Coca de Sant Joan, amb olor de pòlvora.

19 de juny de 2010



Tots els carrers feien olor de pólvora…en una mà, jo, portava la metxa encesa, a l’altre, les piules dins d’una bossa...et fotràs mal… em deia el pare, assentat al portal de casa, tot prenent la fresca amb els veïns. Dins a casa l’olor que desprenia el forn, amb portava fins a l’interior de la cuina, passant primer per la botiga de casa que es trobava tota plena de plats i olles, per després entrar fins el fons … fugiu-me de la cuina… deia la mare, tot traient amb els draps de cuina aquella coca acabada de fer i encara fumejant…mama vindré tardme’n vaig de revetlla…, deia el meu germà… Jo, me’n tornava al carrer, acabar d’esclatar quatre piules més i guardant-ne altres quatre, per la revetlla de Sant Pere… Joseeeeeeeep… cridava la mare… deixa els “petardus” i agafa un troç de coca…em deia la mare amb la coca a les mans… jo, agafava aquell troç de coca, acabada de fer… esponjosa… amb els pinyons per sobre acabats de torrar… amb aquell gust de llimona acabada de ratllar… i la fruita confitada… i darrera fons… l’aire fresquet…, amb l’olor de pólvora… No cal dir, que aquella coca era repartida entre tots els veïns… boníssima Maria, tens que donar-nos la recepta…i mullada amb una copa de xampany… María… t ’on fill veu xampany deia la meva àvia, tot mastegant la coca amb l’única dent que li quedava a la boca… deixa’l mama… un día és un día… i tot seguit la mare començava…

Coca de Sant Joan.- (per a 6/8 persones)


.- Ingredients:

1 Ou.
1 llimona.
200 g. De farina.
100 g. De fruita confitada.
25 g. De margarina.
25 g. De llard.
50 g. De pinyons.
20 g. De llevat premsat..
100 g. De sucre.
3 culleradetes de llet.

.-Preparació:

Desfeu el llevat amb la llet i amb una part de farina en un bol fins que formeu una bola tova. Tapeu-la amb un drap de cuina, deixeu-la a prop del calor fins que augmenti de volum. (dins e l forn apagat,  és un bon lloc).Poseu la resta de farina en forma de volcà i el bell mig col•loqueu l’ou sencer, el llard, la margarina, 40 g. de sucre i la pell de la llimona ratllada, ajunteu tots els ingredients, en primer lloc amb una forquilla i tot seguit amb les mans. Quant la barreja estigui a la meitat, afegiu-hi el llevat fermentat i acabeu-lo de amassar amb les mans fins obtenir una pasta compacta.
Tot seguit formeu una coca sobre una llauna engrassada, aixafeu amb les mans, pinteu lleugerament amb aigua i adorneu amb la fruita tallada ben fina... Joseeep ja n’hi ha prou de xampany..., i els pinyons (que haurán estat en remull al voltant d’una hora). Espolseu la resta de sucre. Deixeu-la en repòs i en un lloc calent, tapeu-la amb un drap de cuina, fins que augmenti el seu volum. (un bon lloc, es també al forn amb una micona d'escalfor). Estireu la coca amb un corró donant la forma de la coca tradicional. Poseu-la el forn regular uns 20 minuts fins que quedi daurada. (bon profit¡).

Goita que bé Maria… per Sant Pere l’ha faré aquesta coca… doncs en el meu marit l’hi agradarà… i a més a més com que és diu Pere… goita que bé… Oli en un llum…
També he de dir, que la meva àvia, molt subtilment, l’hi havia venut a la veïna, una plata de forn de la botiga de casa…, l’excusa…?... que la veïna pogués fer la coca per Sant Pere… vés… dona vés… ja m’ho pagaràs demà... ( blocaires bona revetlla¡¡)

24 comentarios:

Anònim ha dit...

hola josep, sabes me considero un fans de tu blog ,estoy muy contenta que te pueda escribir y a la vez poder comentar aqui , que lindo relato,,acerca de la coca de san joan..se ve muy rica y apetecible uhhhhh que rico un abrazo muy fuerte y un besooooo carmen consuelo

Francesc ha dit...

M'ha semblat un post molt tendre, Josep. La coca, boníssima!!! Visca sant Joan!!!

ANNAFS ha dit...

