El sindicat de Tordera i una part de les seves llegums

16 de desembre del 2013


      M'agradaría parlar, d'aquestes llegums típiques d'aquesta zona (Maresme, Vallés Oriental i
 Vallés Occidental  i també de la comarca de, La Selva). Aquestes de les "fotos", són de la Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera (Maresme) i  jo, tant sols us parlaré de tres clases de llegums, que són les que he probat i puc donar la meva humil opinió.
La Cooperativa agrària, la Baixa Tordera, (coneguda amb el nom del; Sindicat)  rep enguany, dos distintius: El "d'agrobotiga", producte de cooperatives, i l'altre per ser l'única de tot Catalunya en tenir una varietat més gran de llegums produïdes al propi municipi. 12 en total. 

 Or i Plata  (Crues) 
Or i plata (bullides) 

   La llegum,  Or i plata de color blanca i tacada amb tons beig, és molt fina al paladar i gens empalagosa, el caldo un cop bullides, resulta molt bo per fer-hi un bon consumé un cop el tinguem ben colat, també l'hi podem posar-l'hi quatre fideus i acompayar-ho amb patata bullida, té un gust molt lleuger i fàcil d'empassar. Aquest fesól, acompanya molt bé amb la carn de porc (llonzes, llaminera, carns arrebossades...)
   Aquesta variació, ha estat recuperada aquest any i sembla ser, que està tinguen  molt bona acceptació.

 Genolls de "Cristu" (Crues)
Genolls de "Cristu" (Un cop bullides) 

    La variació coneguda com a Genolls de "Cristu" amb un toc de gust més gruixut al paladar que l' anterior, el seu caldo de color fosc, resulta -a part d' acompanyar una bona escudella contundent- és molt apropiada per acompanyar amb carns vermelles de caça i per fer-hi un bon brou o també una bona salsa, -porc sanglà, cèrvol. llebre ...-

 Mongetes del "ganxet"  (crues) 
Mongetes del "ganxet" (Un cop bullides) 
   Aquesta variació, molt apreciada per els "gourmets"  i els bons paladars amb general. Té unes qualitats excepcionals, una pell inapreciable al paladar, un sabor molt suau i una cremositat persistent.
   La mongeta del "ganxet", és pot fer de moltes maneres, el seu caldo,-per exemple- és pot guardar al congelador  i fer-hi una bona paella d'arrós, bé sigui amb caps de costella, conill, pollastre, salsitxes... la mongeta amb sí, és pot fer des de, regades amb un rajolí d'oli (o vinagre), acompanyades amb butifarra, amb mandonguilles, també amb aquest pastís de mongetes, bacallà amb mongetes del "ganxet"... 
     La mongeta del "ganxet" és un dels aliments recomanats per la dieta mediterrània. Té una aportació vitamínica molt  bona i un alt valor proteínic que la fan  imprescindible en una dieta equilibrada.

   Unes breus indicacions de cocció: 

   1.Posar en remull la nit abans (vigília)
   2.- Posar-les a bullir amb l'aigua freda
   3.- Si voleu, a l'arrencar el bull canviar l'aigua i tornar-les a cobrir amb aigua calenta
   4.- Salar al gust
   5.- Fer-les bullir molt lentament fins a la seva cocció
   6.- Si falta aigua, posar-n'hi de freda  

      Ah...¡ i per que no...?:

-.Truita de mongetes del "Ganxet".-

    Qué... de mossegada, veritat...?



