Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

21 de setembre de 2011

 En Solet
Aquest és l’homenatge que fem la Carmen Consuelo des de Ica  –Perú- i  Josepb –Menja de bacallà-   per l’aniversari dels 100 anys del redescubriment del Machu Pichu. (24 de juliol de 1911). El nom que fa referència al títol d’aquest “post”, és una menja, junt amb la beguda que l’acompanya, que elaboraben els inques i que actualment encara es menja i també es beu, però bé... del plat us en parlarà la Carmen Consuelo, les fotografies i el plat està fet per la Carmen Consuelo, amb els productes autóctons.  Una dedicatoria aquesta a, una de les set meravelles del món; el Machu Picchu. Muntanya vella, amb llengua indígena- 

 Machu Picchu


 Olluquito de charqui con arroz, acompañado de chicha de jora




“El incas  eren, sens cap dubte, grans amants de la natura i de tot el que l’envoltava. Moltes de les seves ruines dels seus edificis més importants, es troven a les parts més altes dels cims des de on pot divisar-se vistes increíbles i sorprenents de gran bellesa. Per més elevada que sigui l’arquitectura del Machu Picchu i per més impressionant que sigui el  trevall de cantera de tot un poble que, desconeixía les eines de ferro  i les de l’acer, cap de les dues coses deixa indiferent la ment del visitant amb  la bellesa indescriptible del seus voltants".
                                                                                                                                        Hiram Bingham
 

El Machu Picchu, és trova  al Valle Sagrado de los Incas, i fou construit sota l’imperi de Pachacuti aquest va ser el nové Sapa (Gran) Inca. Fou a partir d’aquest gobernador que  l’imperi va anar  creixent i creixent  arribant des de el nord; l’Ecuador fins a Xile  al sud i per l'est endinsar-se fins a Bolívia, tot fregant les línees de la Patagonia d’Argentina i, en els darrers anys de l’imperi es van internar fins a la Conca del Amazones (1532). L’imperi Inca, que  tenía la seva capital  a Cusco, va dominar al voltant de 800.000 kilómetres quadrats i una població de 12 mil.lions de persones  i en  un territori tant bast, es parlaven més de 20 llengues diferents¡.
   Els inques  van ser grans génis de la logística i a mida que anaven conquistan noves terres, preparaven a nous agricultors, per tal de abastir a les tropes i a tots els pobles que els seguíen. Els agricultors, van ser grans experts en agricultura a grans  altituds, es calcula que van arribar a cultivar mes de 70 espècies autóctones i amb molta freqüència, repetien reserves de productes a tres i a set anys vista¡, entre aquets productes hi havien, les patates, els tomàquets i sobretot el blat de moro.
    Van domesticar,  llames i alpàques, que a part de ser  els únics  mitjans de transport i animals de tir de tot el continent , podíen carregar uns 30 kilos de materials i productes cada un d’ells, també podien treuren, carn, cuir i materials fibrosos per fer-se els vestits.
    Els  estrólecs  grans coneixedors dels astres i les estrelles, feien possible que els canvis d’estacions fossin esperats en gran afany per part de tothom doncs, corresponía a que les cullites fossin fetes amb la màxima exactitud possible per tal que les cullites fossin un gran éxit. A la Gran Plaça de la Ciutadella del Machu Pichu, s’esparaven aquets esdeveniments i es feien ofrenes i rituals amb la chicha de jora. Aquesta beguda encara és ara que es fa servir per veure a  festes i celebracions i els pobles de muntanya i de la selva encara  s’ho fan ells mateixos.
     Seguint el camí del Valle Sagrado de los Incas, si trova la població de Maras, on al voltant d’unes 600 petites piscines formen petits bancals d’aigua rica en minerals produin sal per evaporació de l’aigua  i que,  els inques van saber utilitzar per secar i conservar  les carns de les llames i també de les alpàques... En l'actualitat 120 families, encara viuen d'aquesta activitat.
    Bé com podeu llegir, savien alimentar-se  bé també. Després d’aquesta petita explicació dels productes principals que menjaven els inques, us deixo amb la Carmen Consuelo des de Ica, que ha volgut preparar aquesta menja inca amb tot el seu explendor i amb tots aquets  productes autóctons. Blocaires...que vagi de gust¡¡


Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

El decano de los sabores peruanos.
Hebras de carne de llama totalmente deshidratada, tubérculo pequeño de la amplia variedad de la familia de la papa. Productos netamente andinos, son utilizados desde hace más de 4,000 años en una fusión que deleita y nutre, impregnando nuestra historia. El Olluquito con Charqui se erige como uno de los platos más antiguos de la cocina peruana.

INGREDIENTES

   1 kilo de olluquito
- 1/4 kg de charqui deshilachado
- 2 tzs de cebolla picada en cuadraditos
- 1 tz de ají colorado molido
- 1/2 tz de ají amarillo seco molido
- 1 cda de ajo molido
- 1 cdta de pimienta
- 1/2 cda de comino
- 1 cda de culantro picado
- 1 cda de huacatay picado
- 1 cda de perejil picado
- sal al gusto
- aceite en cantidad necesaria


Preparación

Laven  bien los ollucos y córtenlos en bastoncitos delgados. Una vez picados, coloquen en un colador grande y agregen el charqui. Luego pongnr todo bajo el chorro de agua y enjuagar durante un buen rato para quitar el exceso de sal del charqui y a la vez mezclarlo con los ollucos. Reservenlo.
En una olla calienten aproximadamente 1/2 taza de aceite y doren los ajos, las cebollas, pimienta y comino. Cuando la cebolla esté transparente, incorporen los ajíes y dejen cocer removiendo para que no se pegue el aderezo.
Cuando el aderezo esté a punto, incorporen los ollucos y el charqui mezclando bien. Dejen cocer tapado por 10 minutos. Pasado este tiempo, destapen la olla para que continúe la cocción hasta que los ollucos estén tiernos. Agregen las hierbas picadas, remuevan y dejen reposar la preparación un rato antes de servir. Prueben antes de agregar la sal y luego sirvan acompañado de arroz.


 Que aproveche¡¡

Aquest "post", també està dedicat al Alejandro el fill de la Carmen Consuelo i que junts varem conèixer també; El Machu Picchu.

36 comentarios:

Anònim ha dit...

hola josep, estoy muy agradecida y emocionada la verdad quedo todo bien bonito, la historia de machupicchu, la receta del olluquito con charqui,y la chicha de jora , fue un placer hacerlo para tu ...blog espero les guste esta receta esta dedica da para ti con mucho cariño,,, espero que nos visiten y venga a Peru A CONOCER ESTA MARAVILLA DEL MUNDO

Joaquina ha dit...

Per uns moments ens has transportat a una de les meravalles de mon mundial, Perú. Magnific reportatge i una recepta per rellepar-se. Petons,

paco ha dit...

Josep y carmen, para mi la belleza del Machu Picchu no tiene parangón, es realmente fascinante, y el plato confeccionado debe de estar muy rico, además de su propia antiguedad, una abraçada....paco

Sílvia A. ha dit...

Mare meva! quantes paraules noves i quantes coses a aprendre! felicitats pel post!

Glòria ha dit...

Una combinació d'història i gastronomia que ens dóna a conèixer un lloc emblemàtic en el món. Per molts anys més!.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Un post molt complert la recepta de la Carmen Consuelo ha de ser molt bona encara que aquí es difícil trobar segons quins productes.
T'he trucat aquesta tarda.
Petons.

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

Un apunt exel·lent i un plat de ben segur que també.

Anònim ha dit...

