ALBERGÍNIES ARREBOSSADES AMB PERNIL I FORMATGE

12 d’abril de 2009



Albergínies arrebossades; farcides amb pernil i formatge.-

L'albergínia es el fruit més típic de la mediterrània. L'escriptor Manuel Vazquez Montalban deia que si els pobles de la mediterrània tinguéssim una bandera hi tindria que portar una albergínia.

A Grècia el plat per exel.léncia fet amb l’albergínia és, la mussaka; que és un pastís escalfat al forn acompanyat amb pebrots i salsa de tomàquet i un cop fred –de aquí el nom, doncs amb àrab musaqqa vol dir fred- es serveix. La forma de servir-ho recorda força a la samfaina.

Al Marroc el plat més rellevant; és una amanida d’albergínies i comí. Les albergínies, un cop escalivades s’ha aixafen ben aixafades, -com si es fes un puré-, i s’acompanya amb el comí –fruit aromàtic- i el suc de llimona. Es serveix i es menja fred.

A Menorca el Tumbet que, amb les albergínies un cop tallades -amb pell- i arrebossades es deixen refredar. També i de la mateixa manera s’hi posen les patates i els pebrots a tires, s’hi fa una salsa de tomàquet amb ceba i es deixa reduir. Tot plegat es tira per sobre d’una greixonera, -atuell de fang- i es serveix fred... Jo, després de fer aquest petit viatge per la mediterrània, “em desperto” al mercat de Hostafrancs amb dues albergínies blanques a les mans, mentre me’n vaig cap a casa a preparar aquestes albergínies , tot respirant les flaires de la mediterrània.


Doncs, si us be de gust de fer-les, posem-nos el davantal i som-hi¡

Necessitarem per a 4 persones:

- 2 Albergínies grossetes.
- 200 g. De pernil.
- 6 talls de formatge per fondre.
- Un got de llet (opcional).
- Cibulet.
-2 Tomàquets.
- Sal.-

Per l’arrebossat necessitarem:

-150 grams de farina.
- 2 ous.
- 1 culleradeta d’oli.
- 2 gots d’aigua.
- Sal.

Per preparar l’arrebossat ho farem de la següent manera:

Separarem les clares dels rovells. Barrejarem ben barrejat amb un batedor; l’aigua, l’oli i els rovells. Anirem incorporant la farina a poc a poc, fins que ens quedi una massa pastosa. L’hi posarem la sal.

Muntarem les clares a punt de neu i ho barrejarem suaument amb la massa, i ja ho tindrem a punt per arrebossar les albergínies.

Aquestes albergínies s’han de tallar a rodanxes com si anéssim a fer “ llibrets” de carn, però sense arribar a tallar-les del tot fins el final.

Tallarem les albergínies a rodanxes una miqueta mes gruixudetes dels talls que normalment acostumem a fer-ho.

Les deixarem esquitxades amb una mica de sal, al voltant d’una hora per tal que deixin anar l’accés d’aigua. A continuació farcirem les albergínies amb el pernil i el formatge procurant que els dos productes quedin ben recolzats. En un plat -que el tindrem amb llet- i les pinces, mullarem lleugerament les albergínies junt amb el farciment. I a continuació banyarem les albergínies amb l’ arrebossat que tindrem preparat.

En una paella amb l’oli calent posarem les albergínies, tot treien-li l’accés de l`arrebossat que s’hi hagués pogut acumular abans de col·locar-les a la paella. En compte les posarem a la paella fins que veiem que comencen a inflar-se; amb les pinces les girarem repetint la mateixa operació, quant veiem – i testem- que estan al seu punt, tindrem preparada una plata amb paper absorbent per tal que deixin anar l’accés d’oli.

Les acompanyarem amb una mica de cibulet i els tomàquets.
Bon profit blocaires¡¡

Aquestes albergínies arrebossades van dedicades al Enric del bloc Samfaina d’Arts gran aficionat a les bones lectures i també aquest bon producte.

21 comentarios:

El cullerot Festuc ha dit...

La meva àvia ens en feia sovint...iq ue bones que són!!!
Petunets,
Eva.

Maria ha dit...

Noi, has pujat de categoria una verdura per fer-la arribar a un plat ben complet. Semblen molt bones i l'arrebossat, dels que ja no es fan.

Glòria ha dit...

Després de fer aquesta passejada per la Mediterrània, ens has fet venir ganes de menjar aquestes albergínies tan ben arrebossadetes!. Oi que tenen bona qualitat al mercat d'Hostafrancs?.

Fins aviat

Mercè ha dit...

Josep, i que bones que són les albergínies!! I tal com ens les presentes tu, encara millors! :)
Petons!

Gemma ha dit...

Després d'aquest recorregut gastronòmic per tot el mediterrani m'has fet entrar ganes de veritat de menjar-me aquest plat... Quina sort que té l'Enric amb aquesta dedicatòria :)

Margarida ha dit...

Hola, Josepb! Veig que no només ets un entès en peix sinó també en verdures.
A casa l'albergínia arrebossada ens encanta. Els meus fills, de petits, sovint me'n demanaven, i això que els nens tenen la fama que no els agrada la verdura! Però si està ben feta... ¿com no els ha d'agradar?
Aquest plat que ens has fet, més que albergínia arrebossada, s'hauria de dir "llibrets d'albergínia", de tan contundent com és. La meva albergínia arrebossada només serveix d'acompanyament.
Una abraçada

xaro ha dit...