   Ingredients: (per a 6/8 persones)

 150 Grams de mongetes del "ganxet" 
    6 Ous 
    1 got de llet (opcional) 
       Oli 
       Sal

  Preparació:

     Vaig agafar les mongetes i les vaig col.locar a dins de la paella amb oli calent, (un cop estigueren  bullides) tot remenant-les de tant en tant, en un bol d' al.lumini, tot seguit vaig tirar els sis ous que un cop deixetats vaig tirar-l'hi el got de llet, per amorosir-les un xic mes, un cop les mongetes van estar fetes, les vaig decantar dins del bol d'al.lumini i ho vaig barrejar junt amb els ous/got de llet ben barrejat. Amb un paper de cuina, vaig netejar les imperfeccions que pugués tenir la paella i després amb un rajolí d'oli, ben escampat per la paella, vaig tirar la prepareció que tenía de dins del bol d'al.lumini, va està tapat durant uns 4 minuts, fins que vaig veure que anava quedan  totplegat ben qüallat, amb el tombatruites l'hi vaig donar un gir, repetint  l'operació un altre cop, fins veure que la truita anava agafant el color adeqüat, va estar reposant a la paella 5 minuts, (un cop feta i el foc apagat) i passat aquest temps va estar decantada al tombatruites fins al moment de ser consumida.


 (blocaires; que vagi de gust¡¡) 
   Aquesta entrada i la recepta, va dedicada a un blog, que no té descans, sempre està amb noves entrades, nous consells, nous productes i molt i molt bones receptes. Coneix molt i molt bé els productes de la terra -i també els del mar- en aquest cas les llegums i les mongetes del "ganxet", que n'és una fan incondicional, coneix aquest producta i la qualitat del mateix, per tant Elena del blog; Cuatro Espècias, espero i desitjo que segueixis disfrutant d'aquesta mongeta molt i molt de temps més i que la puguis cuinar i gaudir amb tothom que ho vulguis compartir. Moltes gràcies Elena per compartir totes les teves experiències amb tots nosaltres.


Uns díes de pausa.

5 de novembre del 2013







   Aquestes quatre línees, tant sols per dir-vos que estaré una setmana (15 díes com a molt)  sense publicar, doncs el fet de fer masses coses a la vegada, em treu hores per altres llocs de no poder-m'hi dedicar, com jo voldría.
    Espero i desitjo que quant torni, poder publicar moltes més receptes de tota mena i amb moltes mes  ganes de  poder compartir-les amb tots vosaltres.
    Fins aviat, bé, fins aquí uns quants dies.      -.Josepb.  Menja de bacallà-.
 
   
 

Pastís de mongetes del "ganxet", farcides de cebes caramelitzades

20 d’octubre del 2013




Flor de la mongetera
   La mongeta, és originària de Sudamérica i també de Centreamérica. Encara que s'ha sap que, 6000 anys abans de C. ja es feien servir a les civilitzacions, precolombines. 

   Es planten a l'estiu, al voltant dels 20º, tot aprofitant les poques glaçeres que en aquesta època s'hi troben, necessita de terres ben drenades i durant el seu creixement, necessita força aigua, no és el cas, quant està en floració, que s'han de procurar treure les tavelles, per tal de que donguin més flors, i per tant més producció. 

  


   Aporten una gran quantitat de proteines i també vitamines, al igual que  també aporten, fibra i antioxidants, per tal de prevenir el càncer.  



    Aquest pastís, està fet, amb mongetes del ganxet d'una gran qualitat, encara que al mercat, surten una mica més cares, que les altres, peró el seu sabor i l'elegància al portar-les a taula, són d'una qualitat quasi perfectes, val la pena apostar, per aquesta  llegum, doncs tant per consumir-les com per regalar-les, ens farà quedar molt i molt  bé.


Pastís de mongetes del "ganxet", farcides de cebes caramelitzades

    Ingredients: (per a 8 persones) 

    1/2 kilo de monguetes del "ganxet"
    1 Kilo de cebes de Figueres.
    2 Pebrots vermells escalivats  
    4 Ous
    200 Grams de nata líquida
    25 Grams de mantega  (per untar el motlle) 
    Sal i pebre

    Preparació: 