Que bona la coca de St. Joan i si la recepta és de la mare, encara millor. No sé si aquest any tindré temps de fer-ne però espero que sí.

paco ha dit...

ché josep, mas fet tornar a reveure la infanteça, a vegades es molt bó tornar a viure aquets moments tan emotiús, y per supost la coca amb confitura ja es el summun,....abraçades paco

MaryLou ha dit...

Molt bonic el teu relat!!
La coca t'ha quedat ben maca!!!
Petonets

josep ha dit...

Josep,

La coca de Sant Joan, a més de ser molt i molt bona, es una tradició que porta un munt de records de la infantessa, com aquest que magníficament has relatat i que crec que no ens és gens aliè.
Una abraçada i bona revetlla!

Gemma ha dit...

La revetlla de Sant Joan és una de les festes familiars més boniques de casa nostra. I pel que veig, a casa teva també...
Una coca boníssima!

xisca ha dit...

Quina entrada més polida , que bons els sabors que et fan recordar i més si són records d'infantesa .Sempre he pensat que existeix un fil conductor ( tal vegada el cordó umbilical???) que conecta l'estomac amb el cor i el lloc del cervell reservat als records més tendres. Sobre tot els plats que tant bé feia la mare. Segur que aquesta coca de Sant Joan és la més bona que has tastat mai , és la que feia la mare.

Bones festes de Sant Joan.

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Josepb!!!
Quins records , oi??
Quina pena que només ens quedi tot això tan maco i no poder tornar-ho a viure amb els mateixos....
Has fet la coca molt aviat ...eh!!! haurás de tornar a fer un altre per sant Joan!!!

Que tinguis un Bon estiu!!!

mercè ha dit...

Quina entrada més bonica josep!,una festa, una tradició, molts records, familia...VISCA SANT JOAN I LA COCA!!!.

Margarida ha dit...

Avui has fet una entrada ben entranyable!
I la coca de fruita és la que més m'agrada a mi!
Ara, l'has fet tan aviat que n'hauràs de fer una altra per a la revetlla, no?
La meva filla Núria em va dir una vegada "Està bé, això del bloc! Podem menjar un pastís quan fas la recepta i un altre el dia que toca menjar-lo!" Així ho feia abans. Ara,en canvi, miro de fer-ne només un, que després m'he de matar a fer kilòmetres en bici per rebaixar pes!

Que tinguis una bona revetlla!

Gemma ha dit...

Penso que som molts els que ens hem vist ficats a la teva història i el mes maco es que aquí no acaba segueix any rere any i ara sóc jo la que li dic als meus fills, "pendreu mal"....

Una entrada molt tendre i bonica.

Feliç Sant Joan!! Muas!

Carme ha dit...

Josep,
M'encanta aquesta història, de fet molts de nosaltres ens sentim identificats, els petards, la fresca, el carrer, els veïns, doncs al meu barri recordo fins i tot, fer la foguera quan erem canalla, cosa que ara tot s'ha perdut, encara que alguns continuem amb les tradicions, fins que els fills diguin prau! vull anar de revetlla.
Que gaudeixis d'una bona revetlla i, de ben segur una coca amb la recepta de la teva mare.
Una abraçada,

surfzone ha dit...

Bona revetlla per a tu també!
Jo vinc d'un poble de pagès i allà els petardus ja arriben per Sant Isidre, el patró dels pagesos, i els seus focs. Jo també havia sentit això de "et faràs mal als dits", fins que un any me'n va explotar un a la mà i em vaig esbotifarrar tres dits... des de llavors, els petards ben lluny (i la coca ben a prop!).

SUSANNA ha dit...

HOLA JOSEP, GUAPO TU

UNA HISTORIA MOLT MACA, UNA COCA DE 10...

ET DESITJO UNA FELIÇ REVETLLA,I

MIL PETONETS

SUSANNA

Cristina ha dit...

Crec que he fet tard i no tindré temps de fer la coca per demà.. Felicitats per la teva i a disfrutar.

Dolça ha dit...

Jo era de les que entrava a la cuina amb els petards a robar un troç de coca, i la meva mare m'empaitava per fer-me fora. Ser la gran de molts comporta ser una mica gamberra

PTNTS
Dolça

Josepb. ha dit...

Deu vosguard a tothom, i com sempre moltes gràcies per els vostres comentaris i també, sigueu benvinguts.

Anónima/Carme Consól. Al igual que tu, Carme Consol, jo també puc dir que tinc l'honor de que tu siguis fan meva i amb molt d'orgull, em fa molta il.lusió que així sigui.
Una abraçada molt forta per tu, per Ica i també per el Perú¡¡.