Hola joaquina, LA COCINA DE LOS INVENTOS.... muchas gracias por su comentario,josep y yo estamos muy contentos,,pq le ha gustado,el olluquito con charqui es una comida muy rica, , el charqui,, es una carne baja en grasa, cero colesterol,, es carne seca aqui se prepara mucho en diferente comidas y la chicha de jora es una bebida muy rica y saludable ya que esta hecha de maiz fermentada,, Un beso muy grande para ti desde el PERU.. CARME CONSOL

Anònim ha dit...

HOLA PACO. DE LA COCINA DE Pau&Vell,, como se diría en catalán, moltes gracies per el teu comentari,, la verdad EL PERÚ ES UN PAÍS muy lindo lleno de mucha historia, misterio,y tradiciones de nuestros pueblos y nuestra gastronomía muy conocida a nivel mundial..el olluquito con charqui es un plato muy antiguo,, dejado por los incas, ellos fueron ,los creadores de este plato que han pasado de generación en generación hasta la actualidad se prepara , en la costa, pero mas en la sierra,,,,y la chicha de jora también se toma en las fiestas costumbristas de cada región..ojala algún día puedas visitar mi país, para que puedas probar este y otros platos mas,,,,y conocer también MACHUPICCHU..MOLTS PETONS,, DESDE EL PERÚ..CARMEN CONSOL

GEMMA ha dit...

Ja et vaig comentar que el meu marit va tornar enamorat d'aquest fantàstic país.
Estámolt be coneixer gastronomía d'altres cultures.
Petonets.

Fem un mos ha dit...

Aquest es un viatge que tenim a pendents, esperem no tarda gaire en poder anar-hi.
Gracies a la Carmen Consuelo i a tu, per ensenyar-nos una de las menges típiques del país.
Una abraçada per tots dos

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

uau..joseph...me has transportado por minutos a un mundo maravilloso...que gozada!!!
Besos

Anònim ha dit...

hola SILVIA de la cuina es senzill,muchas gracias por tu comentario , la combinación esta muy buena, Josep y yo quedamos muy encantados conocer machupicchu, no sabes, la energía que se sientes esta alli, y todo lo que hay en su alrededor.y tambien poder compartir con todos ustedes nuestra experiencia

Anònim ha dit...

Hola GLORIA de la cuina el café de nit,, muchas gracias por el comentario,claro que si machupicchu ha cumplido 100 años del descubrimiento, te contare que en forma diaria un promedio de 4 mil turistas ingresan a la ciudadela inca de MACHUPICCHU, de diferente nacionalidades se van encantados de conocer esta maravilla,,aprovecho para felicitarte por el lindo blog que tienes,,, un fuerte abrazo y besos desde el PERÚ.. CARME CONSOL

Anònim ha dit...

HOLA ANA de la cuina de Betulo,muchas gracias por el comentario,la receta del olluquito con charqui es muy rica, claro que si lo encontraras en tu país, ya que existe restaurantes Peruanos , paraditas donde expende productos de diferentes nacionalidades, allí encontraras los productos que se nesecita para su preparación, Josep me comento que serquita a su trabajo, hay unas tiendas donde hay diversidad de producto peruanos.felicidades por el blog ,, besitosss desde el Peru..CARME CONSOL

Anònim ha dit...

HOLA GEMMA de la cuina de Queaprofiti, muchas gracias por el comentario,estoy contenta pq me dices que tu marido quedo fascinado por el PERU y su gastronomía,, que bueno ahora solo faltas tu que vengas a conocerlas espero se den un tiempo para hacerlo como una segunda luna de miel,,, felicidades para los dos,, y para el lindo blog de cocina que tienesss ... besitos desde el PERÚ,,,, CARME CONSOL

Anònim ha dit...

HOLA ELENA DE LA CUINA DE LAS CUATROS ESPECIES,,muchas gracias por el comentario,,y por disfrutar junto con nosostros este relato maravilloso que JOSEP nos escribe de la historia del Machupicchu, cuando me propuso la idea de hacer los 100 años de Machupicchu y que yo me encargaria de preparar el olluquito con charqui me quede fascinada con la idea ,fue un honor y un placer para mi ,gracia josep por confiar en mi .. que bueno que les gusto,,felicidades por el lindo blog que tiene, un besitos desde el PERU...CARME CONSOL

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Gracias Carme Consol, seguro que buscando se encuentran los productos.
Besos y feliz domingo.