   Escalivarem el pebrots, els pelarem i seguidament els tallarem a tires. Reservarem. 
   Pelarem les cebes, les tallarem a làmines fines i les courem en una paella amb poc oli  i deixarem  que es vagin fent a poc a poc fins que quedin confitades. Reservarem. 
   Un cop tinguem les mongetes bullides, les passarem per l'aparell que tinguem més adient per triturar-les i tot seguit, i posarem la nata líquida i també  els quatre ous -sencers-, ho salpabrerem. Ho reservarem. 
   En un motlle de "plum-cake" engreixarem amb una micona de mantega el fons del atuell. Primerament hi posarem una tercera part del puré de mongetes, al damunt les cebes confitades, un altre de mongetes, els pebrots escalivats i per sobre de tot, la resta del puré de mongetes. 
   Ho deixarem al forn a una temperatura de 180º al "bany maría" al voltant de 40/45 minuts fins que quedi ben cuallat. 
    Ho podem acompanyar amb tomàquets, corones de cebes, pebrots escalivats, canonges, rúcula, escarola... al voltant del plat.


(Blocaires; que vagi de gust¡¡)
 


    
    

Llom de Bacallà amb melmelada de ceps i ceba

11 d’octubre del 2013





   Aquí a Ossera, el poble on visc, és un petit poble del pre pirineu català; em dedico a l'el.laboració artesana de melmelades i confitures i bolets amb vinagre. En aquest llibre però, només parlaré de les melmelades i confitures que faig.
   Aquest tipus de conserva es poden elaborar tant amb fruites com amb verdures. El fet de fer conserves com les melmelades és una mol bona manera d'endolcir la vida. Per aixó, una torrada de pa amb melmelada permet començar bé el dia: o canviar el sucre dels iogurts per melmelada fa que siguin originals; o cuinar receptes típiques i casolanes amb confitures de fruita o de verdura aconsegueix donar un toc de diferència i peculiaritat a cada plat.
   La melmelada i la confitura són el resultat de barrejar fruita o verdura amb sucre i suc de llimona, que funciona com a conservant, després de necessitar una cocció llarga. Resulten un aliment d'alt valor energètic, essent un aliment indispensable em qualsevol rebost i representen una bona manera d'aprofitar l'excés de fruites i verdures.
   En aquestes quatre línees introductóries m'agradaría transmetre-us, també, què m'ha portat a escriure aquest llibre o recull de receptes amb melmelades.
   Faig melmelades de moltes varietats diferents, tan de fruites com de verdures. Aquestes últimes no s'utilitzen tan per esmorzar sinó per acompanyar o cuinar carn i peix. Així doncs, davant la novetat i la curiositat d'aquestes melmelades de verdures, els clients en pregunteu... i aquesta de ceba amb qué la puc acompanyar? la de pebrot amb què la puc fer? la de tomàquet com la puc utilitzar? i aixó amb la majoría d'elles... És aquest fet, doncs, el que m'ha inspirat  a fer el llibre, a part d'alguna amiga i sobretot les meves filles, que a part d'animar-me a escriure'l i proporcionar-me receptes, i també les he volgut recollir en aquest llibre.
   Per altra banda, val a afegir que actualment faig totes les melmelades amb sucre moreno ecológic, ja que crec que és més saludable. Continuant amb aquesta línia, doncs, veureu que de cada recepta en faig una proposta de menú i un comentari dietètic, d'aquesta manera, pretenc explicar-vos quatre coses més de com utilitzar les melmelades a la cuina, i qué ens poden aportar.
   El llibre s'estructura de la següent manera: en primer moment trobareu receptes amb salses vinagretes, seguides de receptes d'aperitius i entrants. Més endavant hem posat les receptes de carn i peixos i per acabar les de postres i dolços. Al final trobareu un índex amb totes les receptes. 

    Núria Rosell Matas, Des de l'any 1979 fa melmelades i conservas artesanals al poble d'Ossera. Si apreteu en el seu nom, trobareu la seva pàgina i tot el que volgueu saber de les seves melmelades i, també, dels bolets. Moltes gràcies Núria per compartir totes aquestes experiéncies. 



