Robert Schumann (1810-1856) |
Encara que diuen, que val més tard que mai, no voldria acabar l'any, sense concloure amb una modesta dedicatòria, a aquest gran músic alemany que fou Robert Schumann que enguany celebra el seu segon centenari del seu naixement (1810-2010). Nascut a Zwickau –Sajonia- i considerat per molts, un dels compositors de més gran fama durant la primera meitat del segle XIX.
De temperament depressiu, el seu pare, llibreter i editor a Zwichau, va influir molt a les lectures del jove Robert, al igual que també va heretar el temperament depressiu, que marcaria tota la seva jovenívola vida.
Dos fets marcarien la seva vida considerablement; La seva germana Emilie, la qual va embogir i es va matar i poc després la mort del seu pare. (1826)
Alumne brillant dotat d’una gran sensibilitat i d’una intel·ligència molt desperta, els tretze anys es va dedicar a la literatura, fet que va creure que seria la seva vocació.
La seva mare, que era una entesa filharmònica, va enfrontar-lo molt aviat a tocar el piano, revelant-se com un alumne brillant, tal fou així que, a l’edat de dotze anys, escriuria un Salm per cor i orquestra, i els catorze anys, escriuria un assaig sobre l’estètica de la música.
Allunyat de la realitat, va trobar en els somnis, la sensibilitat necessària, potser, per escriure aquesta peça d’un poder de sentiment i romanticisme en estat pur. Reverière/ Ensueño/Somni.
Fou ingressat en un sanatori privat a prop de Bonn, on va morir el 29 de juliol de 1856 a l’edat de 46 anys. Fou enterrat al cementiri vell de Bonn.
Blocaires, mentre llegiu... escolteu...
8 comentarios:
Josep,
Gràcies per acostar-nos el Schumann-persona. El músic, malgrat morir jove, és un dels cims del romanticisme i de la música de tots els temps.
Una abraçada
Josep; -El café de nit- He volgut acostar Schumann, per el que va ser, un gran romàntic i a la vegada profund amb la seva música. La peça escollida ha estat una del, Albúm de la Juventud -ensueño- que també va escriure amb la seva filla, peces aquestes que van ser creades per tal que els nens puguessin lluir en el piano, les seves primeres interpretacions.
Jo les havía tocat, i com deia Beethoveen, una peça, per moltes notes que hi posis no vol dir que sigui millor. Les notes que hi posava Shumann eren carregades de sentiments i a la vegada de sensilleza. Aixó tant sols ho creen els génis musicals.
Moltes gràcies Josep, per el teu comentari. Salutacions¡¡ :-D
Benvolgut Josep, amb els posts que feu la gent que en sabeu, de música, gaudesc moltíssim. Salutacions
Josep, gràcies per acostar-nos a la música, particularment n´he gaudit molt , desconec moltes de les peces que tant tu com l´altre Josep ens mostreu i de veritat que mai decepcionen.
una abraçada.
Francesc; Ho celebro Francesc,-al menys és l'intenció- de fer aquest moments d'escoltar-ho i gaudir-ho i, si agrada, doncs molt millor.
Mai; D'aixó es tracta, de poder escoltar peçes de grans autors i donar-ho a coneixa. Schubert i el seu Álbum de la Juventud, són d'aquells peçes que podeu escoltar-les i gaudir-les sense fer-se gens cansades.
Tan tu com el cafè de nit, ens porteu per el camí de la bona musica.
Una abraçada
Aprovecho la oportunidad para saludarlo y a su vez, invitarlo a ver mi blog dedicado a mostrar la riqueza cultural del Perú mediante fotos comentadas, modelos tridimensionales en imágenes y videos, artículos y más. La dirección es:
historiaenfotosperu.blogspot.com
Sión i Miquel; -Fem un mos- Un camí que ens agrada compartir, amb tots vosaltres. Salutacions¡¡
Luís; Moltes gràcies per els seus comentaris ho tindré en compte. Salutacions ben coordials¡¡
:-D :-D :-D :-D
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,