Francesc; -A la taula i al llit, el primer crit- Amb tendresa està escrita aquest "post" doncs aquests records escrits encara és avui que hi són, i esperem que per molt de temps més encara. Salutacions per l'Oretto¡

Anna; -M'agrada cuinar- He intentat aproximar-me tant com he pogut en aquest "post" per tal de fer la coca al màxim aproximat possible... la revetlla és dijous... encara queda el cap de setmana per poguer-la fer la coca Anna¡¡.

Josepb. ha dit...

Paco; -Pau&Vell- L'etiqueta és de "Racons Amagats" aquets racons -també- del nostre pensament que es desperten aquets dies més assenyalats per dir; quànt erem petits feiem... o anavem a jugar a...
Amb els millors desitjos per que disfrutis aquest i tots els dies del any amb aquest pensament.

Marylou; Molt agraït, per el teu comentari¡¡

Josep; -El Café de Nit- Un relat que he fet, pensant amb el tot plegat de com era fa uns quants anys... i apuntat amb la màxima presició possible, espero -per el que dedueixo- haver-ho aconseguit.
Salutacions a la Glória¡¡

Josepb. ha dit...

Gemma; -La cuina de casa- Doncs per el que veig, estem d'acord amb el "post" que he fet, encara que amb la manca d'algún familiar, però amb la mateixa il.lusió¡.
Molt agraït per el teu comentari Gemma¡¡.

Xisca; -La cuina de Son Fe- L'étiqueta "Racons Amagats" són també aquets pensaments que tenim dins nostra i que ens fan recordar tots aquets moments tant i tant entrenyables i amb aquets dies tant assenyalats surten a relluir. Visça Sant Joan també per tu Xisca¡¡.

Dolors; -Els Peixos- Són records de sempre, encara que amb el temps, es van fent "variacions sobre un mateix tema" diferents llocs -revetlla- diferenta gent -familiars- i també diferentes coques, de llardons, de pinyons...
L'he fet en temps, per que pugussiu agafar nota de la recepta, surt molt i molt bé... feta amb la recepta de sempre -de la mare-. Salutacions Dolors¡¡

Josepb. ha dit...

Mercé; -Destapant Cassoles- Moltes gràcies per els teus el.lógis envers a mi, sobre aquest "post". Tot aixó és Sant Joan -amb algún canvi- i el que desitjem tots plegats que així continui. Una abraçada Mercé¡¡.

Margarida; -El Món de la Cuina- La coca l'he fet aviat, perque poguessiu fer-la també amb temps i així poguer-la gaudir en familia... la bicicleta també és un sport per fer-ho amb familia... Salutacions cap a Tiana¡¡ :-D

Gemma; -Cuinant a Canet- ... i els teus fills potser també dirant en els teus néts; et fotràs mal... i tú que ho puguis escoltar. :-D
Una abraçada cap a Canet¡¡.

Josepb. ha dit...

Carme; -Cuines Carme- Els temps canvien -sens cap dubte- i nosaltres ho viviem d'un altre manera, i els fills d'un altre. Abans la foguera es feia al mig del carrer..., però en canvi ara tenim la Flama del Canigó, també està més controlat és un altre forma de fer..., millor, pitjor...?

Surfzone; -Catacuina- ...per el que he llegit, no és poden fer dues feines a la vegada... escoltar -et fotràs mal- i encendra la metxa..., resultat? tres dits esbotifarrats.
La coca, primer fer-la i després gaudir-la amb la família i amics.
Salutacions Catauina¡¡

Susanna; -En roc a la cuina- Moltes gràcies per els teus comentaris. Amb els millors desitjos que també tingueu una molt bona revetlla i dia de Sant Joan¡¡ :-D

Josepb. ha dit...

Cristina; -Crijoarmael- ...encara et queda el cap de setmana per gaudir-la i també disfrutar-la... la coca podem menjar-la sempre que ens vingui de gust... no?

Dolça; -No tot són postres... a la cuina- Suposo que entraves a la cuina amb els petards apagats no...? jo sóc el petit i ja ho veus també en aquest "post"...
Salutacions a Reus¡¡ :-D

ISABEL ha dit...

Encara que tard, no et deixo de felicitar per aquesta bonica entrada.
La coca sensacional "BON SANT JOAN"
Vaig a prendre nota, de la teva recepta.
Bon profit¡¡¡¡¡¡¡



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,