Llom de Bacallà amb melmelada de ceps i ceba



   Ingredients per a 4 persones:

   4 Lloms de bacallà dessalat
   32 cebes petites  (Jo he fet servir  cebes petites de Figueres i escalivades)
   80 Grams de sucre
   Melmelada de ceps i ceba
   Oli d'oliva
   Sal

   Preparació: 

   Posem a coure a foc suau amb un raig d'oli d'oliva les cebetes.
Quan comencin a estar tovetes i comencin a agafar color afegim el sucre a cullerades. Ho anem remenant per evitar que s'enganxin. Hem de fer les cebetes caramelitzades, així que les retirarem del foc quan tinguin un color fosc i s'hagi format una mica de salsa. Potser cal afegir una mica d'aigua.
   A part, en una planxa ben calenta i amb oli d'oliva courem els lloms de bacallà. Cal coure'ls primer del cantó de la pell i deixar que es facin fins a la meitat abans de donar-los la volta.
   Per servir el plat, posarem el llom de bacallà amb una cullerada de melmelada per damunt i les cebes caramelitzades al costat per decorar.

 
(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Pastís de formatge de cabra i llimona

25 de setembre del 2013


Ossera  (Alt Urgell, -Lleida-) 

(Crec, que val la pena, perdre uns  minuts llegint aquesta história tant enganxada a la terra i, un cop ens desenganxem d'aquest relat podrem gaudir tots plegats de totes les olors d'aquesta narració...) 

  [...] un ramat  de cabres ha acompanyat la meva vida: he pasturat el ramat, he munyit les cabres, les he acaronades i guarides, i també les he ajudades a parir.
   Amb elles he patit les gelades d'hivern i les tronades d'estiu i, quan el vent bufava fort del nord, se m'acostaven perquè les protegís. Les cabres, agraïdes, m'han donat dia a dia una llet dolça amb la qual he fet molts formatges, plens d'aromes de plantes muntanyenques.
   Després he portat la llet a la formatgería, llet acabada de munyir sense cap tractament tèrmic i sense cap additiu, on l'apreciat líquid blanc s'ha convertit en formatge. Un cop el formatge ha agafat forma i consistència, passa a la cava, on madura en silenci acompanyada pels llevats i fongs que l'enriqueixen amb el seu sabor i la seva aroma.
   Des de sempre, el gran plaer de la feina era arribar a casa, ben cansada, o a vegades molla per la pluja que ens havia acompanyat durant la pastura, i, amb ànsia, anar a l'armari, d'on treia aquell formatge, un Serrat Gros, el tallava i en menjava un bocí lentament deixant que el paladar s'omplís de satisfacció en degustar tots aquells sabors plens de matisos: de bosc, de fruits secs, torrats... el sabor de la terra. I, en acabat, un xarrup de vi t'ajudava a reflexionar i pensar que només per aquell moment valia la pena tot l'esforç de feina feixuga i sense repòs.
   En un formatge fet amb llet de cabres que pasturen, el sabor i la textura poden variar al ritme de les estacions de l'any; aquest formatge serà el reflex d'una alimentació natural diversificada i lligada profundament al territori.
   I és que, quan es respecta el ritme biológic dels animals, el formatge resultant és un producte estacional, ja que durant tres mesos dels cinc de l'embaràs de les cabres, aquestes no donen llet. No serà fins la primavera, després de parir i criar els seus cabrits, que podrem agafar la llet de les cabres i elaborar el formatge; si són cabres lleteres, la producció s'allargarà fins al mes de novembre. [...]

Eulàlia Torras i Elias.  Ha fet de pastora i formatgera des de l'any 1978 fins al 2005.


Pastís de formatge de cabra i llimona  (*)





   Ingredients per fer la massa de brisa dolça:

    300 Grams de farina
    125 Grams de mantega (pomada)
        2  Ous frescos
    Una pessigada de sal




   Preparació:

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada.Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar-hi  la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i seguidament hi col·locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la reservarem. 