M'agradan moltíssim les albergínies i d'aquesta manera no les he probat mai. Serà questió de fer-les ben aviat!!!!!

Josepb. ha dit...

Deu vosguard a totes i benvingudes els meus fogons -humils, però... que cremen- Veig que ja heu provat les albergínies arrebossades, molt ben fet doncs, tot el que ja a sobre la taula es per menjar...


Eva; -Cullerot Festuc- Doncs sí, les albergínies de les àvies... i digue'm...quànt entraves a la cuina i els dits s'escapaven a buscar algun tall... no s'escapava per part de la teva àvia alguna piquedeta als dits? PERTUnets també per a tu Eva¡.
Maria; -La Menta Fresca- Amb sí, les albergínies ja és una verdura força completa, amb l'ajut del arrebossat , que jo des de que m'el van ensenyar a fer-lo per separat -rovells per un cantó, clares per un altre i després ajuntat- el conjunt general és l'obtingut. Salutacions per el teu pare.
Glória; -Café de nit- Celebro que t'hagin agradat aquestes albergínies, han quedat tant i tant bones, perquè m'he
"despertat" al mercat d'Hostafrancs, mercat petit i molt ben equipat¡. Fins aviat també.
Mercè; Doncs agafan un parell més... sense vergónya¡¡.

Josepb. ha dit...

Gemma; -La cuina de casa- M'ha sobrat una micona d'arrebossat i un parell d'lbergínies que tinc a la navera tallades, els hi posem el pernil i el formatge, i cap problema Gemma¡¡ L'Enric ha rebut algún que altre premi però, com aquest cap. Salutacions Gemma¡¡

Josepb. ha dit...

Margarida; -El món de la cuina- El peix el conec més d'oïdes doncs, l'hi agradava molt a la meva mare, jo sento més els productes de la terra.
Si els teus fills els hi encanta, de segur que els hi acompanyava molt i molt be, al estómac.
Tindre en compte els "llibrets d'albergínia", està molt millor, gràcies Margarida.¡

Josepb. ha dit...

Xaro; -Cuinetes- Com l'hi he dit a la Gemma els fogons en hi ha un parell que s'estàn fen..., prova-les i ja m'ho diràs, fins ben aviat...

Francesc ha dit...

M'apunte al club dels qui han tingut ganes de preparar el plat només de llegir el magnífic viatge per la Mediterrània. Salutacions

Josepb. ha dit...

Francesc; -A la taula i al llit- Doncs benvingut al club Francesc, l'Oreto també està convidada per suposat que sí¡

enric ha dit...

Amb pernil i formatge, tal com les has preparat, no crec que me’n mengés, ni de bon tros!, la quantitat que me’n menjava quan la mare me’n feia aquelles platerades tan enormes que, ajudat pel pa, està clar, em cruspia sense deixar-ne ni una, amb la vana esperança per part d’ella que les acabaria avorrint... I no ho va arribar a aconseguir!

JOsep, t’agraeixo moltíssim la dedicatòria!

TERESA ha dit...

Gràcies per la teva informació culinària de les alberginies en diferents indrets de la mediterrània...molt interessant.
Amb llibrets no n'he fet mai i han d'estar molt bones. La presentació m'encanta, un plat tan senzill i te una presència estupenda, se me'n van els ulls només de veure'l...
Fins aviat.

Sargantana ha dit...

M'encanten les albergínies arrebossades, mai se m'hauria acudir que es podien farcir... Això ho hauré d'experimentar.

RUBEN ha dit...

Josep! Quina combinació més bona, això deu ser boníssim!

Josepb. ha dit...

Enric; -Samfaina d'arts- Goita, la tartúlia que tenim a taula. Sort que he anat a buscar un kilo de albergínies -a 1 euro- i als fugons i trobaràs a la Gemma que s'ha les fa amb pernil i formatge. L'arrebossat es del sobrant del migdía, posa-li un altre clara a punt de neu i podeu gaudir d'una bona tartúlia tots, dos mentre jo atenc a taula.
Veritat que no t'ha havien vet mai una dedicatoria aixi?

Josepb. ha dit...

Teresa; -Tot és art- Ja ho veus Teresa, a la cuina i a la taula, també... tot és art.

Sargantana; Experimento i ja m'ho diràs, el resultat es quasi quasi fulminant. Una abraçada, encara que mai he abraçat una sargantana.

Ruben; Les albergínies per si ja són bones, i si l'hi posem un farciment, ho podem deixar com a plat, quasi únic. Fins aviat¡.

SILVIA ha dit...

I tant que he anat a veure el plat! La introducció m'ha semblat super interessant i la recepta encara més. Com que aviat me'n sortiran més a l'hort ja està bé que m'aneu donant idees.
Gràcies i petons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Silvia; -De l'hort a l'olla- La veritat, el senyó Montalbán, tenía molta raó amb el que deia de la bandera...
Acabades de sortir de l'hort, quina enveja -sana-... que vagi de gust Silvia¡¡



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,