Pessigada de Peres.

29 d’agost de 2010

Una pessigada...

...i una altra

No, no… no és cap pastís de pa de pessic…, aquesta pessigada d’aquest meravellós pastís fet de peres, que potser sí que, de pessigada amb pessigada se'n fa una gran gambada… és un pastís que, en el moment de tallar un bocí, continuarà un altre pessigada i potser un altre… i així fins que s’acabi… amb una gran seguretat que, podem acompanyar aquesta pessigada en una festa d’aniversari, o algun sant, o un diumenge per acabar de dinar o per què no…? perquè avui, és avui… i que de ben segur s’esgotarà, fins acabar existències… què… ho… provem…, doncs si és així... som-hi!!

Ingredients:    (per a 6/8 persones)
Un kilo de peres. (tallades a daus i a discs)
150 Grams de sucre.
20 Grams de mantega (per untar el motlle)
2 Ous.
Un paquet de pasta trencada (quebrada)
Una tassa i mitja de nata. (35%)
Una pessigada de canyella en pols.
Un altre pessigada de pebre fresc molgut.

Preparació:

Aplanarem amb el corró de fusta la pasta, l’estirarem de forma circular de manera que quedi d’un espessor de quatre mil.límetres aproximadament. Untarem un motlle amb mantega i també l’enfarinarem, col.locant la massa a sobre del motlle i ho deixarem que cobreixi les vores internes. Calentarem el forn a temperatura moderada.

Pelarem les peres i les tallarem en forma de daus. En un atuell hi posarem la nata, el sucre i els ous, afegirem la pessigada de pebre fresc i també la pessigada de canyella en pols, tot plegat ho remanarem. Tirarem els daus de peres a sobre de la massa, ho cobrirem amb la barreja obtinguda de; nata/sucre/ous/i les pessigades de pebre fresc i també de la canyella. Per sobre l’hi posarem talls de peres, tallades a discs. Ho posarem al forn i ho deixarem coure al voltant d’una hora.

Tant ho podem servir tebi com fred. (blocaires que vagi de gust¡¡)

15 comentarios:

paco ha dit...

ché josep, axó es un maravellós escándalo de postre ó per anant repixcant trosets, em prenc nóta per a fer-lo cuánt pugui, salutaçións paco

Margarida ha dit...

Ja ho crec que, pessigada a pessigada, desapareixerà de seguida! Aquestes coses o les amagues o no duren. És el mal que tenen!
És clar que tot fossin així....
Una abraçada

Cristina ha dit...

M'agraden molt les peres però mai n'he menjat un pastís. Si no et sap greu n'agafo una pessigada, segur que està molt bo!!

surfzone ha dit...

Res de pessigades... aquí s'ha d'entrar a mossegada salvatge XD
Has tingut sobreproducció de peres? Aquesta és la segona recepta consecutiva :-)

Anònim ha dit...

Que Deliciassss..... sera comer este pellizco de peras, la siento muy rica y suave rico rico,,,que variedad de receta tienes de peras,, cada dia nos deslumbras con tus maravillosas recetasss ,, sencillas y muy facilitas de hacerlas,, gracias por compartirlas, un beso grande desde el Peru,,,,,,,,,

Francesc ha dit...

Quin pastís!!! Això és de pecat mortal!!! A pessigades? No!! Com diuen per ací dalt: A MOSSEGADES!!! Fa una pinta deliciosa. Per suposat, queda apuntadíssim!!! JosepB, et superes a cada post!!!

Gemma ha dit...

Segur que no en sobrarà ni una engruna! Les peres són les grans oblidades a les postres i en canvi queden boníssimes, oi?

Dolça ha dit...

Pessigada a pessigada... ja t'ho diré si n'ha quedat, acabo de copiar-me la teva recepta per fer-la!!
PTNTS
Dolça

mercè ha dit...