ANNAFS ha dit...

Molt interesnat la cuina del Perú, uns plats ben contundents.

Anònim ha dit...

Hola Nuri de la cuina de a peu coix-pambolixocolata, muchas gracias por el comentario,claro que si es una receta muy nutritiva y bajo en caloriasss, felicidades por tu blog.. BESITOSSS desde el PERU ... CARME CONSOL

Anònim ha dit...

Hola Sión i el Miquel de,la cuina Fem un mós, muchas gracias por el comentario, y muchas felicidades, espero se de muy prontito este lindo viaje a Perú, como una segunda luna de miel, y conocer muchos atractivos turístico que hay, como MACHUPICCHU, LAS LINEAS DE NAZCA, Y LAS ISLAS BALLESTA, se los recomiendo en su recorrido por el PERÚ..Felicidades,,,, CARME CONSOL

Anònim ha dit...

hOLA Ana de la cuina M'agrada cuinar,,muchas gracias por el comentario,y por el lindo blog que tienes,la gastronómica peruana es el resultado de la fusión cultural de usos y costumbres agrícolas, tradiciones y simbolismos místicos, entre lo español y andino.muchas ..felicidades,, besitosss desde el PERU.. CARME CONSOL

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Joaquina; -La cocina de los inventos-
Realment, com dius tu Joaquina, és una de les meravelles del món mundial, doncs ho té tot... costa, serra -muntanya- i la selva. Tot amb molts contrastos, culturalment i també molt ric amb l'apartat de la cuina, amb una gran variació de plats, el que ha presentat la Carme Consol, n'és un de la part de la serra -muntanya- i és, -dono fe- que és una al.legría per el paladar.
Salutacions Joaquina¡¡

Paco; -Pau&Vell- El Machu Picchu, és veure-ho per creure-ho, quina delicadesa per la vista. El plat, la Carmen Consól, n'ha fet una verdadera representació, com has pogut llegir.
Una abraçada cap a Crevillent¡¡ :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Silvia; -Cuinar és senzill- La cultura, en aquest cas d'un altre país, té la força de la variació cultural i també gastronómica, amb el ventall de posibilitats que aixó té.
Si tens oportunitat de visitar aquest país, no t'ho perdis Silvia, realment val la pena¡¡
Una abraçada Silvia¡¡ :-D

Glória; -El café de nit- aquest "cocktel" de história i gastronomía, l'hi dóna un pes i uns colors -respectivament- aquest país, que és el que és per tot el que té per veure i per visitar.
Una abraçada Glória¡¡ :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Ana; -La cocinera de Bétulo- Molts gràcies per el teus comentaris. Una abraçad per a tu també "col.lega". :-D

Nuri; -A peu coix- L'história dels païssos va molt lligada a la cultura gastronómica, i aquest país n'és un clar exemple de cultura gastronómica, un petit exemple, és el plat que ha presentat la Carme Consol.
Rep una forta abraçada Nuri¡¡ :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; -Caprofiti- Doncs, com molt bé diu la Carme Consol, a veure si és repeteix l'anada a aquest país, però aquesta vegada tots dos, de ben segur que no tindràs cap decepció.
Fins la propera Gemma¡¡ :-D

