El Mercat de Sants. La terra per la terra.

 Pollastre amb farigola.

Apunt per anar al Born...

      Vinga Xurriaca que ja és hora…, tranquila…, que sóc jo… sí, sí… encara és negra nit… peró ja ho saps de cada día… vinga som-hi… ara et posaré la manta… així… els arnesos… a veure… així…molt bé… bé…vinga ja estàs a punt… …goita Xurriaca… la mestressa ens ha preparat la carmanyola… bé… m’ho ha preparat per a mí…, doncs tú ja saps, que tens la doble ració de cebada… i també la ració de palla…

Arri…¡¡ …les peulles closques de l’euga començaren a marcar el pas monóton i buit en aquell paratge fosc, de cami cap a Barcelona per  després arribar-se fins el Mercat del Born… …oixque (*)… goita Xurriaca ja comença agafar forma el nostre mercat… ja no tindrem que aixecar-nos tant d’hora … i així no anar fins el Born i allà, poder vendre les nostres fruites i verdures… …i fet amb maons…i d’obra vista¡¡ … … que bé… la terra per la terra, Xurriaca…¡¡ bona feina… Ollà…vinga que encara ens queda un bon troç fins arribar-nos a Barcelona…

El Mercat de Sants fou inaugurat el 1913, i queda pales que en aquest mercat la seva estructura d’obra vista i la forma que va volguer donar-li l’arquitecta Pere Falqués i Urpí, -autor entre altres obres dels bancs-fanals del Passeig de Gràcia, i també del mercat Maigmó de Badalona, que es troba en aquets moments també  en restauració- és per tal de no oblidar la terra i així convertir-la per la terra. Els contraforts interiors muntats amb maons, remarquen la voluntat de reafirmar aquesta estructura per acabar amb el sostre, i amb la teulada i  també amb la façana fets de ceràmica i maó.

Encara que el Mercat en els seus  inicis es trovaba a la plaça d`Osca -anomenat mercat d'Osca, 1876- el seu enclavament final, és aquest,  amb l'illa tancada dels carrers; Sant Jordi, Sant Medir, Càceres i Daoiz.

L’any 1991, es varen fer treballs de manteniment i a l’any 1990 i 1996 treballs estructurals, amb  una reforma del terra. L' any 2009 i també el 2010 es quant es farà una restauració integra. Aquestes obres estàn previstes acabar-les l’any 2012. La carpa del Mercat es troba en aquets moments a la Rambla de Badal.

... a veure Xurriaca... vine cap aquí..., que et poso el sac amb  la cebada i  t'he afluixaré el bridó una mica... així... i t'ha apartaré el ramal... a veure ... molt millor... per que puguis menjar més bé ...

Com anècdota final, aquest mercat està molt ben protegit per tots els carrers dels “sants” que el protegeixen al seu voltant … Carrer de Sant Jordi, cavaller i aventurer que fou, i també protector de les terres dels més febles, Carrer de Sant Medir, pagés català i que conreava les seves terres a Sant Cugat i, dins del mercat, protegint-ho tot plegat, Sant Bartomeu, patró de Sants.

…a veure que ens ha posat la mestressa a la carmanyola per dinar…?

.-Pollastre a la farigola acompanyat amb patates.-

Ingredients: (per a 4 persones)

1 Pollastre tallat a quartos
    o pit de pollastre tallat a daus.
Unes branquetes de farigola.
1 Ceba.
1 Kilo de patates.
1 Pebrot vermell.
1 Pebrot verd.
Farina (per arrebosar).
1 copeta de conyac.
Un grapat de pèssols.
Sal i pebre.

Preparació:
Agafarem el pollastre el salpabrerem i un cop enferinat el passarem per la paella i el reservarem, un cop estigui fregit. Bollirem les patates.
Bollirem la branca de la farigola amb una micona d’aigua, durant una estona. Mentrestant, a la mateixa cassola de terrissa que hem fet el pollastre, tallarem els dos pebrots – el vermell i el verd- ben petits i al cap d’una estona, posarem la ceba que ens quedi tot ben sofregit, posarem el pollastre a dins de la cassola, la copeta de conyac i ho cobrirem amb el caldo obtingut de la farigola, junt amb una culleredeta de farina per tal de que la salsa quedi una micona més espessa, ho remanarem una micona, i deixarem que es faci 30 minuts a foc baix, 10 minuts abans d’acabar l’hi posarem el grapat de pèssols.
Ho servirem calent, acompanyat amb les patates bullides i la salsa a part.

Vinga Xurriaca marxem cap el tros…, que per avui hi ha ens hem guanyat el dinar…arri…¡¡

(*) Totes les expressions posades en aquest “post” son extretes del llibre del senyó Miquel Pont; L’abecedari del pagés, de l’Editorial Proa, Un llibre que per ordre alfabètic, podem trobar-hi més de 300 entrades, totes elles relacionades amb el món rural i el de la pagesía; noms dels estris de la casa, dels aparells per anar a segar i batre, de les eines del cam, mides de longitud, per mesurar el líquids…a tall d’exemple, és molt curiós, trovar-hi l’olla d’escalfar l’aigua, que es trova junt a la llar de foc i on en el seu voltant si troven més de 25 noms diferents d’estris i ferros, per aguantar dita olla.

Dedico aquest « post » a la Glória i el Josep de; El café de nit, per coneixa tant i tant bé aquest barri; per trepitxar-lo, per viure’l, per fer-hi pinya i per donar-nos a coneixa també, aquestes receptes tant arrelades a la terra, al igual que també per les escapades, per  les receptes de cuines i les cróniques d’òpera que ens comenteu sempre en el vostre bloc. El café de nit.

Moltes gràcies Glória i Josep¡¡.

 Ah..., i si voleu saber  més del barri de Sants i la seva gent, trapitgeu aquí, doncs l'Agus i el seu blog; Memória de Sants, us en poden explicar tot un munt.