   Ingredients per fer el farciment:

   75 Grams de formatge de cabra  (Serrat Gros)
   Ratlladura i el suc de cinc llimones
   450 mil.lilítres de nata per muntar
   300 Grams de sucre extrafi
     10 Ous 
   
     Preparació:



    En un bol, posarem els ous, els batarem, tirarem el sucre, després, la nata per muntar, la ratlladura de les llimones i el seu suc, ho barrejarem tot plegat i agafarem la pasta brisa sense treure-la del motlle i esmicularem el formatge de cabra i després i tirarem el batut: sucre/ous/nata/ratlladura i suc de les llimones per a sobre. Ho deixarem al forn durant 1 hora i quart o fins que veiem que comença a quallar. Deixarem que es refredi  i el podem servir.
     
   (*) Aquest pastís, també, podem fer-hi una cobertura de sucre glas per a sobre i cremar-ho, un cop estigui ben fred. 

   Dedico aquesta entrada a la Mercé Lagrava, formatgera de; La Vall de La Vansa,  que viu a Ossera des de l'any 2005 i que junt amb l'Eulàlia Torras l'hi ha donat l'elegància i la continuïtat d'aquets fabulósos formatges de cabra, Serrat Gros des de el primer dia, fins ara.
   Moltes gràcies Mercé¡¡


 (blocaires; que vagi de gust...¡¡)

 Ah... per cert... que us pensaveu que em deixava la flor del llimoner...? doncs aquí la teniu, per donar-hi el toc d'olor final d'aquesta entrada.



Pa de pessic d'anís

17 de setembre del 2013



 Flor de la planta de l'anís
   És al voltant del mes de juny, quant floreix la flor de  l'anís. Per tal de poguer créixer, necessita d'un clima amb molt de sol i poca humitat, no tolera el fred i potser el lloc més adeqüat per poguer viure ha estat sempre en els  països de la mediterrànea. 
   Els especialistes diuen, que és una de les plantes medicinals més antigues que és coneixen, tal és així que  a l'antiga Egipte i a Grécia ( països de la mediterrànea) ja és feia servir com a expectorant i carminatiu i també com a espècia i  s'ha l'hi atribuient diverses propietats curatives. 
   Avui en día, és quasi impossible trobar anís en estat salvatge i és principalment en els països mediterrànis on es pot trobar aquesta planta medicinal, de la quàl, a part de fer l'ús en medicina, i també amb begudes alcohóliques, el podem fer servir com a postres en diferents pastissos, aquí  en teniu un exemple i aquí a sota d'aquesta entrada un altre bon exemple amb aquest ingredient i aquesta recepta "pispada" del blog de la Laia Fontanet; Delícies de llimona


Pa de pessic d'anís
   


   Ingredients: 
   
   4 Ous.-
   Una copeta d'anís.-
   1 Got d'oli d'oliva o de girasol.-
   Un quart de litre de llet.-
   400 Grams de sucre.-
   400 Grams de farina.- 
   1 sobre de llevat.-  
   El ratllat d'una llimona.- 


   Preparació: 

    Primer de tot, baterem els 4 ous. Tot seguit, i sense deixar de batre, anirem agregant la resta d'ingredients en l'ordre de la llista. Un cop tinguem la massa ben enganxada, l'abocarem en un motlle que haurem untat amb mantega, tot seguit el courem al forn previament preescalfat a 180º al voltant de 45/60 minuts.
   Un cop estigui cuit, el treurem del forn i el deixarem refredar 15 minuts a sobre d'una reixeta i el podrem desmotllar.
 

(Blocaires; ...


... que vagi de gust¡¡)




Onze de setembre 2013

10 de setembre del 2013





  Aquest any, també hi serem.