Sión i Miquel; -Fem un mós- Quina enveja -sana- poguer fer aquest viatge i conéixer, totes les coses meravelloses que té aquest país.
Ja informareu, de la vostra estada, si aneu.
Fins la propera Miquel i Sión¡¡ :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Helena; -Cuatro espècias- Puc dir-te, que sí que ho és una passada..., una al.legría per la vista i també per el paladar,-a l'apartat de cuina- amb la gran variació de paisatges i contrastos que té aquest preciós país.
Una abraçada cap a Vigo¡¡ ;-D
Elena; -Cuatro espècias- Puedo decirte, que sí que lo és una gozada..., una alegría para la vista y también para el paladar. -en el apartado cocina- con la gran variación de paisajes y contrastes que tiene este precioso país.
Un abrazo para Vigo¡¡ ;-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Ana; -La cocinera de Bétulo- Si és fa amb al.legría i amb molt d'amor totes aquestes coses, és trova tot.
Salutacions Ana¡¡ :-D

Anna; -M'agrada cuinar- És una cuina, com estic repetint, de molts contrastos i molt separada per a zones, amb una gran varietat de productes. Els plats són presentats amb molta quantitat i de molt alta qualitat.
Salutacions a Olvàn¡¡ :-D

Teresa ha dit...

Quin bon post...! gairebé m'hi trobo!! m'encanta el menjar especiat, així que amb aquesta recepta segur que em lleparia els dits!!!

Francesc ha dit...

Caram, quin post més interessant!!! Només esmentar "Machu Pichu" ja se'm fan les dents llargues!! M'agradaria molt poder visitar aquest país tan bonic. Tanmateix, dubte molt que ho puga fer mai. La recepta és molt curiosa. Quina sort haver pogut gaudir de tota aquesta cultura gastronòmica.
Salutacions

Maria Pilar-COCINICA ha dit...

Me he sentido como si estuviera allí, que maravilla y que bien nos lo habéis contado.

Un beso

Anònim ha dit...

teresa ,,De la cuina Com a casa res¡muchas gracias por el comentario,si esta rica,ricaaa..tiene un aporte nutricional por ración de 689 calorías, 26.2 gramos de proteínas y 4.5 miligramos de hierro.como veras es muy nutritiva.. felicidades por tu blog besitosss desde el PERU .. CARME CONSOL

Anònim ha dit...

Francesc ==== DE LA CUINA A la taula i al llit muchas gracias por el comentario,, me alegro que te gustes Machupicchu. pero nunca digas no..ten fe en ti, ya veras que muy prontito se te cumplirá este hermoso deseo de conocerla, creo que de eso, se trataba este post que ustedes puedan conocer atravez de esta maravillosa historia que nos narra josep, esta maravilla del Mundo...besitosss desde el PERU.. CARME CONSOL

Anònim ha dit...

Maria Pilar ..De la cuina Cocinica de Benas,, muchas gracias por el comentario,y felicidades por tu lindo blog. que bueno que hallas sentido muy cerquita del Machupicchu,,es extraordinario, maravillosa ,fascinante,, Josep lo vivió junto conmigo esta experiencia tan inolvidable, de mucho recuerdos muy lindos,,y por esa razón quisimos hacer este post dedicado a los 100 años de machupicchu , que bueno que les halla gustado mucho,,mucho cariños para zac tu engreido,,,besitosssss
Besitos desde el peru------petones desde Badalona,, y pochoncicos para Zaragoza

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Teresa; -Com a casa res- Celebro que t'hagi agradat aquest "post". La recepta que ha fet la Carme Consól, és d'alló tant i tant genuína, una bona recepta amb productes autóctons.
Fins la propera Teresa¡¡ :-D

Francesc; -A la taula i al llit...-
Doncs, com has pogut llegir, la Carme Consól, sería una magnífica anfitriona, si anessis en aquest país.
La recepta és molt i molt bona, acaompanyada de la chicha de jora, ho millora molt i molt.
Salutacions Francesc¡¡

Maria Pilar; -Cocinica de Benas- Anar aquest país, Perú, i sentir tots els seus sabors i gustos, et porta a fer aquest "post" i disfrutar-ho tant com ho em disfrutat nosaltres, que així ho donem a conéixe'r.
"Pochoncicos" cap a Saragossa María Pilar¡¡ ;-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,