EL PERÚ

17 de febrer de 2009





.-El Perú.-(*)
La seva gent. (3ª part i última ).

Les visites a tots els familiars, parents, amics, veïns… van ser per conèixer; la seva gent.

Els familiars per poder-me coneixa; els parents per no sé menys que els familiars; els amics per poder dir: Tengo un amigo que vive en Barcelona… i els veïns per poder-te veure… i quànt no et veienen dir-li a la Carmen: … y aquel señor que iba contigo?

Per sort o per desgràcia he tingut maneres de viure en primera persona, el día a día de moltes persones que aquesta és la seva manera de viure/sobreviure de molts d’ells.

La senyora Sabrina i la seva filla, que en una sola habitació de 8x8 metres hi viuen fa més de 20 anys. Un llit dúplex; el menjador; el plat de dutxa i e moble on si troba la “tele” i una “ràdio cassete”, escolta a la Isabel Pantoja, tot mirant cap al carrer, on el solar de fora hi havia les cases que en forma de dominó van anar caient degut el terratrèmol de l’estiu del 2007 i com un mirador d’aquest desastre natural encara hi queda aquesta habitació tot hi haver-hi hagut desprès, més de mil repliques¡.

La Teresa, 23 anys, casada 2 fills. El seu marit de 43 anys la va anar a buscar quant en tenía 13. La relació es va trencar i ella se’n va anar de casa seva, deixant-l’hi la casa buida. El marit l’hi va dir que el perdonés, que l’hi posaria la casa tota nova de dalt a baix… Ella tornar… però ara el marit la sotmet, tot dient-li que l’hi ha posat tota la casa nova … i que ell es “l’home” de la casa. Ella vol el divorci, els cèntims de la separació els vol per la seva nena de 3 anys… la mare d’ ella la “ha votado” “llençat” al carrer, doncs vol que es casi amb un viudo 15 anys més gran que ella… El seu marit quànt la va anar a buscar amb 13 anys ja tenía 2 fills amb un altre dona. Aquest senyo tè un càrrec elevat a una població del Perú…

Pot ser per alló de: tot un senyor amb càrrec públic i escàndols, que dirà la gent d’ ell … en fi…¡

La Maira, 2 fills, mare soltera. Quànt ella va quedar embarassada del segon fill, ell l’hi va dir: No és mío… por tanto, és tu problema. Ella ha tingut el nou nat i el pare ha marxat, sense cap interès per el nou vingut, sense cap interès per anar a l’hospital, ni tampoc per firma com a pare els papers del naixement… ni tampoc sap el pare d’aquesta criatura si el seu fill és nen o nena…¡

També el cas de La Rocío i la Charo, la Teresa... i així una llista de noms bastant llarc.

Encara que sembla que es vol veure el final d’aquesta travessia per el desert amb la trobada d’un oasis ple d´esperança en que molts d’aquests casos, els “pares” son perseguits, doncs les lleis –encara febles- van imposant-se a poc a poc, doncs la dóna que comença a perdre la po, posa la denúncia per poder perseguir aquets “pares”. Unas lleis que encara afavoreixen força al matxisma, encara que se matxista en aquest país, és sinònim de dóna i és la dóna qui és pot dir que porta els pantalons, doncs sé dóna en aquest país és tenir un parell de “nassos”.

Com em va dir una dóna –mare soltera-. Si el hombre es bueno para bajarse los pantalones en la cama, que sea también bueno para llevarlos con sus obligaciones como padre.

(*) En un apartat a part, us explicaré la seva cuina i també la seva música, crec que val la pena¡.

6 comentarios:

Maria ha dit...

Josep, quan veiem aquests panorames no podem deixar de pensar com en som d'afortunats.
Ja va be recordar-ho per no oblidar-nos de tots aquests que no han tingut tanta sort...

josep ha dit...

D'acord amb la Maria, no ens adonem de l'afortunats que sóm fins que no veiem coses així. Esperem futurs posts sobre la cuina peruana.
Una abraçada

TERESA ha dit...

Realment es ben cert que vivim en un món plé de injusticies i una de les més grans es aquesta, la pobresa, som afortunats i em de donar gràcies per això...
Val la pena que de en tant en tant algú ens ho recordi.
Fins aviat.

Josepb. ha dit...

Maria;-menta fresca- moltes gràcies per el teu comentari.
En el Perú -2ªpart- parlo del canvi de la moneda, hi com has pogut llegir l'euro respecte al "sol", està quasi 4 a 1, aixó vol dir que amb un euro hi ha moltes persones que viuen/sobreviuen.

Josep; -café de nit- Molt agraït per al teu comentari també.
Afortunats¡¡ hi tampoc és cap fortuna, que amb pocs diners puguin viure força gent.
Els menjars ho parlaré en el próxim "post". Salutacions¡

Teresa; -tot es art- Gràcies per el teu comentari.
Aquesta família que vaig està, encara és de les "afortunades" dintre de la pobresa, doncs encara que mirar davant d'ells hi ha moltes families millors, mirar enrera la cua és molt més llarga. Jo nomès he recordat el que he vist...
Així ho desitjo jo també, fins aviat Teresa¡.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Com diu el Josep del Cafè de Nit, no sabem el que tenim fins que no ho comparem, però sempre quan comparem amb lo pitjor es clar. Salut!!!!

Josepb. ha dit...

Olles i somriures; gràcies per el teu comentari en el meu bloc.
Ho comparem amb el que tenim... realment és el milló?, aquestes persones amb poc, per ells és el milló. Salutacions¡¡



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,