  
 Aquí, us deixo un enllaç de les mengues dels segadors que vaig publicar l'any 2010
   Que tingueu una bona diada¡¡  

Falafels al forn

5 de setembre del 2013

Flor del cigroner 


 Flor del sésam

   Qué, com han anat les vacacions...?, ...per el que he anat llegint i veien, veig que esteu força col.locats a lloc, -o al menys s'intenta- i els dies de rotina diària ja tornen a ser aquí. Encara que moltes vegades, el fet de no fer res i està de vacacions, ens fan veure quant tornem que les rotines diàries siguin vistes d'un altre manera, i aixó està bé¡¡. 
    Com també d'un altre manera, he volgut començar aquest "nou curs" del blog, amb aquesta recepta de falafels al forn, encara que els autèntics falafels es fan amb molt d'oli calent a la paella i queden fregits, aquesta versió, són fets al forn, no deixen de perdre el seu sabor original i queden molt més fins al paladar, alhora de menjar-ho.    
   "Arrebossats" amb sésam abans de posar-los al forn, l'hi donen un bon acabat, en aquestes mandonguilles de cigrons. M'ha semblat un bon principi del "nou curs" començar amb un plat; fàcil de fer, económic, saludable, sa, vegeterià... i sobretot, fet amb molt d'amor¡¡.


   Els cigrons , el principal país productor és l´India i a Europa, tant sols són els paisos de l'àrea mediterrànea, és on es cultiven. A Catalunya el cigronet de l'Alta Anoia.

   Ingredients: 

    .-400 Grams de cigrons 
   .- 2 o 3 culleredetes de sésam
   .-2 Culleredetes de llavors de comí
   .-2 Culleredetes de llavors de celiandre
   .-2 Culleredetes d'oli d'oliva
   .-1 Ceba de Figueres petita
   .-1 All
   .- 1 Ou
   .- Un parell de poms de julivert
   .- Sal i pebra
   .- Tomàquets xerris per acompanyar, al igual que també; rúcula, canonges, escarola...
   


   Preparació: 
   
   Tirarem les llavors de comí i celiandre en una paella i les torrarem un parell de minuts fins que veiem que desprenen el seu olor particular. Les triturarem en un morter. Les decantarem.
   En una paella calenta  afegirem la ceba tallada ben petita i deixarem que es faci durant, 3 a 4 minuts fins que veiem que està ben caramelitzada, i afegirem l'all i ho fregirem 1 minut més. Treurem el sofregit i tirarem els cigrons (que previament teniem amb vigilia i  bicarbonat i cuits en una olla), que els passarem primer per el passapurés. Afegirem les espècies molgudes i el julivert i ho salpabrerem.
   Barrejarem bé tots els ingredients. Batarem l'ou i el tirarem a la barreja i remanarem fins que ens quedi ben enganxada la massa.
    Anirem fent  unes petites boles amb les mans, i  les anirem "arrebossant" amb el sésam i les colocarem al forn a sobre de la plata. Tindrem les boles de cigrons en el forn al voltant d'uns 20 minuts fins que ens quedin ben daurades.

(Blocaires... 
...que vagin de gust¡¡)






Tancat per vacances

2 d’agost del 2013



    Quànt fas vacances...? ... i les vacances quànt...? que no fas vacances, encara...? són preguntes obligades del mes juliol/agost/setembre.
    Les vacances estàn per aixó; PER A NO FER RES¡¡ és problablement una resposta molt contundent.  Doncs com a finals d' any tothom ens fem les mateixes propostes/il.lusions... deixar de fumar (jo no fumo) aprendre algún idioma, anar a gimnàs... per les vacances ens passa més o menys igual... no surtirem, anirem i tornarem al mateix dia, estarem per a casa... mentrestant ens o pensem que acabem fent...? moltes vegades, RES¡¡
    Ahhh... i per a la cuina, mirarem de NO FER RES TAMPOC, eh...? doncs a l'estiu, amb les amanides fresquetes, sopes fredes (gaspatxos) "Vichisuars", amanides amb pasta "al dente" just per que es facin i acompanyades de; tonyina, tomàquets, fruits secs, taronges, pomes...
     A disfrutar, ens ho passarem el millor que poguem i si és SENSE FER RES, millor que millor.
     Blocaires; que tingueu un bon estiu i unes bones vacances. Ens veiem, i ens escribim, a partir de la segona quinzena d'agost o principis de setembre.


