre, el comprem… encara que després ens quedi en una estantería.

A les bodegues dels barris, encara podem trobar botellins individuals amb la dolçor del perfum que busquem al igual que d’altres aromes, per acompanyar plats d’un perfum diferent.

També coneixem el bar on anem a pendre la cervessa de mitja tarda o el tallat del matí, i tot mirant les estanteries de darrera la barra, veurem l’anís sec –entre altres- i podem demanar-li al encarregat del bar que ens en vengui unes gotes per satisfer -en aquest cas- el nostre conill amb olives arbequines.

Tothom –és clar- escombra cap a casa seva i l’anís del Mono -de tap verd que és el sec, i de tap vermell que és el dolç- l’envasat del qual i la fabricació en cadena, és fet a Badalona!