MUSCLOS GRATINATS

4 d’octubre del 2009

Posant la mantega.
Poniendo la mantequilla.


Posant el pebre.
Poniendo la pimienta.


"Preparat" per anar a la navera.
"Preparado" para ir a la nevera.


Tallant a rodanxes (un cop fred).
Cortando rodajas (una vez frío).


Llest per agratinar.
Listo para gratinar.

Llest per agratinar.
Listo para gratinar.

Gratinat i... bon profit¡¡.
Gratinado y... buen provecho¡¡.

Aquesta és la meva aportació al HEMC d’aquest mes, que l’amfitriona Maragda del bloc; La Quinta de Luculus ens ha proposat.

Josep María de Segarra ens diu: el vermut del record passa amb un ritme calmat, d’altres temps, quan es xerrava , es feia tertúlia i la fèiem petar a migdia en les terrasses de la Barcelona dels bulevards, un aperitiu amb un “picon” abans de dinar. Després vindria l’altra tertúlia, la postprandial, amb el cafè, la copa i el puro.

Ara, amb les presses, s’ha perdut el vermut com a institució de convivència i també com a beguda diversa, amb moltes cares i més sabors, amb matisos de lloc i en mans de mestres licorers. Unes diferències que marcaven els dos països amb més renom com a fabricants de vermuts: Itàlia, que passa per ser-ne la pàtria, i fa uns vermuts tirant a dolços, i França, país que en totes les mogudes gastronòmiques ha sabut posar-hi el nas, i on els seus vermuts són més tirant a secs.

A Catalunya els vermuts van desembarcar a Reus, on aquesta ciutat contava amb 27 fàbriques d’aquesta destil·lació, cada una d’elles amb el seu punt i secret professional, i que, un cop destil·lades les herbes, -que oscil·laven entre 80 i 120-, reposaven amb botes, durant un any i mig.

.- Musclos Gratinats.-

Ingredients:
24 Musclos grossos.-
1 Ceba Grossa.-
2 Grans d’all.-
Julivert.-
2 Fulles de llorer (opcional).
1 Llimona (opcional).
150 Grams de mantega.-
2 Culleradetes de farina de galeta.-
Sal i Pebre.-

Transformació:
Escollirem, sempre que sigui possible, musclos grossos i també que siguin del mateix tamany. Triturarem les cebes, els alls –que tindrem pelats- i el julivert i ho tallarem tot ben petit. Posarem la mantega que estigui estovada –no líquida-, i ho treballarem amb una cullera de fusta fins aconseguir una pasta cremosa; afegirem la ceba, l’all i el julivert, ho tornarem a barrejar bé i tot seguit incorporarem la farina de galeta tornarem a barrejar i, per últim ho salpebrarem. Embolicarem la pasta amb un paper d’alumini formant un rotllo. Ho guardarem a la nevera.
Mentrestant, netajarem els musclos, i un cop nets els posarem amb aigua calenta, junt amb les fulles de llorer, fins que s’obrin. Un cop freds posarem per a sobre dels musclos la “salsa” que teníem guardada a la nevera i ho gratinarem. Ho servirem calent acompanyat d’uns talls de llimona. (bon profit!!)


Esta es mi aportación al HEMC de este mes, que la anfitriona Maragda de el bloc; La Quinta de Luculus ha propuesto.

Josep María de Segarra nos explica: el vermut del recuerdo pasa con un ritmo calmado, de otros tiempos, cuando se charlaba, se hacia tertulia y le dábamos a la hebra, al mediodía en las terrazas de los bulevares de Barcelona, un aperitivo con “un picón” antes de comer. Después ya vendría la otra tertulia, la postprandial, con el café, copa y puro.

Ahora con las prisas, se ha perdido el vermut como institución de convivencia, con muchas caras y todavía con más sabores, con muchos más matices y en manos de maestros licoreros. Unas diferencias que marcaban los dos países con más renombre como fabricantes de vermuts: Italia, que pasa por ser la patria, y utiliza un “boquet” más dulce, y Francia, país que en todas las movidas gastronómicas ha sabido poner la nariz, y es donde los vermuts tienen el sabor mas seco.

En Catalunya los vermuts desembarcaron en la ciudad de Reus (Baix Camp). Esta ciudad contaba con 27 fábricas de esta destilación, cada una con su punto y secreto profesional y, una vez destiladas las hierbas, -con una cantidad que oscilaba entre 80 y 120 clases,- descansaban en botas, durante un año y medio.

.-Mejillones gratinados.-

Ingredientes:
24 Mejillones grandes.-
2 Cebollas.-
2 Dientes de ajo.-
Perejil.-
150 Gramos de mantequilla.-
2 Cucharadas de pan rallado.-
2 Hojas de laurel (opcional).
Sal i pimienta.-

Preparación:
Procuraremos, siempre que sea posible que los mejillones sean de la misma medida. Trituraremos las cebollas, los ajos –previamente pelados- y el perejil cortándolo todo bien pequeño. Colocaremos la mantequilla en un bol –que no este líquida- y la trabajaremos hasta que quede una pasta cremosa. Pondremos el picadillo de cebolla, ajo y perejil, mezclando los tres ingredientes y después añadiremos el pan rallado. Salpimentaremos y lo volveremos a mezclar bien. Pondremos la mezcla de la mantequilla en un papel de aluminio, envolviéndolo sobre sí mismo, dejándolo que forme un rollo, lo guardaremos en la nevera durante una hora.
Mientras tanto, limpiaremos las cáscaras de los mejillones, y después los colocaremos en agua caliente junto con las hojas de laurel, una vez estén abiertos y fríos los colocaremos en un recipiente que pueda ir al horno. Sacaremos el rollo de la nevera y lo cortaremos a rodajas, distribuyéndolas por encima de los mejillones. Pondremos el recipiente al horno y lo dejaremos en posición de gratinado durante 5 minutos. Serviremos caliente. (Buen provecho¡¡).