Pastís de taronja amb llavors de roselles

27 de juliol del 2013


Flor i fruit del taronger
Llavors de roselles 

Flor de la rosella

   La taronja a la cuina, té molt de repertori, encara que sempre estem acostumats a fer-la amb sucs per esmorzar al matí, o bé una taronja per després de dinar... aquí, si us bé de gust, trobareu un lluç fet amb una fina salsa de taronja, que és molt recomenable, al igual que també  aquí, hi trobareu un pastís de taronja molt bo com a repertori per els vostres convidats o si més no, per un capritx per sentir un canvi en els vostres paladars...
   
 Les Roselles, conegudes també com a; Babols, badabadocs, gallarets, caputxins, quicaracocs, paramàs, paparotes, pípíripips, quiquiriquics... són molt habituals d'utilitzar les llavors per fer receptes de repostería en el centre d'Europa i també a l'Índia per aromatitzar molts plats. 

    Per fer aquest pastís, l'hi queden molt bé les taronges caramelitzades i "embol.licant" el motllo, abans d'omplir la barreja del pastís. Per tal de fer-ho, agafarem el motllo i el lleparem amb un pinzell amb una micona de mantega, per tal d'ajudar a que les llàmines de taronja quedin enganxades en el motllo. Les posarem sobreposades, una damunt de l'altre...




  ...per preparar les llàmines de taronja caramelitzades, posarem un tassó d'alumini al foc amb 400 ml. d'aigua, afegirem 250 grams de sucre granulat, i ho remanarem per tal que es desfaci el sucre. Afegirem les llàmines de 4 taronges que les tindrem tallades finament i les courem durant uns 20 minuts, o fins que veiem que estàn tendres. Deixarem que es refredin, escorrarem i reservarem, per separat, l'almivar de la cocció i 125 grams de les llàmines de la taronja. 


   Amb la resta de les llàmines de taronja, farem un puré junt amb l'almívar que teníem reservat. Barrejarem els 150 grams de farina, 3/4 de llevat en pols, 150 grams d'ametlles també en pols i 2 culleradetes i mitja de llavors de roselles i ho reservarem totplegat. En un bol a part, baterem els 3 ous i 175 grams de sucre extrafi, fins que obtinguem una textura força densa i força esponjosa. Seguidament, incorporarem el puré de taronja/almivar reservat, i quant ho tinguem ben incorporat a la massa, hi tirarem la preparació; farina/llevat en pols/ametlles en pols/llavors de rosselles i ho remanarem totplegat, fins que la preparació, ens quedi ben enganxada.


   Tirarem la barreja de la massa en el motllo i fornajarem al voltant d'uns 40/50 minuts a 190 º o fins que veiem que està tot ben daurat, el veiem ben elàstic (esponjós) al tacte i observem que al punjar-l.ho amb un ganivet, surti  sec i net. 
   Deixarem que es refredi del tot abans de desmotllar-l'ho, d'aquesta manera les llàmines de taronja del fons quedaràn al damunt. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡) 

   Aquesta entrada, va dedicada a un "gran bufet de postres" que sempre que necessitem un postre, per quanlsevol dia de l'any tant sigui per a ben dinat, per a ben sopat, o, com ja he dit, qualsevol moment o celebració, aquí hi trobareu un contingut immens de tota mena de postres, pastisos, xarrups...  punxant aquí, hi trobareu el que segurament busqueu. Moltes gràcies Cristina¡¡

Mousse de Pinya

17 de juliol del 2013

Flor de la pinya


   Amb aquestes calors, no ve de gust alguna cosa fresqueta...? Doncs, aquí us dono una recepta que us pot ajudar, encara que tant sols sigui una mica, a passar aquesta calor.
  Vaig veure aquesta mousse de pinya en aquest bloc, i crec que vaig amb la garantía de que quedaré molt bé, doncs ja veureu quant us posseu a l'enllaç, com em donareu la raó...

La Pinya, és una fruita tropical, molt refrescant i molt dolça.

