Després de veure el blog de; La cuina de la Isabel i veure les cebetes del platillo, jo també m'he apuntat amb aquestes cebetes i els he fet amb maceració, i tant serveixen per fer l'aperitíu com també fer-hi el vermuth La fórmula per fer-les, (encara que tothom pot tenir les seves "formules magistrals",) poden ser d'aquesta manera:
Al foc hi tenía una olla amb aigua i sal que començava a bullir. Mentrestant les cebetes del platillo les vaig pelar i a cada punta de dita cebeta l'hi anava fent una petita creu. Un cop van està llestes, les vaig tirar dins l'olla (que ja estava bullint) i varen està 3 minuts, per tal de que estiguessin una micona escaldades, sense arribar a està toves del tot.
En un pot de vidre, i vaig tirar 1 litre i mig d'oli de girasol i a dins l'hi vareig tirar, també, un grapat de pebre negra en gra, anís estrellat (6 estrelles) un grapat de sal, dues fulles de llorer, una branca de canyella, 8 claus d'espècia, i totplegat ho vareig remenar tot ben remenat i tingué el pot tancat durant 15 díes, de tant en tant, l'hi donava una sacsejada i el tornava a deixar en el seu lloc un altre cop.
Passat aquest temps, estaven a punt per acompanyar-les per fer l'aperitiu, al igual que també fer-hi el vermuth. Podeu assaborir-les soles o amb un raig d'oli (de la maceració) per a sobre i la veritat, que si les feu, són molt i molt bones i fàcils de fer. El seu preu, són molt assequibles. Aquestes de la "foto", són comprades al mercat de Tordera (diumenge) i en varen costar a 1 euro el kilo...¡¡ sí, sí... ho heu sentit bé, a 1 euro el kilo¡¡.
Un altre tongada que tinc per fer, les deixaré per posar-les en el rostit.
 |
| (blocaires; que vagin de gust¡¡) |
.
.jpg)
2.JPG)
9 comentarios:
Val la pena passejar-se un diumenge per Tordera només per comprar cebetes!!!
Acostumo a utilitzar molt la ceba perquè dóna un gust molt bo als plats però menjades senceres, encara que siguin petites, no ho faig perquè no se'm posen bé. A l'Oriol, el meu fill, li encanten! Així que en prenc nota de la recepta.
Petons
D'aperitiu no les he menjades mai, però si per acompanyar carn.
Tenen molt bona pinta aquestes cebetes Josep i segur que també bon sabor.
Petons.
Quina bona idea aquestes cebetes tan aromàtiques. Com be dius han de quedar bonissimes acompanyant un rostit.
Una abraçada!
Ja li vaig veure a la Isabel...jo senceres tampoc me les menjaria...se'm repeteixen però...per donar gust.. encantada.
Tampoc sóc de cebes cuites...però no els faria cap lleig! l'anís estrellat els hi ha de donar un gustet molt bo! bona setmana!
Tampoc sóc de cebes cuites...però no els faria cap lleig! l'anís estrellat els hi ha de donar un gustet molt bo! bona setmana!
Margarida: -El món de la cuina- Aquestes cebetes, no acostumen a tornar, tenen que estar molt ben macerades, (al voltant d'uns quinze díes tres setmanes) passat aquest temps, val la pena provar-les.
Desitjo que si les fas, quedin ben bones Margardida¡¡ :O)
Ana; -La cocinera de Bétulo- Com aperitiu i també com a vermuth, al igual que també per acompanyar la carn, com molt bé dius. Aquestes de la "foto" tenen que estar al menys uns quinze dies, abans no es macerin bé.
Salutacions Ana¡¡ :O)
Pilar; -El cau de cuina- Acompanyades amb maceració (oli, espécies...) estàn molt i molt bones Pilar, si ho proves, ja m'ho diràs¡¡
Salutacions Pilar¡¡ :O)
Cristina; -El món de la cuina- Puc assegurar-te, que aquestes tant petites macerades i fetes amb espècies i reposades entre quinze dies i tres setmanes, no es repeteixen. Jo les faig molt vegades, i sempre amb bons resultats, de no "repetir-se" al coll.
Salutacions Cristina¡¡ :O)
Teresa; -Com a casa res- No són cuites, són macerades, amb oli i espécies, i la veritat que no repeteixen.
Salutacions Teresa¡¡ :O)
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,