20 comentarios:

Ruben ha dit...

Quina pinta més bona, tu!
___
Vist a l'HEMC

ANNAFS ha dit...

Una recepta de musclos molt bona. I ja que ens agraden molt, els faré ben aviat.

Sargantana ha dit...

mmm Aquests musclos han de ser boníssims i aquesta pasta per gratinar ben segur que se pot aprofitar per gratinar altres coses

ELS PEIXOS ha dit...

Si no et sap greu , els hi donaré la recepta a les meves clientes...
Bona nit Josepb

Mercè ha dit...

Josep, aquests musclos han de ser boníssims! I a més, m'ha encantat el referent a Segarra del vermut!
Petons!

Gemma ha dit...

Un apertiu de Festa Major!

Francesc ha dit...

Preparar les clòtxines d'aquesta manera és molt original. Potser un dia la faig, la recepta. Salutacions

josep ha dit...

Felicitats Josep per aquest aperitiu de tota la vida. Moltes vegades els clàssics guanyen per golejada les innovacions.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Deu-vos-guard a tothom¡¡ sigueu benvinguts al bloc Menja de bacallà.

El cullerot Festuc ha dit...

M'encanten els musclos pero gratinats no els he probat mai! segur que és un aperitiu de luxe!
Petunets,
Eva.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Moltes gràcies Catacuina. Els aperitius entren sense cap classe de gana. Salutacions i fins la propera¡.

Anna; -M'agrada cuinar- De debó que és molt bona i molt sezilla de fer. Per cert, ja vas fer el pastís de mongetes del "ganxet"?

Sargantana; Molt bons¡¡ en dono fe. Aquesta salsa, pots aprofitar-la per altres coses i si t'en sobra pots posar-la al congelador, tal i com vaig fer jo.
L'hort de la lluna -Sargantaneta- que no vol cuinar més?

Dolors; -Els Peixos- Per què té que saber-me greu, al contrari¡¡ un orgull tenir una "clienta" com tu en el meu bloc.

Mercé; -Cuina per llaminers- Puc asegurar-te -com ja he dit- que estaven molt i molt bons Mercé, si la fas i t'en sobra, pots congelar-ho. La vaig troba molt divertida, sobretot quàn diu alló de "postpondrial". Una abraçada per tu també Mercé¡¡.

Gemma; - Cuina de casa- un aperitiu de Festa Major, que després ho convertirem amb un bon dinar¡¡.

Francesc; -A la taula i al llit...- Si ho fas, quedaràs molt bé, ja ho veuràs Francesc, si t'en sobra, pots guardar-ho al congelador.

Josep; -El café de nit- "Els clàssics" Josep, mo moren mai¡. Records a la Glória¡¡.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Eva; -El cullerot Festuc- Benvinguda un altre cop Eva, si ho proves ja veurás com quedaràs molt bé per a tu i tots els teus¡¡. PERTUnets també Eva¡¡.

Maria ha dit...

Hola JosepB, oi que són bons ?
Jo també els faig i els tinc penjats al blog. Pensava que eren els meus. Els varem provar fa més de 20 anys a un restaurant de Barcelona i sempre tenen èxit. Jo, la mantega, no la deixo a la nevera. Directa als musclos i a gratinar i seran molt calòrics, però deliciosos.

No tot són postres ha dit...

Hola Josep, els musclos han d'estar boníssims, l'explicació de Segarra del vermut ja la coneixia i la trobo perfecta, i a Reus, ja ho saps REUS; PARIS I LONDRES ruta emblemàtica dels aiguardents del segle XIX, Ara ens queden el Vermut IZAGUIRRE i el Miró dels quals en fem molta propaganda i hi ha petites producions en alguns pobles de les rodalies que estan força bé.
PTNTS
Dolça

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Maria; -La menta fresca- Aquesta recepta la tenía la meva mare a un dels seus llibres. Trobo que fent aquesta preparació -per cert molt facileta- et "quedes" amb els convidats. Les calories que em parles, aquets musclos -repeteixo- aquets no en porten, per què aquets ja no hi són¡.

Dolça; -No tot son postres...- Ja ho veus, jo també faig país, amb aquest "post" i amb en Josep María de Segarra¡¡. Fins aviat Dolça¡.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Tens raó, Reus ha estat la ciutat capital fabricant de licors tipus vermouth durant molt de temps. Ara ja no són 27 les empreses, sinó moltes menys, i conegudes que jo sàpiga només 2, Yzaguirre i Miró.
Boníssims els dos. Gràcies per enrecordar-te de la ciutat més bonica del Camp de Tarragona. Reus, París i Londres. Salut!!!!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Olles i somriures; també faig país amb aquestes propostes de Reus, no tot són avellanes,doncs ja moltes més coses a Reus, i el bon Vermut n'és un altra. Fins la propera, "Olles i somriures"

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Olles i somriures; també faig país amb aquestes propostes de Reus, no tot són avellanes,doncs ja moltes més coses a Reus, i el bon Vermut n'és un altra. Fins la propera, "Olles i somriures"

PILAR ha dit...

Prenc nota Josep. Quins musclos més bons!
Fins aviat!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Pilar; -Cau de cuina- Pren nota, per que soni força bé... Fins la propera Pilar¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,