   Ingredients:
 
   1 Kilo de pinya envasada al natural.-
   200 Grams de nata per muntar.-
   2 Clares d'ou.-
   4 Cullerades de sucre.-
   5 Fulls de gelatina (10 grams)



   Preparació: 

   En  primer lloc, reservarem un parell de rodanxes de pinya. Triturarem la pinya amb el seu suc i el sucre. Passarem la barreja pel passapurés o el colador xinés. Deixarem la gelatina en aigua freda al voltant de 5 minuts. Mentrestant i per separat, muntarem la nata i les clares d'ou.
   Escalfarem dos dits del batut de pinya i afegirem la gelatina ben escorreguda, deixarem que  es desfaci. Afegirem la gelatina desfeta en el batut de pinya i remanarem fins que tot estigui ben integrat. Afegirem la nata i també les clares d'ou. Ho deixarem a la nevera al voltant d'unes 4 hores. Ho decorarem amb les rodanxes de pinya que havìem reservat.

(Blocaires; que vagi de gust¡¡)



Llaminera de porc al vermouth amb fons de salsa de nous

8 de juliol del 2013




 La llaminera, és potser una de les carns més melóses i dolçes del porc, si l'acompanyem amb el vermouth i la salsa de nous, ens pot quedar un plat com aquest que us presento aquí.

   El vermouth, d'aquesta recepta, és comprat  a granel  en un dels  cellers de Gandesa  (Terra Alta)  i on la família Vicens des de fa quatre generacions fan els seus propis vins. Crec que val la pena donar-hi  una ullada, i veure per que aquets vins estàn reconeguts com estàn reconeguts. Jo puc donar la meva humil opinió d'aquets vins i també del celler al igual que la verema que cada mes de setembre, es fa any darrera any i que jo he tingut l'ocasió d'anar a recollir el raïm amb ells¡¡ (anys 2000; 2001;2003). Si teniu l'ocasió d'anar a Gandesa, no deixeu de visitar el celler i també una visita guiada que us poden fer per les Vinyes del Grau, nom de la finca més antiga de la familia Vicens ides de on l'hi donen la col.lecció i la marca dels seus vins.

   Ingredients:

   1 Llaminera de porc (500 Grams)
   100 Grams de Vermouth  (un got d'aigua)
   100 Grams de brou de pollastre
     50 Grams de nous
       1 Poma
       1 Ceba
       1 Gra d'all
       Oli d'oliva
       Sal
 
   

   Preparació: 
   
   Escalfarem una mica d'oli d'oliva i sofregirem la llaminera de porc. Ho decantarem.
   En el mateix oli, sofregirem la ceba i l'all picats. Afegirem la poma sense pell i la tallarem a daus, ho deixarem coure uns minuts. Hi col.locarem un altre cop la llaminera que teniem reservada i 20 grams de nous. Afegirem el vermouth i ho deixarem que redueixi. Afegirem el brou i ho deixarem coure 5 minuts més. Treurem la llaminera i triturarem la salsa. Servirem la llaminera  acompanyada de la salsa al igual que la resta de les nous trossejades.


 (Blocaires; que vagi de gust...¡¡)

    Voldría dedicar aquesta entrada, el Francesc Vicens  segona generació dels Cellers Vicens i on jo, per la meva part, vaig veure la transformació del celler, (primer de roure i després d'alumini, al igual que la seva ampliació) i les vinyes, i on les poques coses que vaig apendre, el Francesc m'ho va ensenyar. Quànt anavem a la verema, l'hi sentía dir; "agarre" aquestes quatre olives per esmorzar... i al arribar a casa, sempre l'hi sentía dir; té prova aquest vi d'enguany acompanyat de quatre olives... les fem "naltros"... 
     El Francesc, fa un any ens va deixar, però els seus records i les seves dites, sempre estarán amb tots nosaltres. Moltes gràcies Francesc¡¡



La font de la recepta està extreta de les classes de la Mireia Carbó.