Menja de bacallà.- (presentació).
La cuina i tot el que l’envolta em porta els records, els perfums i el gust que tenia la mare quant cuinava per a tota la família.
Pel pare ; Verdures i llegums amb el seu raig d’oli per l’estiu, amanides fresques i el seu ou ferrat i els hiverns les sopes i caldos.
De la meva àvia el que més recordo i el que més l’hi agradava eren els bullits de l’olla; els pedres, ales, pits de pollastre, escurar els ossos de l’espinada… acompanyats del seu bon plat de sopa, fet amb fideus, arroç, pistons… i els seus postres dels diumenges, sobre tot que no l’hi faltés.¡
La meva mare que el seu deliri de sempre havia sigut el peix i col.leccionar els llibres i receptes que sortien i canviava amb altres senyores o veïnes, que primer s’ho passavent oralment i després ho apuntava i tot seguit ho guardava amb carpetes escrites del seu pròpi puny i lletra. … Mercé porti’m per fer una mica de peix per l’ arroç del diumenge… i per la setmana que be, si em troba per fer … -li deia a la veïna i peixatera del costat de casa.
El meu germà que sempre l’hi preguntava a la mare: quànt faràs albergínia arrebossada…? Encara no és el temps… -l’hi contestava…- i l’escalivada,?-insistia el meu germà- amb “lo” bona que està, “oi” mare?- La mare li contestava amb un gest afirmatiu amb el cap.
I quedava jo; que quánt venia d’escola, hi veia la taula amb segons quin instrumental estava montada la taula, arrufaba el nas si era cullera i obria uns ulls com taronges quánt era forquilla i/o ganivet.- … Tens que menjar de tot, doncs t’has de fer gran… - em deien a casa.
Cinc persones deu plats…!! -deia sempre la mare, col.locada a la seva cuina.
Caldos; sopes; peix; albergínies; verdures; llegums; fruita; una mica de tot i els perfums de tots plegats són els que m’han impulsat a fer aquest bloc -d’aquests plats i també de nous- de ápats de ahir, avui, demà i… que per a molt anys¡¡.
Agrair-vos a tots la confiança i poder fer bons plats i bons àpats. Gràcies a tots!
.
.jpg)
2.JPG)
9 comentarios:
Hola, Josep
Benvingut al món de blogosfera catalana. Ens n'alegrem molt que t'hagis decidit a fer un blog. La teva presentació m'ha portat a recordar també la meva infantesa.
Una de les coses que jo recordo especialment és que quan la meva mare feia mandonguilles, quan tot just les tenia fregides, jo feia la "dolenteria" de començar a picar. M'agradaven tant, així, fregidetes, ben torradetes... Quida delícia!.
Una abraçada i fins aviat
De "dolenteries" tots n'em fet. De segur que la teva mare quànt feia les mandonguilles, l'hi donava un toc amb aquest -fregidet i torradet- l'hi possava una mica de llard, com dius tú una delícia de segur que sí.
Bé, veig que ja t'has embrancat, per la qual cosa et felicito i et desitjo tota la sort.
Molt bonica i emotiva la presentació, que m'ha fet tornar, mentre la llegia, aquelles flaires vives només dins la memòria, com vives dins la memòria hi ha les veus, les fesomies i els gests d'aquelles dues dones tan singulars que ja no són físicament amb nosaltres.
Nosaltres som el resultat d'aquestes dues dones tan singulars. JOSEP.
Hola Josep,
Molt maca la presentació. I enhorabona, poc a poc som més en aquest món dels blocs de cuina.
Ja ens anirem veien per aquí.
Petonets,
T'agraeixo que t'hagui agrada. A poc a poc es fan les coses ben fetes. Ens veiem, fins aviat¡¡
Un altre cop m'he deixat el teu nom Eva (pebbles, fins aviat¡¡
Josep, que els déus t'otorguin idees i receptes per compartir-les. ens ha agradat molt la teva presentació.
petons.
D'entrada necessitaré la Deessa Deméter que és la de l'agricultura. Per continuar amb Hèstia Deessa de la llar i el foc -potser ara sería també dels fogons i la cuina- i si tot surt bé celebra-ho amb el Déu Bacus. Gràcies cuina vermella. JOSEP.
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,