Trobo que le peres fan molt bons postres,peres amb vi, peres amb formatge...i aquest pastís que ens acaves de presentar està de vici!, potser m'agraden més que les pomes i tot per fer postres!Una abraçada.

Josepb. ha dit...

Com sempre, sigueu benvinguts en aquest blog i moltes gràcies per deixar-hi els vostres comentaris.

Josepb. ha dit...

Paco; -Pau&Vell- ... doncs si, pren nota d'aquesta pessigada de peres i ja ho veuràs com de mica en mica -i també mentre el vas fent- va desapareixent... al menys els bocinets de la pera.
Una abraçada a Crevillent Paco¡¡ :-D

Margarida; -El món de la cuina- Per que duri?,la veritat..., com deia la meva mare; el que hi ha a taula és per menjar... i tenía tota la raó... guardar-ho per l'endemà com a molt... i que vagi de gust Margarida¡¡

Cristina; -Crijoarmael- Doncs et dono la raó amb les peres, a mí també m'agraden força i la veritat, donen molt de si a la cuina i com a pastissos, aquest n'és un clar exemple, per fer-lo en variació als pastissos de poma, amb un altre textura i de gust diferent a la boca també.
Fins la propera Cristina¡¡ :-D

Josepb. ha dit...

Catacuina, -Surfzone- tampoc tenim que entrar a menjar aquest pastíss a queixalada "bestial", doncs venim de fer un bon àpat i el pastíss, és tant sols per donar-hi un acompanyament a dit dinar.
Superproducció res de res... a les peres farcides, n'hi vaig posar-n'hi tres -veure "fotos"- i en aquest pastíss de peres n'hi havíen dues, l'endemà avent acabat de dinar vaig acabar el dinar amb una pere sencera, total sis peres.
Fins la propera Surfzone¡¡ :-D

Carme Consol; Ets la meva "fant" número u, i aixó m'el.logia molt, per poder continuar fent aquestes postres i d'altres, amb sensilleza i humil.litat... i també amb molt d'amor que és com surten les millors coses.
També un petò i una abraçada cap el Perú¡¡ :-D

Francesc; -A la taula i al llit el primer crit- Aquest pastíss té tots els encants per ser menjat amb tranquilitat, estem el final d'un bon àpat i l'acompanyarem amb aquest toc suau de la pera.El farà molt més deliciós.
Moltes gràcies per els teus el.lógis Francesc, records per a l'Oretto¡¡ :-D

Josepb. ha dit...

Gemma; -La cuina de casa- per molts anys en el teu quart aniversari del blog. Jo més modestament aquest mes de setembre en faig dos.
Aquest postre tant oblidada a la cuina, i amb grans recursos cul.linàris i en molt bons resultats.
Ja la dita que diu... El Miño la fama, i el Sil el agua...

Dolça; -No tot són postres... a la cuina- Content i satisfet de que prenguis bona nota d'aquest senzill i saborós pastíss, si el fas ja m'ho sabràs dir... de debó molt i molt bo¡¡
Una abraçada "ganxeta" records a Reus¡¡

Mercé; -Destapant cassoles- Com ja he dit a la Gemma, la dita que diu; El Sil el agua i el Miño la fama...
Un pastíss diferent a l'hora de volguer fer quelcom diferent amb la tranquilitat que et dona que es fàcil de fer, i també pots quedar molt i molt be a l'hora de servir-lo per els teus convidats, quedant molt i molt bé també.
Un petò Mercé¡¡

Dolça ha dit...

Pastís fet i he de dir-te que la nota és alta! Va agradar molt, i res de pessigada a pessigada, va volar queixalada a queixalada!!
Gràcies per la recepta.
PTNTS
Dolça

Josepb. ha dit...

Dolça; -No tot són postres... a la cuina- ... Doncs queixalada a queixalada se'n fa una més gran gambada... :-D
Que vagi de gust... millor dit... ha anat de gust...per que ja no en n'hi ha... :-D :-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,