Praga i Dresden dues ciutats de la bella Europa (2ª part i última)

La nuvia venuda (polka)

Antonin Dvorak. Sinfonia nº9, coneguda com la  del Nou Món -1er moviment-

 Antonin Dvorak (1841-1904)



En aquesta segona part -com ja us vaig dir a la primera-  parlaré dels menjars i el plats més típics que es troben a la República Txeca i també de la seva  música, que crec que val la pena escoltar i gaudi... bé, si us assembla bé, comencarem.

Els plats de la cuina txeca, estàn basats amb plats d’un alt gust de sabors, i també amb un alt contingut de proteínes i grasses. Cal esmentar que a la república txeca la temperatura mitjana durant tot l’any és de 15º a 18º i els hiverns les temperatures poden baixar fins els 0º de mitjana. Les salses que acompanyen els plats, són també fortes i contundents, reafirmant els poders calórics d’aquets plats.

Sens cap dubte un dels plats més atractius de txéquia, és el gulash plat que tè els seus orígens en el imperi austro-húngar, popularitzat i escampat a tots els païssos veïns, considerat un plat casolà i a la vegada senzill, per els pocs marges d’errors que si poden produir, en la seva elaboració. La carn tant pot ser d’aviram, com de bou o també de vedella, -aquí s‘ha la coneix com a “carne de res”- la gràcia consisteix en deixar la carn ben malosa per després acompanyar-la amb la salsa contundent que l’acompanyarà, moltes vegades aquesta salsa serà acompanyada de boles de farina Knedlíky les quàls també són força premsades, per tal de poguer sucar la salsa.

Les sopes pensades pels dies de fred,-els hiverns ronden el Oº durant tota l’estació- consistents amb carns de “res” i caldos espessos, molts d’ells fets amb patates.

La xarcutería també tè un bon apartat dins de la cuina txeca, amb les salsitxes i ensalades de col fermentada i broquil amb salses contundents, tot plegat mollat amb la cervesa de molt bona qualitat i d’una graduació baixa al paladar i amb més de 450 variacions, és una de les begudes que acompanyen a quasi tots els plats de la cuina txeca.

A la plaça del ajuntament de Praga, si poden trobar gran variació de parades amb productes de xarcutería i també brotxetes amb pernil de Praga, aixó sí, sempre acompanyat amb una bona cervessa negra, d’un suau gust de pegadolça… deliciósa¡. Els txecs la consideren la beguda nacional.
Les celebracions amb els amics i grups a les tasques tradicionals txeques, són un bon lloc per assaborir  "complerts" d’aquesta mena. Els horaris a dites tasques són molt rigurosos.


Parlar de la música txeca, és sens cap dubte parlar de Bredick Smetana. Smetana fou un dels millors compositors que va saber pintar tots el colors de la seva nació, sense abosar de la música tradicional del seu paìs, però sí col.locant-hi petits esbosos de dita música, com balls populars i polkes, que, com aquesta de la seva òpera cómica; La núvia venuda, va saber col.locar-la a nivell internacional. (polka que podeu escoltar a sobre d'aquest escrit). Aquesta ópera escrita  en tres actes, fou estrenada a Praga el 30 de maig de 1866, va ser la referent de l’òpera txeca durant molts anys. L’obertura  d’aquesta òpera, moltes vegades,  s’interpreta com a peça de concert i els txecs l’escolten com  si fós un verdader himne.

Tot fent una micona d’história podem dir que, Bredick Smetana nèix el 2 de març de 1824, a Litomysl, (Bohemia). A l’edat de sis anys va donar els seus petits concerts. Tocava el piano i també el violí. L’any 1848 va fundar una escola, gràcies el preciat mecenes que va tenir; Franz Liszt. Va treballar com a profesor, director d’orquestra i músic de cambra. Una infecció de sifilis, l’hi afectà l’oïda deixant-lo sord, va tenir que deixar les funcions de director d’orquestra, (1874) dedicant-se de ple a la composició. Va morir el 12 de maig de 1884 a Praga, i aquest va ser el dia escollit per donar el toc de sortida dels concerts de
La Primavera de Praga que des de l’any 1946 se celebren en aquesta ciutat i s’allargen fins a principis de juny.

Un altre gran músic txec i fent una micona d’història directament, fou Antoni Dvorak que va nèixer a Nelahozeves , molt a prop de Praga el 8 de setembre de 1841.
L’any 1874 va obtenir una beca del govern austríac i tornaría a guanyar-la dues vegades més, els anys 1876 i 1877. En el jurat que les eveluava s’hi trovaba Johannes Bramhs que l’hi garantir  la seva amistat per sempre mes.Viatjar al Regne Unit en nou ocasions, Alemania, Rússia i marxar cap els Estats Units, on presumiblament els cants espirituals i la música popular d’aquest país i els ritmes aborigens nordamericans el varen inspirar a compondre la  que potser sería la seva més coneguda sinfonía, la Nº 9, coneguda com la del Nou Món, que aquí podeu escoltar -1er moviment- amb l’orquestra Filarmónica de Viena i dirigida per Herbert von Karajan.
Va rebre multitud de premis en vida. De gustos senzills i d’una gran humiltat tornar al seu país, on morir l'1 de maig de 1904 a Praga a l’edat de 62 anys.

Praga, tè tres teatres d’Opera; El Teatre dels Estats, Teatre Nacional i l`Òpera de Praga, -mireu les fotos a l’Slide- i que durant quasi tot l’any es pot gaudir d’aquets espectacles operístics a tots tres. Jo vaig tenir l’ocasió de poder veure en el Teatre dels Estats l’òpera estrenada en aquest teatre; Don Giovanni. Amb un exel.lent repartori tant de cantants com de ballarins. Martin Barta -Don Giovanni-; Adriana Kohutkova –Senyora Anna-; Otokar Klein –Don Ottavio-; Miloslav Podskalský –El comendador-... Una posada en escena molt apurada i a la vegada molt divertida, amb números força acrobàtics per part dels ballarins. Al final de la actuació –com es tradicional en aquest teatre- se l’hi dona el ram de flors el personatge més aplaudit, en aquella representació fou per; Otokar Klein –Don Ottavio-.

(Blocaires; escolteu i gaudiu d’aquesta passejada per Praga¡¡)